"Sharenting": la moda de compartir els fills a les xarxes genera debat

Victòria Miró / Mireia SegúActualitzat

Són els nous àlbums de fotos de la infantesa. Cada cop són més els pares que no fan àlbums de  paper i pengen les fotos dels seus fills a les xarxes socials. El fenomen ja té un nom: es diu "sharenting", la combinació en anglès de les paraules "compartir" i "paternitat". Una experiència vital que a moltes persones els agrada lluir. "Els nens generen molt bon rotllo, molt. A les xarxes, potser només els gats són capaços de generar aquest bon rotllo", afirma Benjamí Villoslada, assessor digital i bitòleg.

La moda va a l'alça. Els pares van compartir l'any passat una mitjana de 300 fotos dels seus fills a internet, segons un estudi fet a la Gran Bretanya. La xifra va pujar un 54% respecte a l'any passat. Això vol dir que, d'aquí a 5 anys, un nen ja tindrà un àlbum a internet de 1.500 fotos.

L'exposició dels nens obre el debat sobre la vulneració de la seva privadesa i també sobre els riscos que els pares a vegades ni es plantegen.

 

Per la pedagoga Anna Ramis, es tracta de tenir en compte que "el menor, el teu fill, té uns drets que no els pot fer valdre perquè no té una veu per dir: 'Papa, mama, respecta la meva intimitat, respecta la imatge que vull donar de mi mateix, respecta a qui arriba aquesta imatge.' A tu et pot fer gràcia que el nen ensenyi el culet, però a ell li fa gràcia que ensenyem el seu culet?".

La xarxa preferida per ensenyar els fills és Facebook, on els pares pengen la meitat de les fotos que comparteixen (el 54%), però els menors també són a Instagram (16%) i fins i tot a les piulades de Twitter (12%) entre d'altres (12%). Això tot i que gairebé un de cada quatre pares no sabia on trobar els ajustos per controlar i restringir la privacitat de les imatges.

La facilitat amb què podem penjar les imatges fa que internet estigui plena de situacions sensibles que poden ser qüestionades. Els experts aconsellen anar en compte sobretot en tres situacions:

1. Fotos dels nens despullats, o en situacions íntimes com ara al bany.

2. Imatges ridícules dels nens, que puguin convertir-se en motiu de befa en el futur.

3. Fotos que poden condicionar-los en un futur o els poden perjudicar.

"Això no s'esborra, els futurs professionals tindran milers de fotografies penjades. Podrem resseguir la seva vida, podem saber d'ells moltes coses", reflexiona Ramis.

L'Òscar, pare de la Maria i la Júlia, és força actiu a internet, i penja fotos d'elles a Instagram i a Facebook. Però sempre amb un criteri al darrere. Per a ell, aquesta activitat consensuada forma part de l'educació digital que reben les seves filles.

"Intento que les fotografies siguin maques, i que elles també es vegin maques. A vegades la Maria em diu, 'No, papa, aquesta no la pengis', i ella posa els límits. El que no fem és penjar les fotos a la babalà. Ara ho controlo jo. I fem aquest exercici d'aprendre junts perquè en el futur vegin que hi ha coses que no es poden compartir."

La manca de control sobre l'abast de les fotografies amoïna cada cop més pares. Fins i tot, en el cas del WhatsApp, que com a servei de missatgeria en principi és privat, però per on circulen moltes fotografies i vídeos dels menuts. L'Óscar alerta que moltes vegades els pares es col·loquen una foto de perfil dels seus fills al Whatsapp, de manera que sense ser-ne conscients, acaben mostrant els fills a tothom que té el seu número, moltes vegades persones amb qui tenim algun tracte professional, però desconegudes.

 

Sobre què passarà quan les seves filles siguin grans, l'Òscar ho té clar. "El dia que em diguin, ‘Papa, no pengis més fotografies meves a Instagram' no ho faré més. Ben al contrari del que van fer a Àustria els primers pares del món que al setembre van ser demandats per "oversharenting", l'abús d'aquesta exposició a les xarxes. Van ser demandats després de desoir la petició reiterada de la seva filla de 18 anys perquè eliminessin les 500 fotografies d'ella que havien penjat a Facebook contra la seva voluntat, quan era menor, mostrant-les a les 700 amistats que tenen en aquesta xarxa social.

Segons la noia, de la qual no es coneix la identitat, als seus pares "no els va importar si jo estava asseguda al vàter o despullada al bressol. Amb aquests retrats cada moment privat es va convertir en una cosa pública". "Vull ser presa seriosament pels meus pares", va afirmar el diari britànic The Telegraph

 

Aquí no existeixen antecedents, però, a França, els pares poden ser multats amb fins a 45.000 euros per publicar fotografies dels fills sense el seu consentiment. En aquest sentit, la Gendarmeria francesa va avisar el febrer passar sobre els perills d'una cadena anomenada "Motherhood Challenge" que s'havia fet popular a Facebook. Animava a penjar tres fotografies: de la mare embarassada, del nadó acabat de néixer i de l'edat actual del fill i enviar-ho a 10 contactes.

En Benjamí, pare de la Maelle i un expert d'internet des dels seus inicis, va plantejar-se amb la parella què fer quan la nena nasqués. Tots dos són amants de la fotografia i van decidir que no volien que la seva filla en quedés al marge.

"La nostra màxima va ser, si no amaguem la Maelle al carrer, tampoc l'hem d'amagar a la xarxa.". Ara bé, en Benjamí diu que enlloc d'"empastifar" els seus comptes amb fotografies de la seva filla va preferir fer un pas més enllà i crear un compte a Instagram exclusiu de la seva nena. "És curiós veure qui el segueix. Evidentment són amics meus, però aquells que els agraden els nens". Així ha volgut separar la faceta de pare de la Maelle del seu perfil personal i professional.

L'estètica els guia. I també com en el cas de l'Óscar una intenció educativa. "Estem marcant una pàtina, un llibre d'estil, una dignitat, perquè li serveixi de referència; els fills imiten el que fan els pares."

Per a ell, és clar que després de l'explosió de les xarxes socials, hem d'entendre que la imatge personal també es construeix al núvol.

"Avui, vulguis o no, tots hauríem de pensar que som famosos, i els famosos ja fa molt temps que saben distingir entre privadesa i discreció: Un famós pot dir: 'No em fotografiïs mentre estic en un sopar familiar; no ho vull'; però, en canvi, et pot obrir les portes de casa seva per fer un reportatge."

El debat i els dubtes que planteja el "sharenting" no es pot abordar amb receptes tancades. Per això davant del dubte, els experts recomanen tenir en compte reflexions com aquestes:

"Fes-ho molt restringit, despenja-ho quan el teu fill et digui: ‘Papa, mama, què fas? Són molt petits, que ja poden opinar", conclou la pedagoga Anna Ramis.

Per Jordi Jubany, pot ser útil fer l'exercici d'imaginar-se la fotografia a la portada d'un diari. "Si aquella imatge de la imagines a la portada del diari i et sembla que potser no t'agradaria veure-la, no la publiquis".

L'última paraula la tindran d'aquí a uns anys els nens que avui ja neixen amb una càmera sota el braç.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut