Solbes renuncia al seu escó al Congrés dels Diputats

L'exvicepresident segon del govern espanyol i exministre d'Economia Pedro Solbes ha comunicat al president del Congrés, José Bono, la renúncia al seu escó a la cambra baixa. Abans de l'estiu, el portaveu parlamentari del Grup Socialista, José Antonio Alonso, ja va avançar la intenció de Solbes d'abandonar-lo. Solbes va ser nomenat el 16 de juliol president de la junta de supervisió del Grup Assessor Europeu sobre Informació Financera (EFRAG), un òrgan que assisteix la Comissió Europea en matèria de normes comptables. Un càrrec que no és incompatible amb l'acta de diputat.
Solbes renuncia al seu escó al Congrés dels Diputats
Madrid

Solbes renuncia al seu escó al Congrés dels Diputats

L'exvicepresident segon del govern espanyol i exministre d'Economia Pedro Solbes ha comunicat al president del Congrés, José Bono, la renúncia al seu escó a la cambra baixa. Abans de l'estiu, el portaveu parlamentari del Grup Socialista, José Antonio Alonso, ja va avançar la intenció de Solbes d'abandonar-lo. Solbes va ser nomenat el 16 de juliol president de la junta de supervisió del Grup Assessor Europeu sobre Informació Financera (EFRAG), un òrgan que assisteix la Comissió Europea en matèria de normes comptables. Un càrrec que no és incompatible amb l'acta de diputat.
L'exministre Solbes, en una imatge d'arxiu al Congrés (Foto: EFE)

L'exministre Solbes, en una imatge d'arxiu al Congrés (Foto: EFE)

Es tracta del tercer exministre de Zapatero que abandona el seu escó a la cambra baixa en els últims 14 dies, després de l'extitular d'Administracions Públiques durant la primera legislatura del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, Jordi Sevilla, i de l'exministre de Cultura, César Antonio Molina, que causa baixa oficialment avui.

Solbes, que mai ha tingut carnet del PSOE, va ocupar el número dos a la llista socialista per Madrid, encapçalada per José Luis Rodríguez Zapatero, i de fet, es va convertir en la seva principal basa en les últimes eleccions, ja que, una vegada conclosa la primera legislatura, es va especular que l'exministre abandonaria la política activa.

Després de ser substituït per Elena Salgado, l'abril passat, ha afirmat que tenia intenció de quedar-se de diputat "un temps" abans de decidir sobre el seu futur, si bé la seva activitat parlamentària als últims mesos s'ha caracteritzat per la discreció i el distanciament amb la direcció del grup socialista i el mateix Govern. De fet, durant el ple monogràfic d'economia de la setmana passada, va abandonar l'hemicicle en meitat de la rèplica de Zapatero. 

La tasca de Solbes al Govern no va estar exempta de polèmiques principalment amb Miguel Sebastián, primer des de l'Oficina Econòmica de Moncloa i després des del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. Sebastián va ser el cervell de la deducció dels 400 euros, la principal promesa electoral de Zapatero a la legislatura anterior, una mesura criticada per Solbes.

Durant el seu últim any al capdavant de la vicepresidència econòmica, Solbes va donar successives mostres de cansament que sempre van molestar a Moncloa, però que Zapatero atribuïa a la 'fina ironia' i al 'humor mediterrani' de l'alacantí. "Envejo Bermejo per ser exministre", va arribar a dir Solbes en una ocasió en valorar la sortida del Govern del seu col·lega Mariano Fernández Bermejo, després de la polèmica que va suscitar la cacera compartida amb el jutge Baltasar Garzón.

Fins i tot, res més ser renovat al càrrec el 2008, va confessar que es penedia un mínim de cinc vegades al dia d'haver-li donat 'el sí' definitiu a Zapatero, qui va acabar convencent Solbes per tornar a ocupar la vicepresidència econòmica a la segona legislatura, tot i que la seva intenció inicial era abandonar el Govern després dels primers quatre anys de mandat.

Solbes, nascut a Pinós (Alacant) el 1942, ja va estar al capdavant de la cartera d'Economia durant l'executiu de Felipe González entre 1993 i 1996, data en què va ser substituït al càrrec per Rodrigo Rato amb l'arribada del PP al Govern.
Amb anterioritat al 1996, va ocupar la cartera d'Agricultura, Pesca i Alimentació entre el 1991 i el 1993, El fins ara ministre d'Economia i Hisenda està casat amb María Pilar Castro Rodríguez i té tres fills. A més de llicenciar-se en Dret i Ciències Polítiques, va cursar estudis d'Economia Europea a la Universitat Lliure de Brussel·les.