Salut estudia on caldria posar desfibril·ladors per salvar més vides

Cada any a Catalunya es produeixen unes 3.500 morts per aturada cardíaca. La majoria de les víctimes pateixen l'aturada en el domicili i entre el 15 i el 25 per cent la tenen en espais públics. Moltes d'aquests morts s'eviten si hi ha testimonis que, des dels primers minuts, posen en marxa l'anomenada cadena de supervivència. Trucar al 112, el massatge cardíac i l'ús d'un desfibril·lador extern automàtic (DEA) en són les baules principals mentre no arriben els serveis mèdics. Per això cada cop hi ha més ajuntaments que instal·len DEAs en llocs públics o els adquireixen pels seus vehicles policials, amb l'esperança que es pugui ajudar ràpidament una possible víctima. Però el desplegament de DEAs –amb un cost aproximat d'entre 1.000 i 1.500 euros per aparell- no s'ha fet seguint un patró únic arreu del país.

Abans de finals d'any, el grup de treball integrat per membres del Pla director d'urgències i del Pla director de malalties cardiovasculars del Departament de Salut, presentarà unes recomanacions perquè les administracions públiques optimitzin els recursos destinats a l'anomenada cardioprotecció. Fins ara, un informe de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya aconsella una moratòria de fons públics mentre s'avaluen els resultats de les iniciatives que hi ha en marxa. La més important d'aquestes experiències, tant per l'abast d'ajuntaments implicats com de la inversió feta, és el programa Girona territori cardioprotegit. Es va posar en marxa fa cinc anys, impulsat pel Dipsalut, l'organisme de salut pública de la diputació gironina, i ha permès recuperar amb vida 30 persones, la majoria d'entre 30 i 65 anys. La seva experiència servirà per orientar el treball del grup.

En el següent mapa es poden consultar dos tipus de dades: a) clicant sobre cada icona de DEA s'obté la informació d'on i quan es va fer servir amb èxit i b) clicant sobre l'àrea de cada municipi s'accedeix a les seves estadístiques.

En 7 de les 30 vides salvades van ser els mateixos testimonis, veïns o familiars, els qui van buscar i fer ús dels DEAs que hi ha instal·lats en columnes fixes al carrer. Dipsalut ha instal·lat 501 d'aquests DEAs entre els 220 municipis gironins. Estan a l'abast de tothom les 24 hores i cada cop que s'extreuen de la columna alerten automàticament els serveis d'emergència per guanyar temps de resposta. Però la major part de les víctimes van ser recuperades gràcies a l'actuació de la policia local amb els DEAs mòbils que Dipsalut ha cedit als ajuntaments. Fins ara d'aquests DEAs se n'han repartit uns 200, dels quals 74 els porten vehicles dels Mossos d'Esquadra de la demarcació gironina. Dipsalut disposa de 40 DEAs més per cobrir actes concrets i zones de més aglomeració en temps de vacances. . El programa de Girona té un pressupost de 5,1 milions d'euros per a un període de 10 anys (2010-2020).

Entre les prioritats del grup de treball del Departament de Salut també hi figura la formació ciutadana en l'ús dels desfibril·ladors i una atenció especial a la mort sobtada en l'àmbit esportiu.

Paral·lelament a aquestes recomanacions s'està treballant en la creació d'un registre de mort sobtada cardíaca a Catalunya, imprescindible per tenir una visió real de problema i per poder fer una avaluació de l'abans i el després del desplegament de desfibril·ladors públics.