Madrid

S'aprova el pla hidrològic del riu Ebre, que reduirà el cabal del tram final del riu per poder tenir més aigües per a regadius

S'ha aprovat el Pla Hidrològic de l'Ebre, que farà disminuir el cabal final del riu de 8.000 a 3.400 hectòmetres cúbics anuals. Això permetrà ampliar les zones de regadiu. Però la Plataforma en Defensa de l'Ebre i la Generalitat hi estan en contra perquè aquesta mesura pot alterar l'ecosistema del riu.

Des de diverses instàncies es preparen recursos jurídics contra el pla i també mobilitzacions socials al carrer.

RedaccióActualitzat

El govern espanyol tira endavant el nou Pla Hidrològic de l'Ebre "després d'un ampli procés de participació" i d'acord amb criteris tècnics, coherents amb la realitat física del riu i que satisfan totes les exigències de la normativa de planificació. O almenys així ho ha explicat la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, en l'anunci de l'aprovació d'un pla que torna a posar el territori en peu de guerra.

La planificació hidrogràfica preveu un cabal mínim per al tram final de l'Ebre de prop de 3.400 hectòmetres cúbics anuals, molt per sota del cabal registrat durant l'última dècada, que ha estat de 8.000 hectòmetres cúbics. Això ha de permetre ampliar les àrees de regadiu i passar del milió d'hectàrees actuals al milió i mig.

L'objectiu, però, no és gratuït, segons la Generalitat i la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Des de Catalunya s'alerta que aquesta reducció de cabal posa en perill l'ecosistema del riu. Diuen que la reducció del tram final per donar més regadius agreujarà la salinització i pot desequilibrar el mateix delta. A més, segons la plataforma, la situació ambiental d'un territori declarat reserva de la biosfera també empitjorarà amb la construcció d'una quarantena de pantans necessaris per donar aigua a les 450.000 noves hectàrees de regadiu.

Les inversions per executar el Pla Hidrològic de l'Ebre sumen 2.500 milions, que aniran a càrrec de totes les administracions. Aquest feix de bitllets es repartirà en diverses partides, segons ha explicat la vicepresidenta, que inclouen actuacions de sanejament i depuració d'aigües residuals urbanes, la construcció de noves infraestructures de regulació i millora en l'atenció dels regadius, mesures orientades a la mitigació dels efectes dels fenòmens meteorològics extrems. Tot plegat, diu Sáenz de Santamaría, per millorar la conca incrementant des d'un 77% fins a un 86,5% el percentatge de masses d'aigua superficial que a final del 2015 "estaran en bon estat".

Tampoc el detall de les intencions expressades des de la sala de premsa de la Moncloa després del consell de ministres no s'han vist amb bons ulls des de Catalunya. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ja ha avisat que el govern català presentarà recurs al pla. El rebuig ha tingut la complicitat de diverses formacions polítiques i d'alcaldes de les Terres de l'Ebre. I, esclar, també ha anat acompanyat del malestar de les plataformes ciutadanes que des de fa més de tretze anys lluiten contra transvasaments i plans hidrològics. La Plataforma en Defensa de l'Ebre avisa que portaran aquest nou pla als tribunals d'aquí i d'Europa i que, en paral·lel, faran sentir la seva veu al carrer

En canvi, la iniciativa del govern espanyol sí que ha satisfet la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Per a ells és sinònim de riquesa i de desenvolupament econòmic. Amb aquest nou pla díuen que es podran controlar millor diversos aspectes com els dèficits d'aigua, les sequeres i les riuades.

VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut