Roser Capdevila i Pilarín Bayés dibuixen les seves vides

Dues grans il.lustradores ben conegudes a Catalunya, Pilarín Bayés i Roser Capdevila, publiquen un llibre cadascuna en què la història que expliquen te a veure amb la seva propia vida.

Roser Capdevila, mare de "Les tres bessones", el va fer sense pensar-hi. La malaltia de la seva germana i la seva mare la va fer retornar a la casa de la seva infantesa, al barri d'Horta de Barcelona. Allà va reviure moments que l'havien marcat de petita i de jove i els va anar dibuixant.

I d'aquest recull de dibuixos fets "per avorriment", diu, n'ha sortit el llibre "La nena que volia dibuixar", de l'editorial Angle.

"Jo dibuixava sempre, en el marge blanc dels diaris. Perquè en aquella època no hi havia ni paper."

Capdevila va néixer l'any 1939 i l'època que li va tocar viure de petita va ser la de la duresa de la postguerra.

"És una mica una petita denéncia de com ens van alliçonar els nens d'aquella època."

Perquè la rigidesa en l'educació la va marcar per tota la vida.

"Teníem una pressió molt gran entre la família, escola i l'Església. Era com una llosa que ens tenien a tots tant, tant adoctrinats, que no podíem sortir d'aquest ambient."

És un llibre per a adults en què moltes persones de la seva generació s'hi reconeixen. Igual com passa amb el llibre "La meva vida", de Pilarín Bayés.

En el cas de Pilarín, però, li va venir per encàrrec:

"L'editora em va dir: 'Escriu alguna cosa de la teva vida'. Però a mi em va semblar que la meva era vida molt corrent, que no tenia cap interès."

I també va ser una malaltia, la del seu marit, la que la va inspirar i li va fer recordar històries:

"Quan el meu marit estava ingressat a l'hospital en van anar venint al cap anècdotes i cada dia en dibuixava una."

Són anècdotes que han marcat la seva biografia des que era petita i que li han servit per reflexionar sobre el moment actual.

"Socialment, potser sí que hem canviat, però, en canvi, en molts aspectes de la política tens una sensació de "déjà vu": això ja ho havíem passat, semblava que ja estava aclarit i tornem-hi, tornem-hi, tornem-hi."

Aquest és, també, un llibre dirigit als grans, perquè descobreixin qui hi ha darrere d'aquesta dibuixant que té molt clar quin missatge vol donar al seu públic habitual, els més petits.

"Explicar-los el món, la cultura, els nostres orígens. Però també explicar-los que totes les coses del món són dignes de ser estimades."

Darrera dels dos llibres, una mirada alegre: tant la Pilarín Bayés com la Roser Capdevila miren cap enrere sempre amb un somriure d'agraïment amb la vida.