Sèrbia escull president en uns comicis on també està en joc l'apropament o no del país a la UE
Prop de 6,5 milions d'electors estan cridats als col·legis electorals de Sèrbia, on avui se celebra la segona volta de les eleccions presidencials. La primera jornada electoral, que es va celebrar el 13 de juny, va decidir que els candidats siguin l'ultranacionalista Tomislav Nikolic, del Partit Radical (SRS), i el reformista Boris Tadic, del Partit Demòcrata (DS). L'acostament del país a la UE pot quedar obstaculitzat per una victòria de l'ultranacionalista Nikolic.
Els sondejos preveuen un resultat molt ajustat a les eleccions sèrbies, que es consideren el moment més important que ha viscut el país des de l'expulsió, l'any 2000, de Slobodan Milosevic després d'una dècada de guerres i aïllament nacional. Nikolic, que va obtenir més vots a la primera volta, té uns votants més disciplinats. En canvi, Tadic haurà de d'atreure l'electorat liberal, més difícil de convèncer.
Boris Tadic té el suport de la coalició governant a Sèrbia i representa l'obertura a Europa, mentre que el candidat ultranacionalista Tomislav Nikolic compta amb el suport dels socialistes de Slobodan Milosevic, ara a la presó i jutjat per crims de guerra al tribunal de la Haia. Tot i així, els últims sondejos donen la victòria a Tadic pel 54% dels vots, davant del 46% de Nikolic.
Aquestes eleccions també suposaran posar en perill el possible acostament del país a la UE, que fa poc va reconèixer Croàcia com a candidat oficial a l'adhesió. Javier Solana, responsable de Política d'Exteriors i de Seguretat de la UE, va demanar recentment als serbis que es pronunciïn en contra de l'aïllament i a favor de la Unió Europea. Les eleccions també podrien fer caure el primer ministre, Vojislav Kostunica, ja que un dels aliats de la coalició ha amenaçat d'abandonar-la si Nikolic esdevé president.
Aquesta és la quarta vegada que es convoquen eleccions des que el càrrec va quedar lliure el 2002, després que tres comicis anteriors fossin anul·lats a causa de la falta de participació. Ara no es requerirà el 50% mínim de participació que es demanava anteriorment i que va provocar que fossin anul·lades.
La votació serà supervisada per observadors de l'Organització per la Seguretat i la Cooperació d'Europa (OSCE), per la Unió Europea, el Consell d'Europa i altres organismes internacionals, a més de l'ONG sèrbia Centre per les Eleccions Lliures i la Democràcia (CESID).
