Sànchez, sobre el 20S: "Algú va planificar una situació de desordres que no es va produir"

TV3 entrevista l'expresident de l'ANC, empresonat a Lledoners, que assegura que ell i Cuixart tenien "permís implícit" per pujar al cotxe de la Guàrdia Civil
Sànchez, sobre el 20S: "Algú va planificar una situació de desordres que no es va produir"
TEXT ÍNTEGRE DE L'ENTREVISTA A L'EXPRESIDENT DE L'ANC

Sànchez, sobre el 20S: "Algú va planificar una situació de desordres que no es va produir"

TV3 entrevista l'expresident de l'ANC, empresonat a Lledoners, que assegura que ell i Cuixart tenien "permís implícit" per pujar al cotxe de la Guàrdia Civil
Actualitzat
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez fa més de 300 dies que són a la presó

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez fa més de 300 dies que són a la presó

Quan fa un any de l'escorcoll al Departament d'Economia i la manifestació massiva de protesta al davant, els serveis informatius de TV3 hem parlat amb Jordi Sànchez. L'expresident de l'ANC insisteix, des de la presó de Lledoners, que en tot moment es va evitar la violència durant la concentració davant la Conselleria d'Economia.

Com definiria el que va passar fa un any davant d'Economia?

Un acte de gran dignitat ciutadana davant una allau d'escorcolls i actuacions judicials i policials contra la Generalitat percebudes com injustes. Va ser el moment que la gent va dir prou. Aquell dia vaig tenir el convenciment que l'1 d'octubre votaríem, que la ciutadania respondria. El 20S va ser el presagi de l'1 d'octubre.

Veníem d'unes setmanes de registres a impremtes, revistes, empreses... De totes les protestes que s'han fet a Catalunya els últims anys aquesta és la més genuïna, per imprevista.

Una gran indignació, canalitzada cívicament i pacíficament, i només un petit grup – insignificant, de pocs centenars – que a quarts de dues de la matinada va provocar una corredissa. En qualsevol cas, res equivalent al que podria ser un acte sediciós.

Quin va ser el seu paper, allà? Creu que ha quedat ben clar davant de la justícia?

Per un costat el que era habitual en tots els actes i manifestacions. Estar amb l'equip de coordinació, atendre la premsa i assumir els parlaments davant de la gent. En aquesta ocasió vaig assumir una funció d'interlocució tant amb els Mossos com la Guàrdia Civil, per garantir la coordinació i evitar els incidents i mals entesos.

Aquesta tasca va començar sent complicada per l'actitud de la Guàrdia Civil, que ens exigia coses que no podíem fer, encara que haguéssim volgut. La més evident és que ens exigien, quan ja hi havia milers de persones concentrades, retirar uns vehicles que havien deixat sense vigilància i que els reporters gràfics estaven usant de plataforma per recollir imatges. Per fer-ho havíem de moure milers de persones del vial de Rambla Catalunya. Era materialment impossible. La pregunta que no han respost és perquè no van deixar els vehicles en el pàrking de la conselleria, que està en el mateix edifici. Era el més senzill de fer.

En canvi, a la tarda la relació va ser més fluïda amb la Guàrdia Civil i els Mossos, un contacte permanent que dista molt del que hi hauria si s'hagués produït un alçament tumultuós.

El fet que la Guàrdia Civil abandonés els vehicles sense vigilància ens ho va complicar tot.

La tasca dels voluntaris va ser molt important. El cordó que vàrem decidir fer a les 12 del migdia i que es va mantenir durant 12 hores llargues, fins a mitjanit, va servir per treure pressió a la gent que estava dins del departament. Podia sortir qui volia i entrava qui autoritzava la Guàrdia Civil, tot sense problemes. Una vegada més els voluntaris de l'ANC van fer una feina imprescindible perquè tot funcionés a la perfecció, sense violència.

