Stephen Hawking: les teories del geni hereu d'Albert Einstein
Se li atribueix una gran part dels descobriments de l'astrofísica moderna
A Stephen Hawking li atribueixen una gran part dels descobriments de l'astrofísica moderna, com la nova teoria de l'espai-temps i la radiació dels forats negres. Va ser un geni que va haver d'afrontar una malaltia degenerativa progressiva que li impedia moure's i parlar. A través d'un sofisticat mètode electrònic, Hawking es podia comunicar amb la gent.
Els impediments físics no van ser obstacle perquè l'astrofísic britànic estudiés a Oxford i acabés convertint-se en una de les eminències científiques més grans. Hawking va treballar tota la seva vida per desxifrar les lleis que governen l'univers. Juntament amb el seu col·lega Roger Penrose va mostrar que la teoria de la relativitat d'Albert Einstein implica que l'espai i el temps han de tenir un principi, l'anomenat "big bang", i un final dins dels forats negres.
A mitjans de la dècada dels setanta, el científic, nascut a Oxford, va descobrir que la combinació de les lleis de la mecànica quàntica i de la relativitat general desmentia fins i tot que els forats negres fossin completament negres, ja que emetien una radiació, coneguda des de llavors com a "radiació Hawking".
Nou plantejament dels forats negres
Hawking, considerat hereu d'Einstein, va replantejar fa uns anys la seva teoria sobre els forats negres. Va qüestionar que siguin una espècie de pou sense fons, com ell mateix havia mantingut. Unes teories que el 2005 va presentar a Oviedo en la seva obra "Brevíssima història del temps", en què actualitzava els plantejaments que havia exposat en altres llibres.
A banda dels seus grans descobriments, Hawking va donar moltes mostres d'energia i vitalitat tot i la seva minusvalidesa. Convidat per la companyia Zero Gravity, el 26 d'abril del 2007 va fer un vol a l'estratosfera, on va poder experimentar la ingravitació.
Un any després, la posada en marxa del gran accelerador de partícules LHC de Ginebra va reobrir la polèmica amb el també físic britànic Peter Higgs al voltant de l'anomenat bosó de Higgs. Hawking va arribar a apostar 100 dòlars que l'experiment de l'LHC no serviria per aconseguir aquesta partícula, una aposta que va perdre quan, el 2012, el CERN, l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear, va confirmar l'existència del bosó.
Fa tres anys, Stephen Hawking va presentar a la Royal Society de Londres un projecte de recerca de vida extraterrestre finançat pel multimilionari rus Iuri Milner. Va donar suport a un programa per enviar una nau a un altre sistema solar, que inclou un nou model de sonda espacial per intentar arribar al sistema estel·lar més pròxim, Alfa del Centaure. Hawking va assegurar que d'això depèn el futur de la humanitat, que no podrà sobreviure mil anys més sense escapar-se "més enllà del nostre fràgil planeta."
