Sentència històrica per protegir les dades dels usuaris europeus als Estats Units

Cop judicial dels tribunals europeus per protegir la privadesa de les dades dels ciutadans europeus als Estats Units. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha anul·lat l'acord que permetia la transferència automàtica d'aquesta informació a l'altre costat de l'Atlàntic.

La sentència sobre emmagatzematge de dades a internet arriba després del cas Snowden, que va destapar l'espionatge massiu que havien fet els serveis d'espionatge dels Estats Units accedint als servidors de les principals empreses tecnològiques.

Un jove advocat austríac, Max Schrems, ha liderat aquesta lluita com a un petit David contra Goliat des del 2011, quan va descobrir que Facebook emmagatzemava 1.200 pàgines amb informació sobre ell, incloent-hi adreces de correu electrònic que ell mai havia penjat i que la xarxa social de Mark Zuckerberg podrien haver obtingut a través dels seus contactes.

Primer va portar el cas a Irlanda, on Facebook té la seu Europea. I el passat mes de maig, juntament amb 25.000 usuaris més, va impulsar interposar la demanda col·lectiva més gran d'Europa davant la justícia del seu país. Qüestionava sencer l'acord europeu anomenat "Safe Harbor", traduït com a "Port Segur", que permetia la tramesa de dades considerant que les empreses als Estats Units garantien els drets de protecció i privacitat que dicta la legislació europea.

Ara, el tribunal europeu li ha donat la raó: declara nul l'acord "Safe Harbor" aplicat durant 15 anys i conclou que els països de la Unió Europea tenen el poder de suspendre la transferència de dades personals d'usuaris a servidors situats als Estats Units. El tribunal considera que l'existència d'una decisió de la CE que declara que un tercer país garanteix un nivell de protecció adequat de les dades transferides "no pot deixar sense efecte ni limitar les facultats de què disposen les autoritats nacionals de control en virtut de la carta dels drets fonamentals de la UE i de la directiva". Per l'alt tribunal europeu, cap disposició de la directiva europea impedeix que les autoritats nacionals controlin, amb independència, les transferències de dades personals a tercers països.

Conseqüències pels països i els usuaris

Així doncs, la sentència, que considera que agències públiques nord-americanes haurien ignorat les condicions per prioritzar suposats interessos de la defensa de la seguretat al territori, tindrà altres derivades. A partir d'ara, cada país de la UE, a través de la seva agència de seguretat nacional, haurà de decidir si continua deixant emmagatzemar dades dels usuaris d'internet en servidors fora del seu territori o no, o si interromp la tramesa de dades cap als Estats Units.

La resolució suposa un avís d'Europa als Estats Units sobre el maneig de la informació, que mou bilions de dòlars. Una decisió, però, que no només afecta Facebook. Actualment, milers de companyies nord-americanes processen dades d'empreses europees en servidors fora d'Europa, com Apple, Google, Yahoo o Microsoft, entre d'altres tecnològiques.

Pel que fa al cas del jove Schrems, el Tribunal Europeu retorna el cas a la justícia irlandesa i deixa en mans de l'agència de dades d'Irlanda si suspèn la tramesa de dades de Facebook als Estats Units. 

Fa dues setmanes, i en una primera valoració jurídica, l'advocat general del tribunal ja es mostrava contrari a mantenir l'acord, en estimar que l'administració nord-americana no respectava els drets fonamentals de les persones. Segons aquest jurista, qualsevol estat podria bloquejar l'enviament automàtic als Estats Units de les dades penjades a internet.

En una primera valoració, el jove advocat demandant ha dit que confia que la sentència servirà per exercir més pressió sobre les tecnològiques i perquè la CE i els EUA acordin un marc de protecció més segur. 

Per la seva banda, Facebook manté que no ha fet res erroni i nega la major, diu que no es tracta del "cas Facebook", sinó d'un canvi del sistema de transferència de dades transoceàniques.