Sabina reapareix després de tres anys en el seu estat més pur amb "Alivio de luto"

Esperat retorn musical. Joaquín Sabina ha tret un nou disc. Superats els problemes de salut que fa tres anys el van obligar a baixar dels escenaris, el cantautor madrileny reapareix ara amb "Alivio de luto", un treball que és més introspectiu que mai.
Sabina reapareix després de tres anys en el seu estat més pur amb "Alivio de luto"
Barcelona

Sabina reapareix després de tres anys en el seu estat més pur amb "Alivio de luto"

Esperat retorn musical. Joaquín Sabina ha tret un nou disc. Superats els problemes de salut que fa tres anys el van obligar a baixar dels escenaris, el cantautor madrileny reapareix ara amb "Alivio de luto", un treball que és més introspectiu que mai.
"Dímelo en la calle" era l'últim disc que Joaquín Sabina havia regalat als seus incondicionals seguidors. Han passat tres anys des d'aleshores. Primer, problemes de salut el van allunyar dels escenaris i després una depressió el va mantenir apartat.

Ara Sabina torna "amb ganes i por". I amb un nou àlbum "Alivio de luto". El títol ho diu tot: "Ja que fa tres anys que no sóc a l'escenari, volia reflectir l'època que he viscut, que no ha estat de les millors de la meva vida, ja que vaig tenir un accident cerebral, del qual no em van quedar seqüeles físiques, però sí psicològiques, en forma de depressió".

Sabina torna amb aquesta "crònica dels últims tres anys", els pitjors de la seva vida, segons ell mateix confessa, i ho fa en el seu estat més pur. "Alivio de luto" és un "disc sense maquillatges, completament nu; ni tan sols hi ha efectes en la veu".

I en aquesta nova aventura, a més de col·laboracions amb Las Supremas de Móstoles i Paco Ortega, Sabina ha tornat a comptar amb els seus inseparables Pancho Varona i Antonio García de Diego, amb els quals va començar a treballar el 1988 amb "El hombre del traje gris".

En aquest nou disc, Sabina ha versionat dues cançons, segons diu, per fer-les tal com ell creu que s'haurien de cantar. Són "Mater España", basada en el "Viva Italia" de Francesco di Gregori i feta en "un país tan estrany on ningú té himne ni bandera com el nostre"; i "Pie de guerra", de Leonard Cohen.