Surt a la llum el pont dels Tres Ulls, una fita històrica a Nou Barris

El pont dels Tres Ulls és una part d'una obra hidràulica iniciada el 1893 i que mai es va acabar, l'aqüeducte alt de Montcada
Surt a la llum el pont dels Tres Ulls, una fita històrica a Nou Barris
Barcelona

Surt a la llum el pont dels Tres Ulls, una fita històrica a Nou Barris

El pont dels Tres Ulls és una part d'una obra hidràulica iniciada el 1893 i que mai es va acabar, l'aqüeducte alt de Montcada
Alonso Carnicer / Sara Grimal
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Per sobre del barri de la Trinitat Nova hi ha un dels accessos menys coneguts de Barcelona a la serra de Collserola, en una zona malmesa per línies d'alta tensió i grans infraestructures. Per restituir-ne la qualitat paisatgística, l'Ajuntament de Barcelona hi construeix unes feixes agrícoles on es plantaran fruiters. En el curs de les obres, hi ha hagut una sorpresa. S'ha tret a la llum part d'una infraestructura històrica de gran valor.

L'excavació ja deixa veure l'arc central del pont dels Tres Ulls, part d'una monumental obra hidràulica iniciada el 1893 i que mai es va acabar, l'aqüeducte alt de Montcada. L'objectiu de l'Ajuntament és desenterrar i recuperar tota l'estructura, d'uns 40 metres de llarg i uns 5 d'amplada.

Per a Jordi Sánchez, membre de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, aquesta és una gran troballa: "El pont és tot un símbol del barri de la Trinitat Nova. Era un lloc molt freqüentat, i es veia des de molt lluny. És un privilegi poder-lo recuperar."

L'aqüeducte alt de Montcada, un projecte pioner

El pont dels Tres Ulls permet entendre un episodi important en la llarga història del subministrament d'aigua a la capital. Des de l'època medieval Barcelona es proveïa amb l'aigua que arribava a través del Rec Comtal. La ciutat, en ple creixement al final del segle XIX, necessitava augmentar el cabal. L'Ajuntament de Barcelona va millorar les instal·lacions del Rec, que extreien l'aigua de l'aqüífer de Montcada. També hi va haver iniciatives privades que van construir aqüeductes, dels quals es conserven diversos trams dins la trama urbana.

Un dels problemes més greus era la pressió de l'aigua, insuficient per arribar a tota la ciutat. El projecte municipal més ambiciós per solucionar-lo va ser l'aqüeducte alt de Montcada, que havia d'elevar l'aigua a una cota de més de cent metres sobre el nivell del mar i transportar-la per una galeria excavada en el vessant de Collserola, fins al barri de Vallcarca. Des d'allà s'havia de canalitzar cap a una àmplia zona del centre de la ciutat.

L'estació elevadora de la Trinitat Vella

L'obra es va iniciar l'any 1893, però, malgrat una inversió de dos milions de pessetes de l'època, es va interrompre diversos cops per motius econòmics i problemes de titularitat de les aigües. L'any 1914, una epidèmia de tifus va donar un nou impuls al projecte municipal, i el 1917 es va construir una infraestructura clau per posar en marxa l'aqüeducte, l'estació elevadora, coneguda com la Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella, en un edifici d'estil modernista. La Casa de l'aigua, restaurada, és actualment un centre d'interpretació del Museu d'Història de Barcelona, que recull alguns dels continguts de l'exposició del MUHBA, "La revolució de l'aigua" que descriu les diverses fases de la complexa història de la portada d'aigües a la ciutat.

El primer túnel i la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova

Des de l'estació de bombeig, el cabal procedent del Rec Comtal s'elevava a través d'un túnel de 120 metres de llarg, excavat per sota la via del tren i l'actual Meridiana, fins al segon edifici del complex hidràulic, la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova. Aquí, l'aigua s'emmagatzemava en dos grans dipòsits de formigó amb una capacitat total de 10.000 metres cúbics. Fins l'any 1989,  aquestes instal·lacions van proveir d'aigua Sant Andreu i el subministrament arribava fins a Ciutat Vella. Actualment l'edifici, els dipòsits i l'entorn estan en procés de restauració per convertir-los en un equipament de barri que s'inaugurarà aquest mes de març.

El segon túnel i el pont dels Tres Ulls

Un segon tram de galeria de 360 metres s'enfilava muntanya amunt. Una part encara es conserva, amb les escales interiors, malgrat que diverses obres d'infraestructures a la zona van interrompre la galeria i la van partir en dos trams, un dels quals pràcticament desconegut fins ara. El túnel sortia a la superfície en el punt més elevat de l'aqüeducte alt, lloc on es va construir el pont dels Tres Ulls per salvar un barranc. Des d'aquí el túnel, amb una longitud total de 6,6 quilòmetres, recorria el vessant de Collserola fins al barri de Vallcarca, des d'on s'havia de repartir l'aigua a tot el centre de Barcelona.

Amb tot el túnel construït, i malgrat la inversió de milions de pessetes, la part superior i més llarga de l'aqüeducte mai va entrar en servei. Anys més tard, un tram del recorregut es va aprofitar per fer passar l'actual conducció de 2.500 mm d'Aigües Ter Llobregat, des de les seves instal·lacions a la Trinitat Nova, al costat del pont dels Tres Ulls, fins al dipòsit d'aigües del Carmel. En canvi, ha quedat fora d'ús la galeria que va des del Carmel fins a Vallcarca. El pont dels Tres Ulls, abandonat, es va convertir en una fita visual per als veïns de Nou Barris fins que unes obres el van sepultar als anys setanta. Ara que s'ha descobert de nou, la intenció de l'Ajuntament és desenterrar-lo i restaurar-lo, pel seu valor històric.

Per Antoni Vives, regidor d'Hàbitat Urbà: "l'objectiu fonamental és restituir el valor d'aquesta enginyeria i d'aquesta arquitectura associada a l'aigua. Volem recuperar el Pont dels Tres Ulls i tot l'itinerari des de les dues cases de l'aigua cap a la serra de Collserola. Poder pujar passejant entre mig de les feixes agrícoles, arribar al pont, passar per damunt del pont, que es restituirà completament, i poder fer un tomb circular."

Un cop recuperats, el pont i la part del túnel que s'ha conservat podrien formar part d'una ruta patrimonial que uniria les dues cases de l'aigua de la Trinitat amb els camins d'accés a Collserola que porten, al cim de la carena, a un altre símbol de Nou Barris acabat de restaurar, el castell de Torre Baró.

VÍDEOS RELACIONATS