Va ser exemplar i digne d'elogi, com quan els hi vaig demanar van protegir els cotxes de la Guàrdia Civil i van fer baixar totes les persones que es trobaven al seu damunt. Els voluntaris no ho sabien, però estaven evitant que algú pogués accedir a les armes que la Guàrdia Civil havia deixat dintre dels vehicles.

No puc evitar de pensar que algú va planificar una situació de desordres que al final no es va produir. No em crec que la Guàrdia Civil sigui tan incompetent de deixar vehicles amb armes sense protecció al centre de la ciutat i que en cap moment, quan encara era possible, fes el gest de retirar els vehicles al pàrking del departament.

S'ha construït un relat per donar validesa al vostre empresonament?

Absolutament. Un relat fals, amb una violència inexistent i unes informacions sobre una obstaculització de l'acció judicial que, com demostren els fets, no va existir. El relat dels fets inventats coincideix en el temps amb el relat polític i de la fiscalia de perills d'alçaments tumultuaris a Barcelona. És molt evident que algú va inventar un discurs-relat que després altres van rematar amb informes falsejant la realitat.

No oblidem que, aquell mateix dia 20 de setembre, Barcelona va patir dues situacions extremes: davant de la Conselleria i l'intent d'entrar a la seu de la CUP sense permís judicial. A part de múltiples registres. Un còctel d'esdeveniments que sobre el paper algú podia preveure que generessin un esclat de violència. La maduresa de la gent i les crides a actuar pacíficament i des de la no-violència van malbaratar aquesta opció.

Tot i així, la fiscalia actua com si el que hagués succeït hagués estat l'esclat de violència que potser algú volia. Els seus primers escrits són molt reveladors. Mantenen un escrit i unes acusacions per uns fets que no van passar. El més greu és que els magistrats de l'Audiència Nacional i el Suprem ho compren acríticament.


És cert que va ser la Guàrdia Civil qui els va animar a pujar a un cotxe per enviar el missatge als concentrats que havien de marxar?

A quarts d'onze de la nit es fa la desconvocatòria des de l'escenari. Uns quants centenars de persones es resisteixen a marxar, en part perquè la megafonia, on aquesta gent es trobava – just a les portes del departament –, no arribava adequadament.

En una conversa amb els responsables dels Mossos, de la Guàrdia Civil i de les entitats, algú suggereix que pugem sobre els vehicles per adreçar-nos als pocs centenars de persones. Tothom veu clar que és l'única via de poder ser vist pels manifestants. Quan es troba un megàfon es decideix anar-hi.

No hi ha un permís explícit, però sí implícit, i fins i tot una afirmació en el sentit que "als vehicles no els hi vindrà d'aquí", en el sentit que tot el dia havien estat colgats de persones.

Canviaria alguna de les coses que va fer la tarda/nit/matinada d'aquell dimecres?

L'única imatge que em molesta, perquè ha estat manipulada, és la d'en Cuixart i jo damunt dels vehicles. És evident que ha estat utilitzada per demostrar l'existència d'un alçament tumultuós. I que s'ha convertit en una icona del seu relat sobre la violència. És fals i injust. Però l'Estat ho aprofita tot, no té escrúpols.

Com veu el procés judicial ara que s'acosta el judici?

No hi ha delicte, i això és el que hem de repetir sense defallir. Ho crec sincerament i farem que el món ho vegi. Només el sobreseïment o una condemna absolutòria serà just.

Portem més d'11 mesos a la presó per una manifestació que no va ser violenta, que no va impedir a la comitiva judicial fer la seva feina. A Espanya hi ha hagut desenes i desenes de manifestacions amb actes d'extrema violència o amb impediments al normal desenvolupament de l'acció institucional (desallotjaments, bloqueig del Parlament i el Congrés el maig/juny del 2012) que han acabat sense condemnes o amb sentències de desordres públics.

I després? Què creu que l'espera?

El procés no ha estat just i el judici pot no ser-ho. Ara cal que ens concentrem a explicar a tothom que no hi ha delicte, que l'absolució és l'única sentència justa. De la resta ja en podrem parlar més endavant.

TEMES:
20S Govern empresonat Jordi Sànchez Procés català