Madrid

Fiscalia demana tornar a citar a Trapero, Sànchez, Cuixart i Laplana per sedició

La Fiscalia aporta nova documentació sobre els fets del 20 de setembre i fins a l'1 d'octubre, que podria comportar noves imputacions

RedaccióActualitzat

La fiscalia ha demanat tornar a citar al més aviat possible el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent de l'Eixample de Barcelona, Teresa Laplana, i els presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, després d'haver comparegut davant la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, com a investigats per un delicte de sedició.

Abans de la compareixença dels citats, la Fiscalia ha aportat nova documentació sobre els fets del 20 i 21 de setembre davant la Conselleria d'Economia a Barcelona, i també sobre els fets de l'1 d'octubre que "pot resultar transcendent per determinar l'abast de la imputació dels quatre investigats". I aquest cop, es podrien prendre mesures cautelars.

"Ha demanat a la magistrada instructora que fixi una nova data al més aviat possible per continuar les declaracions, després de les quals sol·licitarà, si arriba el cas, la celebració de la compareixença de mesures cautelars.

La fiscalia adverteix que, si no compareixen, "seran conduïts per la força pública davant del jutjat". A partir d'aquest nou informe, "voluminós" segons les fonts, hi podria haver noves citacions davant del jutge.

Explicacions "exculpatòries i poc convincents"

Aquesta informació s'ha aportat abans de la compateixença dels quatre investigats. Això ha provocat que alguns dels investigats demanessin la suspensió de les declaracions, però Trapero ha volgut declarar i finalment la jutge ha optat perquè es fessin les compareixences. Fonts fiscals, però, asseguren que les explicacions del major dels mossos han estat "exculpatòries i poc convincents".

Jordi Sánchez, per la seva banda, només ha respost a les preguntes del seu advocat mentre que Jordi Cuixart s'ha acollit al dret de no declarar en espera d'estudiar aquest darrer informe. Abans de Trapero, ha intervingut per videoconferència la intendent dels Mossos.

Cap mesura cautelar per als quatre investigats

Tot plegat, després que la fiscalia no ha demanat cap mesura cautelar per a cap d'ells en la primera compareixença davant l'Audiència Nacional pels fets del 20 i 21 de setembre davant la Conselleria d'Economia. Tots quatre estaven citats com a investigats per un delicte de sedició.

Sánchez: "No sabem fins a quin punt les actuacions són proporcionades"

Quan han sortit de la seu judicial, Sànchez i Cuixart han assegurat que no reconeixen el delicte de sedició que els imputa la fiscalia ni la competència de l'òrgan que els ha de jutjar perquè no han comès cap irregularitat. Sànchez ha explicat que ha respost a les preguntes de la Defensa per "deixar ben clara la legitimitat d'una mobilització pacífica d'una part important de la ciutadania de Catalunya".

El president de l'ANC també ha acusat el jutge que instrueix la causa a Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, d'actuar amb "opacitat" i sota secret de sumari.

"No sabem fins a quin punt les actuacions són proporcionades pels objectius que es busquen".

Trapero diu que l'actuació va ser la "correcta i necessària"

Just després de declarar, Trapero ha sortit de l'Audiència Nacional sense fer comentaris i ha tornat cap a Catalunya. Un grup de diputats l'ha aplaudit, mentre que una desena de persones l'ha escridassat amb crits com "traïdor".:

 

Després de la compareixença, els Mossos han fet un comunicat en què han defensat que l'actuació va ser la "correcta i necessària". També afirma que els Mossos no van ser avisats amb suficient antel·lació per preparar el dispositiu -de fet, diu que es van assabentar de la primera actuació a través dels mitjans de comunicació- i que això va obligar a adaptar-se a les cicumstàncies. En qualsevol cas, nega que els Mossos cometessin cap delicte de sedició i assegura que van actuar com ho fan sempre amb dispostius d'aquestes característiques.

El primer d'arribar a l'Audiència Nacional ha estat el major Trapero. Uns minuts més tard ha arribat Sànchez i, finalment, Cuixart. La intendent dels Mossos, en canvi, ha declarat per videoconferència per raons mèdiques. Precisament, Laplana ha estat la primera a declarar. Després ho ha fet el major Trapero, i, posteriorment, els presidents d'Òmnium i ANC.

Diputats catalans i bascos retinguts

Mentrestant, la policia ha retingut i identificat els diputats catalans del PDeCAT, ERC i bascos quan volien accedir als voltants de l'Audiència Nacional, i no els han deixat passar.

Abans de la seva compareixença, Sànchez ha agraït les mostres de suport i s'ha mostrat tranquil.

 

El 20-21 de setembre, membres del cos de la Guàrdia Civil van estar gairebé 24 hores registrant l'edifici de la Conselleria d'Economia i, a la sortida, es van trobar els cotxes plens d'adhesius i cartells i amb algun vidre trencat.  Al vespre del dia 20, s'havien arribat a concentrar fins a 40.000 persones per protestar per l'operació policial contra el referèndum. La Guàrdia Civil acabava de fer 41 registres en diferents seus del govern i havia detingut 15 persones.

 

 

El fiscal considera que el que va passar aquell dia és un delicte de sedició, castigat amb penes d'entre 4 i 15 anys de presó, perquè hi va haver un alçament tumultuari per subvertir la llei. Però la pregunta és qui va instigar aquest alçament. La jutge investiga els líders de l'ANC i d'Òmnium Cultural per haver pujat a un dels vehicles policials i haver-se dirigit a la multitud.

Al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i a la intendent que va dirigir l'operatiu, Teresa Laplana, el fiscal els acusa de no haver fet prou per protegir els vehicles ni per facilitar la sortida dels agents de la Guàrdia Civil.

ARXIVAT A:
Referèndum 1-O
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut