ANÀLISI

Sant Jordi, ora pro nobis

Actualitzat
Va ser la novetat de 1966. Un èxit editorial inesperat d'un no tan jove periodista filòsof que s'havia dedicat a entrevistar alguns dels prohoms de la cultura catalana que ara trobem tant a faltar: Espriu, Pla, Dalí..., i d'altres notables de l'època dels quals no podríem dir el mateix... El desarrollismo franquista havia afluixat la tirànica mà de ferro que tenallava la societat i alguns intel·lectuals s'atrevien a fer publicacions que reflectien com l'endormiscat pols de la cultura catalana començava a donar senyals de vida. Era l'època del "Cavall Fort", i Edigsa editava discos en català. Salvador Pániker es va atrevir a entrevistar els que, aleshores, la censura no prohibia entrevistar, però la necessitat de ressuscitar la cultura era tanta i l'interès pel seu mestratge tan evident que "Conversaciones en Cataluña" es va convertir en un èxit durant aquell Sant Jordi en què Serrat cantava que tenia vint anys. Avui dia, juntament amb "Conversaciones en Madrid", el recull de Pániker, deixeu-me sucumbir al tòpic, hauria de ser de lectura obligada a totes les facultats de comunicació.

Guillermo Díaz Plaja, massa català pel franquisme imperant i massa franquista per la resistència catalanista, en va fer una extensa ressenya a l'"ABC". Ja aleshores reclamava al desert intel·lectual espanyol una reflexió profunda sobre la hispanitat, en la qual aconsellava: "La irritada sorpresa, la sobresaltada comprobación de una realidad demográfica y cultural expresada en "otra lengua española', se evitarían si, des de la escuela, se hiciera partícipes a todos los niños de esta espléndida maravilla que es nuestra cuádruple expresión peninsular." Simple.

Es pot estar més o menys d'acord amb els termes en què s'expressava, però cinquanta anys després, la reflexió de Díaz Plaja, malauradament, segueix sent vàlida, i segueix sense ser escoltada per la política madrilenya, que és incapaç –com es diu ara– de dur a la política el que és una realitat al carrer. Enlloc d'això, des del Ministeri d'Educació espanyol es fomenta que una quarantena de famílies catalanes donin l'esquena a la llengua pròpia del país. I quan, després de més de cent dies d'escenificació, Pedro Sánchez diu que l'objectiu principal dels partits és fer fora Mariano Rajoy del poder, es comet un altre error. Per més casos de corrupció i més ministres cessats que pleguin. L'objectiu principal hauria de ser fer un govern que afrontés, des de l'honestedat, que no es poden passar cent anys més sense reconèixer aquella realitat que un addicte al règim anterior intentava explicar a la resta de l'estat.

Que Sant Jordi hi faci més que nosaltres, que deia la iaia.
Anar al contingut