Sandro fa els deures
A partir dels companys que van abandonar juntament amb ell la junta directiva del Barça al maig del 2005 (Josep Maria Bartomeu, Jordi Moix, Jordi Monés i Xavier Faus), Rosell està mirant de cohesionar una candidatura compacta de barcelonistes de reconegut prestigi en el món empresarial. Tal com vam avançar en el programa "Esport club", cinc són els noms que s'han compromès oficialment amb la candidatura: Ramón Pont Amenós, president del Grup Borges; Jordi Cardoner, nét de l'exvicepresident Nicolau Casaus; Carles Vilarrubí, empresari financer i exdirector adjunt de Catalunya Ràdio; Manel Arroyo, director general de Dorna, i Javier Bordas, empresari del sector de l'hostaleria i de l'oci.
Però per damunt de noms, persones i càrrecs, el més important de qualsevol candidatura és el programa i l'equip del que va ser vicepresident esportiu i artífex del fitxatge de Ronadinho, i té ben clar quin serà el seu ideari d'intencions. La implantació d'un codi deontològic de compliment obligat per a tots el directius, la reconversió ètica del club que faciliti l'aixecament de les catifes per a la tant anhelada transparència, la constitució d'un senat de notables integrat pels cent socis més antics i Pep Guardiola amb atribucions plenes en la parcel·la futbolística; serien les propostes principals del programa electoral.
La possible instrumentalització de la figura de Guardiola serà sens dubte un dels cavalls de batalla de la campanya. Sabut és que el de Santpedor ha manifestat la seva voluntat de mantenir-se completament al marge i que tots els candidats si en una cosa coincidiran serà a no qüestionar-ne la continuïtat. Però igualment és cert és que si algú, molt abans que es guanyés res, va proclamar Guardiola com "el Ferguson del Barça" aquest va ser Sandro. I ho va fer referint-se al fet que li preveia un llarg recorregut a la banqueta del Camp Nou, i també per l'amplitud de competències que li haurien de correspondre com un entrenador, amb plens poders a l'estil dels mànagers del futbol anglès. I des d'aquest punt de vista en Pep hauria formar tot el seu equip de treball que supervisés, a més a més del primer equip, la secretaria tècnica i el futbol base. Així, per tant, els dies de Txiki Begiristain podrien estar comptats.
Però per damunt de noms, persones i càrrecs, el més important de qualsevol candidatura és el programa i l'equip del que va ser vicepresident esportiu i artífex del fitxatge de Ronadinho, i té ben clar quin serà el seu ideari d'intencions. La implantació d'un codi deontològic de compliment obligat per a tots el directius, la reconversió ètica del club que faciliti l'aixecament de les catifes per a la tant anhelada transparència, la constitució d'un senat de notables integrat pels cent socis més antics i Pep Guardiola amb atribucions plenes en la parcel·la futbolística; serien les propostes principals del programa electoral.
La possible instrumentalització de la figura de Guardiola serà sens dubte un dels cavalls de batalla de la campanya. Sabut és que el de Santpedor ha manifestat la seva voluntat de mantenir-se completament al marge i que tots els candidats si en una cosa coincidiran serà a no qüestionar-ne la continuïtat. Però igualment és cert és que si algú, molt abans que es guanyés res, va proclamar Guardiola com "el Ferguson del Barça" aquest va ser Sandro. I ho va fer referint-se al fet que li preveia un llarg recorregut a la banqueta del Camp Nou, i també per l'amplitud de competències que li haurien de correspondre com un entrenador, amb plens poders a l'estil dels mànagers del futbol anglès. I des d'aquest punt de vista en Pep hauria formar tot el seu equip de treball que supervisés, a més a més del primer equip, la secretaria tècnica i el futbol base. Així, per tant, els dies de Txiki Begiristain podrien estar comptats.
