Sharon tira endavant l'històric pla de retirada de Gaza gràcies al suport dels laboristes
No hi ha hagut sorpresa. El Parlament israelià ha aprovat el polèmic pla de retirada dels assentaments de Gaza i part de Cisjordània. El primer ministre israelià, Ariel Sharon, tenia garantida la majoria en la votació, tot i que ha estat gràcies al suport de l'oposició laborista i amb el rebuig de bona part dels membres del seu partit, el Likud. Alguns membres de la formació, com el ministre de Finances, Benjamin Netanyahu, han reaccionat immediatament i han amenaçat de dimitir del govern si en el termini de catorze dies Sharon no convoca un referèndum.
El Parlament israelià ha votat a favor el pla de retirada de Gaza presentat pel primer ministre, Ariel Sharon. Sense sorpreses d'última hora, la proposta ha estat aprovada perquè Sharon tenia prou suport parlamentari, tot i que ha estat gràcies als vots a favor de l'oposició laborista i amb el rebuig de bona part dels membres del seu partit, el Likud. El resultat de la votació ha estat el següent: 67 a favor, 45 en contra i 7 abstencions.
L'exprimer ministre Benjamin Netanyahu, actual ministre de Finances, ha anunciat després de la votació que deixarà el govern si el primer ministre no convoca un referèndum sobre el pla de retirada de Gaza en un termini de catorze dies, segons la ràdio pública israeliana, citada pel diari "Haaretz". A l'amenaça de Netanyahu s'hi han afegit els ministres d'Educació, Limor Livnat, Agricultura, Yisrael Katz, i Salut, Danny Navh. Sharon ha confirmat que no té previst convocar un referèndum.
La pèrdua de quatre membres del partit Likud significaria una marcada divisió al si de la formació política que Sharon va ajudar a fundar. A més, impediria al primer ministre evitar unes eleccions abans de temps, si no és que aconsegueix un nou govern de coalició.
La proposta aprovada pel Parlament israelià passa per retirar-se de 21 assentaments jueus a Gaza i de 4 a Cisjordània, després de 37 anys d'ocupació. El procés ara haurà de passar per diferents fases fins que l'exèrcit d'Israel es retiri definitivament d'aquests territoris, ocupats des del 1967. Una d'aquestes fases és el desmantellament de les colònies. Els 8.000 colons que viuen a la franja de Gaza s'hi oposen aferrissadament.
De fet, Sharon ha hagut de suportar la pitjor campanya contra la seva persona des que és primer ministre. Milers de militants ultranacionalistes han fet guàrdia tota la jornada per protestar contra la retirada. Les pancartes reflectien des d'insults fins a explícites amenaces de mort.
L'evacuació es durà a terme de manera gradual i hauria de finalitzar l'estiu de l'any que ve. La retirada militar no planteja problemes. El gran repte serà obligar a marxar uns colons convençuts que són l'últim reducte del projecte de construcció nacional de l'estat d'Israel, uns colons que han anunciat que els hauran d'expulsar a la força. Alguns mitjans de comunicació israelians han advertit del risc de confrontació civil.
