Suïssa

S'inaugura a Suïssa l'espectacular túnel ferroviari de Sant Gotard, el més llarg del món

Schneider-Ammann, Renzi, Merkel i Hollande han assistit a la cerimònia inaugural d'aquest gran túnel, que té 57 quilòmetres de longitud, travessa els Alps suïssos i connectarà Milà i Zuric en dues hores i mitja

RedaccióActualitzat

Suïssa ha inaugurat el túnel ferroviari més llarg del món. El túnel de Sant Gotard, de 57 quilòmetres de longitud, travessa els Alps suïssos, millora la comunicació amb el nord d'Itàlia i escurça una hora la connexió entre Milà i Zuric, que ara estaran a dues hores i mitja en tren.

Aquesta gran obra d'enginyeria l'ha inaugurat el president de la Confederació Helvètica, Johann Schneider-Ammann, que ha fet el senyal de sortida als dos primers trens que han entrat pels dos extrems, un a Itàlia i l'altre a Suïssa. "Que passin els trens!", ha dit el president suís en les quatre llengües del país helvètic. Als actes oficials hi han participat més d'un miler de convidats oficials, entre els quals hi havia el primer ministre italià, Matteo Renzi; la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande.

 

 

La cerimònia inaugural, que s'ha fet dins del túnel, prop de la ciutat suïssa d'Erstfeld, ha estat espectacular, amb la participació d'un grup de ballarins que han fet una "performance".

Schneider-Ammann, Renzi, Merkel i Hollande han estat els passatgers del tercer tren que ha travessat aquest migdia el túnel. Aquest tren ha sortit de l'extrem nord, a Erstfeld -al cantó d'Uri-, amb direcció a la ciutat italiana de Polleguio -al cantó de Ticino-, en un trajecte que ha durat vint minuts. Uri és un cantó situat en la regió de parla alemanya de Suïssa, mentre que Ticino és l'únic cantó de parla italiana. Per això, el túnel de Sant Gotard no només se'l considera una gran obra d'enginyeria i un enllaç neuràlgic en el transport entre el nord i el sud d'Europa, sinó també un símbol d'unitat entre les diferents zones culturals i lingüístiques de la Suïssa moderna.

 

 

Fins a l'11 de desembre no entrarà en servei

L'obra comença ara un període de proves que culminarà amb l'entrada en servei de recorreguts regulars el dia 11 de desembre. La nova via, que unirà Suïssa i Itàlia amb trens d'alta velocitat, redueix el temps de trànsit per un dels eixos de transport més importants d'Europa, pel qual circulen cada any 26 milions de tones de mercaderies i uns 20 milions de passatgers.

El túnel de Sant Gotard supera l'Eurotúnel, entre França i Anglaterra pel canal de la Mànega, que en fa 50,5, i el de Saikan, al Japó, que fins ara era el més llarg amb 53 quilòmetres.

El president de la Comissió d'Urbanisme i Mobilitat del Col·legi d'Enginyers de Camins, Jordi Julià, ens ha destacat dues de les singularitats del projecte:

"Per una banda, és una línia mixta, és a dir, per a mercaderies i viatgers. N'hi ha poques al món amb aquestes característiques. També és excepcional com es paga el túnel. És el país més ric del món. Els suïssos el paguen des de fa anys amb una part dels seus impostos, i a més el paguen amb un impost sobre el transport de mercaderies per a camions."

Als anys 90, la contaminació als túnels pel trànsit de carretera i els accidents amb moltes víctimes mortals que hi va haver van aconsellar recuperar una connexió ferroviària transalpina de gran capacitat.

 

 

Aquestes són algunes particularitats d'aquesta gran obra d'enginyeria:

- Dues galeries paral·leles de via única per on els trens podran creuar els Alps en quinze minuts a 250 quilòmetres per hora

- Una feina de 17 anys

- 10.000 milions d'euros de pressupost

- Hi han treballat 2.000 persones

- S'han excavat 31 milions de tones de terra

- Hi han treballat tuneladores de 400 metres de llarg

- Hi ha sortides d'emergència cada 350 metres

- El traçat del nou túnel, sense gairebé pendents, permet duplicar la capacitat de pes dels trens de mercaderies que hi passaran. Podran portar fins a 4.000 tones sense necessitat d'haver de disposar de dues o, fins i tot, tres locomotores, com passa ara.

 

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut