Sembrar l'arròs en sec permet estalviar agua i evitar que el caragol maçana es mengi els brots de la planta

Sembrar l'arròs en sec permet estalviar agua i evitar que el caragol maçana es mengi els brots de la planta

Sembrar l'arròs en sec permet estalviar agua i evitar que el caragol maçana es mengi els brots de la planta

ACN Amposta.-Els últims assajos de l'institut d'investigació IRTA han mostrat interessants resultats sobre la sembra en sec de l'arròs, una tècnica que permet reduir la inundació dels camps entre 4 i 6 setmanes. Això representa un estalvi de l'aigua i també del 30% de la dosi de sembra perquè redueix els danys dels quironòmids i dels ànecs i ajuda a mantenir la supervivència del cultiu de l'arròs en els camps infestats amb caragol maçana. Com el caragol no es menja els brots tendres de la planta perquè no surt si no hi ha aigua, la producció ha estat superior en les parcel·les sembrades en sec que en les sembrades de forma convencional amb tractaments de saponina contra la plaga. L'IRTA també està testant el sistema de reg per degoteig als arrossars, que reduiria més del 45% l'ús d'aigua, i la inundació intermitent que s'ha començat a aplicar en el conreu de l'arròs en les zones litorals tradicionals del sud-est asiàtic.

La Comunitat de Regants del Molí de Pals (Baix Empordà), la de la Dreta de l'Ebre i l'ADV Arròs de Pals constitueixen un grup operatiu, amb els centres de l'IRTA de Mas Badia i de l'Ebre, el grup d'enginyeria del reg de la Universitat de Girona i tres empreses del sector, per introduir tècniques agronòmiques i processos innovadors al sector productiu que permetin l'estalvi d'aigua en el cultiu de l'arròs. "Es tracta de provar a nivell de camp, estratègies que ens permetin reduir l'ús de l'aigua", ha remarcat Francesc Camps, investigador de l'IRTA de Mas Badia (Baix Empordà). Però a més de l'estalvi d'aigua, n'hi ha una que permet incidir en la lluita contra la plaga del caragol maçana que infecta tot el marge esquerra del delta de l'Ebre i comença a estendre's al dret. Es tracta de la sembra en sec o sembra enterrada. Enlloc de sembrar-se l'arròs amb els camps inundats -que es fa per rentar les sals dels sòls hidromorfs-, es sembra com qualsevol altre cereal, sense aigua. Quan ja ha germinat, passat un mes aproximadament, es fa la inundació. "Així afavoreix la regularitat de la sembra perquè l'arròs, mentre tingui humitat al sòl, pot viure sense aigua", ha assenyalat Camps.Un dels principals avantatges que obre esperances en el sector a les Terres de l'Ebre és que permet esquivar el caragol maçana, els ànecs o els quironòmids -les larves de mosquits o dípters-. Amb la sembra enterrada, "quan la planta és més feble, el caragol no surt i no té tanta facilitat d'alimentar-se de les plàntules petites de l'arròs. Moltes vegades també a la pròpia fauna, com els ànecs, els és molt apetitosa i poden fer grans estralls", ha dit el tècnic de l'IRTA. "Com comences a inundar el camp quan la planta té 5 o 6 dits i 2 i 3 fulles, el dany és en aquest sentit menor", ha afegit. Els caragol ja no arriba, els ànecs no van tant a menjar-hi i els quironòmids no hi viuen ni poden alimentar-se de les llavors perquè no hi ha aigua. El handicapLa tècnica té una debilitat. Com són camps amb un elevat nivell de salinitat, "quan germina la llavor, la sal perjudica el desenvolupament i el creixement de la planta i la llavor pot perdre viabilitat". Per aquest motiu, paral·lelament, l'IRTA també està col·laborant en el desenvolupament de varietats d'arròs tolerants a la salinitat, dins del projecte europeu Neurice, liderat per la Universitat de Barcelona.Dues tècniques d'estalvi d'aigua mésL'IRTA i els regants i arrossaires també estan provant el cultiu aerobi de l'arròs, amb presència d'oxigen al sòl, una pràctica de conreu emprada en algunes zones amb escassetat d'aigua o de difícil aplanament. Per fer-ho es fa servir el sistema de reg gota a gota. L'any passat a Pals (Baix Empordà) es van produir estalvis del consum d'aigua de més del 45%. Perquè sigui viable cal mantenir la reserva utilitzable d'aigua de la zona superficial, on creixen les arrels de l'arròs els 30 primers centímetres, al 80% de la capacitat de camp. Finalment, es treballa amb el reg a regons o inundació intermitent és un reg per inundació a tandes en comptes de la inundació permanent. "És anar fent regades però l'arròs, a diferencia amb un blat de moro és més sensible al dèficit d'aigua i es pot traduir en menys producció. Cal un sistema fàcil per a l'agricultor per predir quan ha de tornar a regar el camp d'arròs". Per saber-ho es fa servir un minipiezòmetre, una petita boia. Aquest sistema de reg també s'està estudiant a l'IRTA en el marc del projecte europeu Greenrice.