Sobre la inviolabilitat i la paralització

Sobre la inviolabilitat i la paralització

Sobre la inviolabilitat i la paralització

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la mesa, Anna Simó, saluden en entrar al TSJC per declarar, el 8 de maig de 2017. (Horitzontal)

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la mesa, Anna Simó, saluden en entrar al TSJC per declarar, el 8 de maig de 2017. (Horitzontal)

Una magistrada que va per feina. Una presidenta del Parlament amb tres idees clares. I un fiscal sense opció per preguntar. Tot plegat explica que la declaració de Carme Forcadell hagi durat 20 minuts exactes. Més breu, fins i tot, que la primera, la del desembre.

Algunes coses ja es donaven per explicades. Però, en d'altres, la defensa de Forcadell -l'única part a qui ha contestat- hi ha volgut insistir.

Han reaparegut conceptes que ja són familiars als presents a la sala, com el de la inviolabilitat. Forcadell ha tornat a demanar a jutge i fiscal que l'emparin en el seu dret a la llibertat d'expressió. Perquè no és un privilegi, sinó un dret que han de garantir les instàncies judicials. El seu argument: al Parlament s'ha de poder parlar de tot i, això, ha d'estar garantit pels poders de l'estat.

Però avui, com al desembre, no ha tingut cap resposta, ni de la magistrada Alegret ni del fiscal Bañeres. De fet, aquesta és la qüestió de fons d'aquest procés. Un debat que va més enllà de les declaracions, de les manifestacions i dels actes polítics. Un debat al qual encara no s'ha sumat ni el poder judicial ni la Fiscalia, amb una posició clara. Argumenten, des de la defensa de Forcadell, que investigar o, tal com dèiem abans, imputar una persona inviolable és un delicte.

Però la resposta que volen de la jutge no els arriba. Ho han intentat demanant el sobreseïment de la causa. I el mateix dia, divendres, la magistrada els deia que no. Ara hi tornen, amb una nova petició perquè se'n revisi l'argument. La principal hipòtesi és que hi haurà resposta quan hagin declarat tots els investigats. O, fins i tot, al final de la instrucció, després d'haver escoltat els testimonis i d'haver revisat la documentació.

Donar empara a Forcadell suposaria no trobar delicte, ni de desobediència ni de prevaricació, en el que va fer la mesa el 5 i 6 d'octubre, quan va acceptar les resolucions sobre el referèndum del debat de política general. Però tampoc hi hauria delicte en el que va fer Forcadell al ple del juliol, quan va acceptar la votació de les conclusions de la Comissió del Procés Constituent.

És a dir, que una causa que ara ja s'ha qualificat de complexa, podria quedar en no res. Tot el contrari del que defensa la Fiscalia, que veu desobediència obstinada en l'actuació de Forcadell, Corominas, Simó i Barrufet. No en la de Nuet, que vindrà a declarar perquè qui l'imputa és directament la jutge.

L'altra queixa que la presidenta del Parlament ha portat fins als tribunals és que tot aquest procés judicial paralitza la seva activitat i la de la cambra catalana.

Dilluns, l'activitat oficial no ha començat fins al migdia. Però des de les vuit, bona part del Parlament s'ha mobilitzat per acompanyar Forcadell fins al TSJ. Novetat destacada i significativa: la presència de Carles Puigdemont, president de la Generalitat. De mostres de suport ciutadà, menys que en l'altra ocasió.