Somorrostro, la nova platja de Barcelona

Barcelona recupera la memòria històrica del barraquisme de la ciutat restituint el nom de Somorrostro per a un tram de la platja de la Barceloneta, entre l'actual Hospital del Mar i el port Olímpic, on durant un segle hi va haver un important barri de barraques. Es tracta d'un reclamat homenatge a totes les persones que van viure en condicions molt dures en aquests nuclis. La seva experiència forma part de la història de Barcelona.
Somorrostro, la nova platja de Barcelona
Barcelona

Somorrostro, la nova platja de Barcelona

Barcelona recupera la memòria històrica del barraquisme de la ciutat restituint el nom de Somorrostro per a un tram de la platja de la Barceloneta, entre l'actual Hospital del Mar i el port Olímpic, on durant un segle hi va haver un important barri de barraques. Es tracta d'un reclamat homenatge a totes les persones que van viure en condicions molt dures en aquests nuclis. La seva experiència forma part de la història de Barcelona.
Barcelona recordarà els seus barris de barraques. La ponència municipal del nomenclàtor ha acordat dedicar el nom de Somorrostro a la platja que va des de l'hospital del Mar fins al Port Olímpic. D'aquesta manera, l'Ajuntament recull la proposta de la comissió ciutadana per homenatjar els habitants de les barraques, que van viure en condicions molt dures, van lluitar per millorar-les i van contribuir amb el seu esforç al desenvolupament de la ciutat. La iniciativa té el suport de 79 entitats socials i culturals, i de més de 800 persones de diversos àmbits professionals. Aquesta proposta va sorgir, inicialment, d'una demanda plantejada pels protagonistes del reportatge "Barraques. L'altra ciutat", del programa "30 minuts", i del documental "Barraques. La ciutat oblidada", emès a "Sense ficció", per recuperar la memòria d'una part oblidada de la història de Barcelona.

El Somorrostro es va començar a aixecar sobre la sorra de la platja l'últim terç del segle XIX. Va arribar a acollir unes 15.000 persones que hi vivien en condicions precàries en més de 2.400 barraques. El barri va desaparèixer l'any 1966. El general Franco havia de presenciar unes maniobres navals i es van enderrocar les sis-centes barraques que encara hi havia. Però el topònim no va perdre mai la vigència. La memòria del barri i els seus habitants ha seguit molt viva, i el nom continua sent un referent cultural. El ple del districte de Ciutat Vella ha ratificat ara l'acord de la ponència del nomenclàtor.

Una altra de les mesures proposades per la comissió ciutadana que el consistori ha assegurat que posarà en marxa serà recordar amb plaques commemoratives la ubicació dels antics barris de barraques del Somorrostro, Montjuïc, el Carmel i la Perona, i senyalitzar també nuclis concrets significatius del barraquisme, com el Camp de la Bota i Rere Cementiri del Poblenou (al districte de Sant Martí), Can Tunis, Poble Sec i Tres Pins (a Montjuïc), Raimon Casellas i Francesc Alegre (a la zona del Carmel i Can Baró) o l'emplaçament de les barraques de la Diagonal (a les Corts). Aquestes barriades van ocupar els espais on ara hi ha, per exemple, el Jardí Botànic, el port Olímpic, la Nova Icària o el Fòrum. Els últims nuclis van desaparèixer poc abans dels Jocs Olímpics.

Destacades figures del món cultural i social han escrit textos en suport de la petició per restituir a la platja el nom del Somorrostro. I la premsa s'ha fet un ampli ressò de la petició ciutadana per recuperar la memòria dels barris de barraques de Barcelona.

DOCUMENTS RELACIONATS