Funeral per un dels palestins morts durant l'atac aeri d'Israel a la franja de Gaza (Reuters)
Funeral per un dels palestins morts durant l'atac aeri d'Israel a la Franja de Gaza (Reuters)

Set palestins i un soldat israelià moren durant una incursió d'Israel a Gaza

Netanyahu avança el seu retorn de París a causa d'aquest incident que arriba quan un alto el foc semblava possible

Juli RodésActualitzat

Set palestins i un soldat israelià han mort aquesta nit a la franja de Gaza durant una operació de les forces especials d'Israel en territori palestí.

La incursió militar israeliana tenia per objectiu matar Nour Baraka, comandant de les Brigades Al-Qassam, el braç armat de Hamas.

Baraka és una de les set víctimes palestines, segons han reconegut les mateixes Brigades:

"Una força especial de l'exèrcit [israelià] s'ha infiltrat tres quilòmetres en la zona a l'est de Khan Younis en un cotxe civil i n'ha matat el líder."

El cap de l'estat major israelià, Gadi Eisenkot, ha assegurat que la incursió en territori palestí era "molt significativa per a la seguretat d'Israel".

 

L'operació a la Franja de Gaza ha derivat en un tiroteig entre integrants de les Brigades Al-Qassam i els soldats israelians.

L'exèrcit israelià ha informat que un "altre oficial ha resultat ferit lleu" i que "tots els soldats han tornat a Israel".

L'intercanvi de trets ha estat seguit d'un atac aeri israelià per assegurar una via de sortida als soldats que havien entrat a Gaza.

Els palestins, al seu torn, han respost l'atac aeri disparant 17 coets cap al sud d'Israel, que, segons l'exèrcit israelià, no han causat cap víctima. Tres han estat interceptats pel sistema antimíssils Cúpula de Ferro.

 

Arran d'aquest episodi de violència, les escoles de diverses comunitats israelianes pròximes a Gaza no han obert aquest dilluns, i s'ha suspès la circulació del tren que uneix Ashkelon i Shderot.

L'incident, d'altra banda, ha obligat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a avançar el seu retorn de París, on havia assistit a la commemoració de l'armistici de la Primera Guerra Mundial.

Aquest dilluns, Netanyahu tenia previst reunir-se amb el president francès, Emmanuel Macron.

El repunt de tensió d'aquest diumenge ha arribat quan creixien les esperances d'assolir un alto el foc entre Israel i les milícies palestines, en què es treballa des de fa mesos amb mediació d'Egipte i el suport de l'ONU.

En el marc d'aquestes negociacions, la setmana passada el govern d'Israel va permetre l'entrada a Gaza de 15 milions de dòlars donats per Qatar per poder pagar els salaris dels funcionaris palestins a la Franja.

Aquest gest insòlit va fer baixar la intensitat de les protestes habituals dels divendres.

 

Des del 30 de març almenys 227 palestins han mort -inclosos els d'aquest diumenge- a causa de trets disparats per l'exèrcit israelià.

La majoria han mort durant manifestacions contra el bloqueig israelià i egipci, però també en alguns atacs de resposta al llançament de coets.

En aquest temps han mort dos soldats israelians, inclòs el d'aquest diumenge.

 

Gaza: inhabitable el 2020

La Franja de Gaza, amb uns dos milions d'habitants, ha estat qualificada pel Consell Noruec dels Refugiats com "La presó a l'aire lliure més gran del món".

Té menys superfície que la capital noruega, Oslo, però el triple d'habitants.

Un informe de l'ONU del 2012 preveia que a Gaza serà impossible viure-hi a partir de l'any 2020, si no acaba el bloqueig. Estimacions més recents empitjoren aquesta previsió.

ARXIVAT A:
Pròxim Orient
Anar al contingut