ANÀLISI

Salam Bagdad

Marxar de Bagdad, de qualsevol lloc d'aquesta regió carregada d'hospitalitat, vida, color i, per què no dir-ho, violència, sempre costa molt. Per tant farem un comiat simpàtic i diré que a reveure. Si els he de dir la veritat, em fa la impressió que les paraules que més he sentit aquests dies son "Barchelona" i "Rial Madrid". Preguntes com "Where you from?", "Which channel?", "Which country" o "Which city?" són una constant en controls, seus de partits, col·legis electorals, hotels, restaurants... i sempre s'acaba arribant a la paraula "Barcelona". Automàticament es desencadena la passió que els iraquians tenen pel futbol.

Enllaç a altres textos de l'autor Joan Roura

Joan Roura

Periodista de la secció d'Internacional dels serveis informatius de TV3.

Actualitzat
Mig de broma i mig seriosament, si el soldat de torn en un control és del Barça fa veure que et deixa passar més fàcilment. Però, malauradament, el que sempre ens hem trobat a la muralla que envolta el nostre hotel, el Palestina -poc recomanable- és del Madrid. Fins i tot porta un braçalet amb el nom de l'equip dels seus amors, i no ens ha estalviat ni una vegada haver de baixar del cotxe i escorcollar-nos.

El més impressionant, però, va ser un nen que ens van portar un dia que estàvem gravant al barri de Karrada. Ens el van posar davant com un trofeu i li van fer recitar... l'alineació sencera del Barça.

Jo no conec ni la meitat dels jugadors, i el futbol no m'interessa gens. Malgrat tot, tornaré a aquesta ciutat apassionant.

Salam, Bagdad!!!


VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut