S'ha d'obligar les persones amb trastorn mental greu a rebre tractament mèdic?

Fa una setmana, van agredir una parella homosexual a Berga. El perfil de l'agressor ha acabat posant sobre la taula el debat de què passa amb les persones amb un trastorn mental greu associat al consum de drogues, perquè, quan són majors d'edat, no els poden obligar a rebre un tractament.

Les famílies denuncien que el protocol actual és insuficient. I els experts i les associacions que treballen amb aquest tipus de malalts no es posen d'acord en si cal tractar-los contra la seva voluntat. El debat sobre els límits ètics està obert.

Begoña Román, del Comitè de Bioètica de Catalunya, creu que de vegades no hi cap més remei que tractar aquestes persones encara que no ho vulguin.

"De vegades, no hi ha cap més remei perquè, si no, el risc en què s'està posant la persona o està posant la seva família és molt gran. El que passa és que en una societat com la nostra, que vol ser garantista de drets, tots estaríem d'acord que haurien de ser mesures molt excepcionals, quan ja s'han esgotat totes les altres possibilitats."

Miquel Juncosa, director d'Obertament, una entitat que lluita contra l'estigma que pateixen les persones amb problemes de salut mental, ho troba perillós.

"El que sabem és que aquestes situacions simples, com el tractament involuntari, l'únic que fan és estigmatitzar les persones amb trastorns de salut mental. Són solucions perilloses en aquest sentit."

La Societat Catalana de Psiquiatria treballa per canviar la legislació i vol crear una comissió d'experts que determini com i quan s'ha de forçar a rebre atenció mèdica.

Jordi Blanch, president de l' Associació Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, proposa una mena de document de voluntats anticipades:

"També pot ser que es pugui buscar la manera que si la persona accepta fer un tractament ambulatori, i en el cas que es posi malament se l'hi pugui obligar, perquè ella ja ho ha acceptat d'abans. És a dir, fer com un document de voluntats anticipades, pensem que també podria ser útil."

Algunes veus ho veuen com una privació de llibertat. Però en el que tothom està d'acord és que falten recursos per abordar el problema des de tots els àmbits i evitar que tant les famílies com els mateixos malalts es trobin desemparats.

Els Familiars d'Afectats per Trastorns de Conducta han creat una associació, AFATRAC, per cridar l'atenció de les institucions sobre aquest problema. Demanen canvis legislatius per poder medicar-los encara que no ho vulguin.