Salam Bagdad
Marxar de Bagdad, de qualsevol lloc d'aquesta regió carregada d'hospitalitat, vida, color i, per què no dir-ho, violència, sempre costa molt. Per tant farem un comiat simpàtic i diré que a reveure. Si els he de dir la veritat, em fa la impressió que les paraules que més he sentit aquests dies son "Barchelona" i "Rial Madrid". Preguntes com "Where you from?", "Which channel?", "Which country" o "Which city?" són una constant en controls, seus de partits, col·legis electorals, hotels, restaurants... i sempre s'acaba arribant a la paraula "Barcelona". Automàticament es desencadena la passió que els iraquians tenen pel futbol.
Enllaç a altres textos de l'autor
Joan Roura
Periodista de la secció d'Internacional dels serveis informatius de TV3.
Mig de broma i mig seriosament, si el soldat de torn en un control és del Barça fa veure que et deixa passar més fàcilment. Però, malauradament, el que sempre ens hem trobat a la muralla que envolta el nostre hotel, el Palestina -poc recomanable- és del Madrid. Fins i tot porta un braçalet amb el nom de l'equip dels seus amors, i no ens ha estalviat ni una vegada haver de baixar del cotxe i escorcollar-nos.
El més impressionant, però, va ser un nen que ens van portar un dia que estàvem gravant al barri de Karrada. Ens el van posar davant com un trofeu i li van fer recitar... l'alineació sencera del Barça.
Jo no conec ni la meitat dels jugadors, i el futbol no m'interessa gens. Malgrat tot, tornaré a aquesta ciutat apassionant.
Salam, Bagdad!!!
El més impressionant, però, va ser un nen que ens van portar un dia que estàvem gravant al barri de Karrada. Ens el van posar davant com un trofeu i li van fer recitar... l'alineació sencera del Barça.
Jo no conec ni la meitat dels jugadors, i el futbol no m'interessa gens. Malgrat tot, tornaré a aquesta ciutat apassionant.
Salam, Bagdad!!!