"Sala 33" va <b>"Pactar amb el gat" </b> al 33

<b>"Pactar amb el gat"</b>, el llargmetratge escrit i dirigit per Joan Marimon Padrosa es va emetre al Sala 33 dissabte 25 d'octubre a les 22.00
"Sala 33" va "Pactar amb el gat"  al 33

"Sala 33" va "Pactar amb el gat" al 33

"Pactar amb el gat", el llargmetratge escrit i dirigit per Joan Marimon Padrosa es va emetre al Sala 33 dissabte 25 d'octubre a les 22.00
Es tracta d'un drama alegre. Drama perquè les relacions amoroses no es consoliden. Alegre perquè, malgrat tot, la pel·lícula és un cant a la vida. Un homenatge a tots els personatges, des de la multitud de gats bornis o malalts fins als videoartistes que viuen en les torres més altes - Alfred i Núria- que es representen a ells mateixos. La pel·lícula és també el retrat d'un barri de Barcelona: Gràcia. O de parts d'aquest barri o, tal vegada, una visió subjectiva dels pintors, videoartistes, músics i okupes i dels seus terrats, que com cims de muntanyes, s'enfilen en la jungla de la gran ciutat. Indrets diferents amb normes pròpies i on tot és possible, un món ideal amb tocs de fantasia. També amb silencis.
 
Des del punt de vista narratiu, "Pactar amb el gat"  és la il·lustració d'un aforisme, sintetitzat per Anaïs Nin quan va escriure: "En una parella, el que menys estima domina". De la mateixa manera que fa Eric Rohmer en les seves "Comèdies i proverbis" la intensió ha estat il·lustrar un motiu. Per això trobem l'Aparissi, que fa qualsevol cosa per estar al costat de la Júlia, que sense voler -o més aviat volent- el domina. De la mateixa manera, la Júlia fa el que sigui per apropar-se al seu oncle David. I el David té problemes amb la persona que estima, la Sara.

La música del film, composta per Francesc Mompou, és d'extrema senzillesa i profunditat; gairebé minimalista pel que fa a l'acompanyament de la trama, però alhora desperta molta emoció a l'espectador. El llargmetratge va aconseguir deu nominacions als VI Premis Barcelona (2007) i el Prix Demon en la Bienal de Cine Español de Annecy (2008). És una producció de Fermí Marimon i Createl en  producció associada amb Televisió de Catalunya.
 
Sinopsi:
La Júlia, de 17 anys, té una gata bòrnia i una enorme dependència del seu oncle David, veterinari, de qui està profundament enamorada. La Júlia fa l'impossible per estar la major part del temps al costat del seu oncle David. Però el David surt amb una noia molt atractiva, la Sara.
El millor amic de la Júlia és l'Aparissi. És més que un bon amic, l'estima en secret. L'Aparissi fa tot el que la Júlia li demana, des d'arreglar un endoll fins a buscar un gat perdut. Això li permet estar al seu costat. La gata bòrnia s'escapa i la Júlia, amb l'Aparissi i el seu oncle David, comença una recerca pels terrats del veïnat que dura uns quants dies. En aquest univers de terrats, els personatges coneixen un detectiu que busca l'origen d'una alarma, una dona que conviu amb més de 65 gats malalts, uns videoartistes experimentals situats al cim d'una torre, unes xineses-filipines fugitives de la política, una neuròtica dels sorolls i el gat borni pretendent de la gata.
 
Fitxa tècnica i artística:
 
Direcció i guió: Joan Marimon
Producció executiva: Marimon Pedrosa
Intèrprets: Alberto Jiménez, Pau Roca, Rose Avalon, Belén Fabra, Edu Soto, Vicky Peña, Violeta Llueca i Núria Megias
Director de fotografia: Elisabeth Prandi
Música: Mercedes Pérez, Aleix Pitarch i Pere Monterde