Sarajevo recorda les 11.541 víctimes de la guerra de Bòsnia en el 20è aniversari del conflicte

Al centre de Sarajevo, al llarg d'uns 800 metres del carrer principal, s'han instal·lat 11.541 cadires de color vermell que simbolitzen el nombre de les vides perdudes, davant d'un escenari en què també s'ofereixen concerts de música, balls i altres manifestacions culturals. A "La línia vermella de Sarajevo", el més important és una manifestació dedicada a les víctimes, entre elles 643 nens, segons dades del Centre d'Investigacions i Documentació de Bòsnia. A la plaça principal, a prop de l'escenari, s'hi han col·locat grans pantalles en què es llegeixen els noms de les víctimes.
Sarajevo recorda les 11.541 víctimes de la guerra de Bòsnia en el 20è aniversari del conflicte
Sarajevo

Sarajevo recorda les 11.541 víctimes de la guerra de Bòsnia en el 20è aniversari del conflicte

Al centre de Sarajevo, al llarg d'uns 800 metres del carrer principal, s'han instal·lat 11.541 cadires de color vermell que simbolitzen el nombre de les vides perdudes, davant d'un escenari en què també s'ofereixen concerts de música, balls i altres manifestacions culturals. A "La línia vermella de Sarajevo", el més important és una manifestació dedicada a les víctimes, entre elles 643 nens, segons dades del Centre d'Investigacions i Documentació de Bòsnia. A la plaça principal, a prop de l'escenari, s'hi han col·locat grans pantalles en què es llegeixen els noms de les víctimes.
Redacció
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
L'alcalde de Sarajevo, Alija Behmen, ha declarat que es tracta d'una una triple commemoració per a aquesta ciutat: de la seva fundació, fa 550 anys, dels 67 anys del seu alliberament del feixisme en la Segona Guerra Mundial, i dels 20 anys de l'inici del conflicte que va portar a la descomposició de l'antiga federació iugoslava. "S'estima que a Sarajevo hi van morir 18.000 persones;, de les quals 1.600 eren nens, però tenim fins ara els noms de 11.541 persones", que corresponen al nombre de cadires instal·lades al carrer, ha subratllat Behmen.

La manifestació, ideada pel director de teatre Haris Pasovic, ha estat oberta amb versos del poeta polonès Herbert Zbigniew del seu "Informe des de la ciutat assetjada", i han estat recitats per l'actriu bosniana Jasna Diklic.

"Sarajevo és una ciutat vital i forta, que té els seus constructors, els seus defensors, els seus arquitectes. És una ciutat invencible, que va derrotar tots els bàrbars que la van atacar", ha declarat el president de torn de la terna presidencial bosniana, el musulmà Bakir Izetbegovic.

"La línia vermella de Sarajevo" també ha causat debats i crítiques, perquè alguns consideren que la idea dels seients buits no és nova, sinó recollida d'una commemoració per les víctimes de l'atemptat terrorista de l'11 de setembre del 2001 a Nova York.

Per rememorar els esdeveniments bèl·lics, han estat inaugurades, a més, diverses exposicions, de les quals destaca la del reporter gràfic durant la guerra de Bòsnia, Fehim Demir, titulada "Imatges de la vida sota el setge".

Amb motiu d'aquest aniversari, s'han reunit a la capital bosniana reporters i periodistes de tot el món que van cobrir la guerra. La seva visita és la resposta a la iniciativa de l'informador francès Rémy Ourdan que va rebre el suport, entre altres, de l'Associació de Periodistes Bosniana, el Consell d'Europa i el govern irlandès. Ivo Komsic, que va ser durant la guerra membre de la Presidència de Bòsnia i Hercegovina, ha al·ludit en aquesta reunió a les fortes divisions internes que hi ha al país, i ha alertat que la situació política actual s'assembla a la que hi havia al començament de la guerra, si bé ha reconegut que ningú recorre en aquests moments a mitjans militars.

El setge de Sarajevo per les tropes serbobosnianes, instal·lades a les muntanyes del voltant, va durar 44 mesos, i és considerat un dels més llargs de la història moderna.

En la contesa de Bòsnia van morir 98.000 persones, i prop d'un milió d'habitants va haver d'abandonar les seves llars, segons dades del Centre d'Investigacions i Documentació.

VÍDEOS RELACIONATS