Salvador Giner, nou president de l'Institut d'Estudis Catalans

El sociòleg Salvador Giner ha estat escollit nou president de l'Institut d'Estudis Catalans en les eleccions celebrades per triar el substitut de Josep Laporte, que va morir al febrer. Giner, fins ara president en funcions del IEC i considerat un continuador de la política de l'actual equip de govern, es disputava la presidència del IEC amb Joan Martí Castell, que encarnava una opció lleugerament renovadora.
Salvador Giner, nou president de l'Institut d'Estudis Catalans
Institut d'Estudis Catalans

Salvador Giner, nou president de l'Institut d'Estudis Catalans

El sociòleg Salvador Giner ha estat escollit nou president de l'Institut d'Estudis Catalans en les eleccions celebrades per triar el substitut de Josep Laporte, que va morir al febrer. Giner, fins ara president en funcions del IEC i considerat un continuador de la política de l'actual equip de govern, es disputava la presidència del IEC amb Joan Martí Castell, que encarnava una opció lleugerament renovadora.
Actualitzat
L'Institut d'Estudis Catalans ja té nou president. Han calgut dues voltes en les votacions, però finalment els 180 electors de la prestigiosa institució han escollit el sociòleg Salvador Giner per cobrir la vacant que va deixar al febrer la mort de Joan Laporte. Giner ha obtingut 94 vots davant els 81 que ha aconseguit el seu contrincant, Joan Martí Castell.

Salvador Giner, de 71 anys, va ser vicepresident de l'entitat durant la presidència de Laporte. Amb la seva mort va passar a ser president en funcions i representa la continuïtat respecte a la gestió dels dos últims anys.

El candidat derrotat, el filòleg Joan Martí, ja va optar a la presidència de l'entitat fa tres anys i va perdre davant Laporte. Té 60 anys i és president de la Secció Filològica de l'Institut. Encarnava una opció lleugerament renovadora.

Què és l'Institut d'Estudis Catalans?

La seu de l'Institut d'Estudis Catalans es troba a la Casa de Convalescència, un edifici del segle XVII situat al cor del barri del Raval, a Barcelona. Però l'Institut d'Estudis Catalans és molt més que un embolcall bonic.

L'Institut està dividit en cinc seccions: Historicoarqueològica, Ciències Biològiques, Ciències i Tecnologia, Filològica i Filosofia i Ciències Socials. La més coneguda és la Secció Filològica, gràcies, sobretot, a un manuscrit: l'original que Pompeu Fabra, membre de l'Institut, va escriure de la seva pròpia mà, als anys vint, i que va acabar convertint-se en el "Diccionari General de la Llengua Catalana".

Contribucions lingüístiques com aquesta -no faltades de polèmica- han ajudat a popularitzar l'Institut. Contràriament, alguns cops també han enfosquit el treball de les altres seccions. Però diverses obres de recerca, promogudes per l'Institut i dirigides a la comunitat científica, constaten una vocació investigadora que de vegades no ha estat prou reconeguda.

Ara, 98 anys després que Enric Prat de la Riba fundés l'Institut d'Estudis Catalans, aquestes mancances potser justifiquen, més que mai, el paper d'una institució que avui canvia de president.

NOTÍCIES RELACIONADES