Sharon, de la colonització al desmantellament

L'exprimer ministre israelià es va veure implicat en totes les guerres d'Israel des que va agafar la primera arma als 14 anys. L'any 1948 va participar en la primera guerra araboisraeliana i anys més tard, el 1967, va dirigir un cos de l'exèrcit en la guerra dels Sis Dies. La seva figura també va ser decisiva l'any 73 per evitar la derrota, en dirigir els blindats israelians als afores del Caire. Aquell mateix any, Sharon havia fundat el Likud, des d'on inicia la seva carrera política.
Sharon, de la colonització al desmantellament
Pròxim Orient

Sharon, de la colonització al desmantellament

L'exprimer ministre israelià es va veure implicat en totes les guerres d'Israel des que va agafar la primera arma als 14 anys. L'any 1948 va participar en la primera guerra araboisraeliana i anys més tard, el 1967, va dirigir un cos de l'exèrcit en la guerra dels Sis Dies. La seva figura també va ser decisiva l'any 73 per evitar la derrota, en dirigir els blindats israelians als afores del Caire. Aquell mateix any, Sharon havia fundat el Likud, des d'on inicia la seva carrera política.
L'any 1982, com a ministre de Defensa va tenir un paper protagonista en un dels episodis més negres del conflicte del Pròxim Orient: la invasió del Líban, que va costar uns 20.000 morts. Una comissió investigadora israeliana va considerar Sharon responsable indirecte de la matança de gairebé un miler de palestins als camps de refugiats de Sabra i Shatila. Aquest fet el va obligar a dimitir.

Sharon, però, no va deixar mai la política. I des d'altres ministeris menors es va dedicar a massificar la colonització jueva de Cisjordània i Gaza.

El setembre del 2000, quan era líder de l'oposició, Sharon visita l'esplanada de les mesquites de Jerusalem, lloc sagrat per als musulmans. Aquest acte és rebut com una provocació entre els palestins i dóna lloc a l'esclat de la segona Intifada. Poc després, el Likud guanya les eleccions i Sharon es converteix en primer ministre. És una victòria de la línia dura, que accentua encara més l'escalada de violència entre israelians i palestins. Sharon respon als atemptats amb assassinats selectius i imposa el setge al líder palestí, Yasser Arafat.

El juliol del 2002, Sharon va dinamitar un acord d'alto el foc en un dels episodis més negres del seu mandat: 90 minuts abans que els grups radicals palestins proclamessin una treva, l'aviació israeliana va llançar una tona d'explosius per rematar un cap militar de Hamas a Gaza. Hi van morir catorze palestins més.

La construcció del mur de Cisjordània per aïllar el territori palestí, que ha tirat endavant tot i les condemnes de la comunitat internacional i les Nacions Unides, representa la decisió més polèmica del seu govern.

Amb la mort d'Arafat, però, el primer ministre reprèn les negociacions amb els palestins. S'obre una nova etapa i Sharon planteja el seu propi "full de ruta", anomenat pla de desconnexió i que consisteix a desmantellar tots els assentaments jueus a la franja de Gaza, a banda d'alguns de Cisjordània. L'operació es va portar a terme l'any passat, tot i l'oposició orïunda dels colons i posa fi a 38 anys d'ocupació. Aquesta decisió provoca la reacció contrària de l'ala més dretana del Likud. Les discrepàncies al seu partit porten a una crisi de govern que acaba fent decidir Sharon a abandonar la formació i crear, tot just fa poques setmanes, un nou partit de centredreta, el Kadima.