Salut assignarà els recursos de l'atenció primària segons la renda, els estudis o l'esperança de vida dels pacients

Les desigualtats socials comporten també desigualtats en la salut. Per això, a partir d'ara, l'assignació de recursos per a l'atenció primària (pels CAPs), tindrà en compte nous indicadors socioeconòmics.
 

El Departament de Salut ja té feta la radiografia de les 369 àrees bàsiques de salut que hi ha a Catalunya i n'ha identificat 180 que estan infrafinançades, i d'aquestes 25 que requereixen una atenció prioritària, perquè sumen pitjors indicadors socials amb pitjor finançament. Seran les primeres a rebre més recursos.
 

S'han tingut en compte indicadors com la renda, el nivell educatiu o l'esperança de vida, que pot variar des dels 81 als 85 anys segons on es neix a Catalunya.
Hem visitat algunes d'aquestes àrees amb més necessitats per saber com hi treballen els equips d'atenció primària.

 

Quatre exemples del mapa socioeconòmic
 

A l'Àrea Bàsica de Salut de Salt només entén el català un de cada deu dels habitants que cobreix, dos de cada deu estan a l'atur, i els pacients, sovint, no accepten les recomanacions alimentàries perquè xoquen amb la seva cultura. Un seguit de factors que generen dificultats al personal sanitari, com explica Victòria Triola, infermera adjunta Àrea Bàsica de Salut Salt

"No entenen bé les recomanacions que els donem nosaltres i això repercuteix una mica amb més visites, amb més descontrol..."
 

Al CAP de la Granja-Torreforta, a Tarragona, es posa l'accent en el nivell d'instrucció dels pacients. Als barris de Ponent tarragonins només un 16 per cent de la població té estudis superiors, un baix nivell de formació que dificulta que els pacients adoptin hàbits saludables. A més, un vint per cent d'immigració, una població envellida i les dificultats econòmiques de molta gent per comprar els medicaments, compliquen encara més l'atenció sanitària. Ho constata Cristina Gil, treballadora social sanitària de l'Àrea Bàsica de Torreforta.
 

"Ens trobem problemes amb pacients amb un subsidi o prestació totalment insuficient que fa que prioritzin utilitzar aquests diners amb altres coses que no en comprar medicació crònica."
 

També la immigració forma part del dia a dia del treball al CAP Gran Sol, del barri de Llefià, a Badalona, però no és l'únic. Els mals hàbits de salut d'una joventut sovint desocupada, i l'increment de la gent gran són altres circumstàncies que fan necessària una millora dels recursos. Davant d'aquesta situació Jesús Comín, director CAP Gran Sol, celebra que li puguin arribar més recursos.
 

"Quan ens parlen que ho estan recalculant, per nosaltres és una esperança perquè els recursos els necessitem. I no és el mateix visitar 30 pacients aquí que a Badalona-centre."
 

Al CAP de les Borges Blanques, els problemes se centren en l'envelliment de la població que atén, una quarta part de la qual té més de 65 anys, i els problemes de salut que això comporta, bàsicament els cardiovasculars. Manel Guiu, director CAP les Borges Blanques, té clar que més recursos podran servir per a fer prevenció.
 

"Podrem tenir unes línies més marcades d'atenció a la malaltia cardiovascular, o un tracte específic per al tractament domiciliari dels malalts amb neoplàsia."
 

Són quatre exemples del mapa socioeconòmic elaborat pel Departament de Salut per determinar les zones a les quals es destinaran més recursos econòmics, com ha explicat el conseller de Salut, Antoni Comín.
 

"Iguals necessitats en salut, igual recursos. Hem de finançar l'atenció primària en funció de les necessitats que atèn, no només de la seva població assignada."
 

S'han identificat 180 Àrees Bàsiques de Salut que estarien infrafinançades, a les quals es destinaran 65 milions d'euros en els pròxims cinc anys, sense que en cap cas això signifiqui treure finançament a la resta.