Rússia i els EUA, més de 30 anys de converses sobre el desarmament nuclear
Des dels anys 70, Rússia (i l'antiga Unió Soviètica) i els Estats Units han firmat diversos acords de contenció i reducció de l'armament nuclear, l'amenaça que va les dues potències van fer servir per marcar poder durant la guerra freda i que, més enllà de la caiguda del mur de Berlín, ha continuat separant els dos països. Amb l'arribada de Barack Obama al poder, la Casa Blanca ha iniciat gestos de distensió que han trencat la dinàmica de confrontació de l'administració Bush. També el Kremlin, amb Dmitri Medvédev al capdavant i Vladímir Putin com a veritable home fort, sembla haver accedit a un rellançament de la cooperació entre els dos governs.
Els acords de desarmament entre les dues potències es remunten al 25 de maig del 1972, quan la Unió Soviètica i els Estats Units van firmar el Tractat d'Antimíssils Balístics, que impedia el desplegament d'armes nuclears a l'espai i limitava l'ús dels escuts antimíssils. L'endemà van signar el SALT-1, un tractat que limitava per primera vegada la quantitat d'armes estratègiques intercontinentals.
El 18 de juny del 1979 van firmar el SALT-2, que fixava en 2.400 els míssils i bombarders estratègics de cada país. No va ser fins al 1982 quan van obrir converses per tal de reduir -i no només limitar- el nombre d'armes nuclears. Fruit d'aquestes negociacions, el 8 de desembre del 1987 el president nord-americà, Ronald Reagan, i el soviètic, Mikhaïl Gorbatxov, firmen a Washington el tractat d'eliminació de míssils nuclears de mitjà i llarg abast, en virtut del qual el 1991 van destruir aquest tipus d'armes.
Durant els anys 80 també es firma el Tractat de No-proliferació Nuclear, gestat el 1968 i que promouen, entre d'altres, Rússia i els Estats Units.
El 1990, 28 països de l'est i oest d'Europa, encapçalats pels EUA i la URSS, firmen a París el Tractat de Forces Armades Convencionals d'Europea, FACE, que preveu un equilibri de les forces dels dos blocs militars, per deixar-les al nivell més baix possible. Entra en vigor el 1992.
El mateix any, el 31 de juliol, Gorbatxov i el president nord-americà d'aleshores, George Bush, signen el Tractat de Reducció d'Armes Nuclears Estratègiques, conegut com a START-1. El pacte els obliga a rebaixar de 10.000 a 6.000 els caps nuclears i fins a 1.600 els bombarders i míssils balístics, i entra en vigor al desembre del 1994.
El 3 de gener del 1993 es firma el tractat START-2, que torna a rebaixar el nombre de caps militars, fins a 3.500 en el cas dels Estats Units i fins a 3.000 en el de Rússia, deures que es comprometen a fer pel 2007. El que sí que permet el document és fer assajos i desplegar sistemes de defensa antibalístics per fer front a un atac. Rússia ratifica el tractat a l'abril del 2000, però els Estats Units no l'arriben a subscriure mai.
Al desembre del 2001, els EUA anuncien que abandonen el Tractat d'Antimíssils Balístics, el del 1972, per desenvolupar l'escut antimíssils. Com a resposta, al juny del 2002 Rússia abandona l'START-2 .
El mateix any, però, els dos països firmen el Tractat de Reduccions d'Armament Estratègic Ofensiu, que és més ambiciós que l'START-2 i preveu una retallada de l'arsenal nuclear fins a un màxim de 1.700-2.200 caps per a cada país.
El 14 de juliol del 2007, i en resposta al programa d'escut antimíssils nord-americà, Rússia abandona el FACE, el tractat del final de la guerra freda que preveia l'equilibri de forces a la baixa entre els dos blocs.
Al maig del 2009, els dos països tornen a les converses per consensuar un nou acord de desarmament nuclear, negociacions que fructifiquen durant la visita de Barack Obama a Moscou al juliol del 2009.
El 18 de juny del 1979 van firmar el SALT-2, que fixava en 2.400 els míssils i bombarders estratègics de cada país. No va ser fins al 1982 quan van obrir converses per tal de reduir -i no només limitar- el nombre d'armes nuclears. Fruit d'aquestes negociacions, el 8 de desembre del 1987 el president nord-americà, Ronald Reagan, i el soviètic, Mikhaïl Gorbatxov, firmen a Washington el tractat d'eliminació de míssils nuclears de mitjà i llarg abast, en virtut del qual el 1991 van destruir aquest tipus d'armes.
Durant els anys 80 també es firma el Tractat de No-proliferació Nuclear, gestat el 1968 i que promouen, entre d'altres, Rússia i els Estats Units.
El 1990, 28 països de l'est i oest d'Europa, encapçalats pels EUA i la URSS, firmen a París el Tractat de Forces Armades Convencionals d'Europea, FACE, que preveu un equilibri de les forces dels dos blocs militars, per deixar-les al nivell més baix possible. Entra en vigor el 1992.
El mateix any, el 31 de juliol, Gorbatxov i el president nord-americà d'aleshores, George Bush, signen el Tractat de Reducció d'Armes Nuclears Estratègiques, conegut com a START-1. El pacte els obliga a rebaixar de 10.000 a 6.000 els caps nuclears i fins a 1.600 els bombarders i míssils balístics, i entra en vigor al desembre del 1994.
El 3 de gener del 1993 es firma el tractat START-2, que torna a rebaixar el nombre de caps militars, fins a 3.500 en el cas dels Estats Units i fins a 3.000 en el de Rússia, deures que es comprometen a fer pel 2007. El que sí que permet el document és fer assajos i desplegar sistemes de defensa antibalístics per fer front a un atac. Rússia ratifica el tractat a l'abril del 2000, però els Estats Units no l'arriben a subscriure mai.
Al desembre del 2001, els EUA anuncien que abandonen el Tractat d'Antimíssils Balístics, el del 1972, per desenvolupar l'escut antimíssils. Com a resposta, al juny del 2002 Rússia abandona l'START-2 .
El mateix any, però, els dos països firmen el Tractat de Reduccions d'Armament Estratègic Ofensiu, que és més ambiciós que l'START-2 i preveu una retallada de l'arsenal nuclear fins a un màxim de 1.700-2.200 caps per a cada país.
El 14 de juliol del 2007, i en resposta al programa d'escut antimíssils nord-americà, Rússia abandona el FACE, el tractat del final de la guerra freda que preveia l'equilibri de forces a la baixa entre els dos blocs.
Al maig del 2009, els dos països tornen a les converses per consensuar un nou acord de desarmament nuclear, negociacions que fructifiquen durant la visita de Barack Obama a Moscou al juliol del 2009.
