Ros defensa que les crítiques pel català a la Paeria "no es basen en cap fet objectiu d'atac a la llengua"

ACN Barcelona.-L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, s'ha reunit aquest divendres amb el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, amb motiu de l'empara que l'alcalde de Lleida li va sol·licitar davant les crítiques a la política lingüística de l'Ajuntament de Lleida per part dels grups municipals de CiU, ERC i la Crida per Lleida-CUP. En la trobada, Ros ha defensat que les acusacions de l'oposició són "merament polítiques i sense fonament" ja que, segons l'alcalde, "no es basen en cap fet objectiu d'atac a la llengua catalana". El paer en cap ha defensat davant Ribó que vetlla pel compliment de totes les legislacions en matèria lingüística de l'Estat, de la Generalitat, les recomanacions de la mateixa Sindicatura de Greuges de Catalunya i també del Reglament per a l'ús de la llengua catalana de l'Ajuntament de Lleida. El Síndic confia emetre una resolució en unes setmanes, després d'haver escoltat fa uns dies els tres grups de l'oposició, i aquest divendres les del govern municipal.

Àngel Ros, acompanyat per la regidora de Cultura, Montse Parra, i l'assessor de la Paeria per a temes culturals, Antoni Llevot, ha lliurat al Síndic un dossier per posar de manifest "el profund i continuat treball que l'Ajuntament de Lleida duu a terme per donar compliment a les lleis i normes vigents en matèria de llengua així com per impulsar i protegir la llengua catalana i la creació cultural".Entre la informació aportada, destaca la celebració dels Premis Literaris Josep Vallverdú d'Assaig i Màrius Torres de Poesia, que arriben enguany a la 33a i a la 21a edició, respectivament. Ros ha remarcat que l'Ajuntament de Lleida va ser pioner el 1984 en impulsar un premi d'assaig en llengua catalana i ho va fer, precisament, "per promoure la producció en català d'un gènere poc conreat llavors en aquest idioma". El dossier també subratlla el paper de la Paeria "per posar en valor i homenatjar figures literàries destacades" com, per exemple, aquest any amb la figura de Manuel de Pedrolo, amb motiu del 25 aniversari de la desaparició de l'escriptor lleidatà. També ressalta la varietat d'activitats poètiques i literàries que l'Ajuntament de Lleida ha dut a terme enguany.En la trobada amb el síndic, els representants de l'equip de govern de la Paeria han destacat també la tasca formativa sobre la llengua catalana que l'Ajuntament de Lleida porta a terme a través de diferents programes i serveis municipals. El dossier recull que en els darrers 10 anys unes 5.000 persones han realitzat cursos de català a través de l'Institut Municipal d'Ocupació de la Paeria, i unes 3.000 persones migrades han fet cursos de català i de lectoescriptura en català entre el 2008 i 2016, amb el suport de l'Ajuntament de Lleida. El text del parlament que l'alcalde de Lleida va pronunciar en l'acte de lectura del pregó i lliurament de plaques i de medalles dins de la Festa Major de Maig ha estat un altre dels document dels aportats al Síndic, ja que havia estat objecte de crítica per part d'alguns grups de l'oposició. Ros ha explicat que en aquest discurs va llegir unes línies del Quixot "respectant la versió original en castellà", així com el fragment d'un relat de Ricard Viñes dedicat a Enric Granados, "també escrit en castellà en l'original". Pel que fa al discurs en sí, la documentació aportada pel govern municipal justifica que "l'alcalde va emprar el castellà per adreçar-se al president d'una de les entitats que va rebre una distinció de la Paeria, en ser la llengua habitual d'aquesta persona". "La integritat d'aquest parlament de Festa Major reflecteix l'estima i el respecte al castellà i al català", segons l'alcalde de Lleida. Així mateix, el dossier inclou el programa de la Festa Major de Maig de Lleida en català, i sengles mostres de les versions en castellà i en català que estan disponibles al web municipal, però també incorpora el programa de les festes de la Mercè de Barcelona del 2015, en la seva versió castellana.La delegació municipal també ha aportat la relació de subvencions incloses en el pressupost municipal d'enguany destinades a entitats culturals per tal de "demostrar el compromís de la Paeria de Lleida amb la cultura catalana". Completa el dossier un recull de comunicacions del servei d'Emergències de la Generalitat a través de Twitter, amb missatges realitzats en català i castellà. Finalment, incorpora models de senyalització de trànsit bilingües (castellà i català) existents en altres ciutats de Catalunya.L'alcalde també ha lliurat a Rafael Ribó el text íntegre dels compromisos polítics que els grups municipals del PSC i Ciutadans van acordar el juliol del 2015 en el marc de l'aprovació del cartipàs municipal. Ros ha remarcat que "l'única referència a la llengua en aquest document" és el punt que parla de l'"actualització del reglament d'usos lingüístics actualment vigent, d'acord al principi de cooficialitat conforme a les lleis vigents i les diferents resolucions judicials". Segons l'alcalde lleidatà es pot deduir d'aquest redactat que "inspira el profund respecte a la legalitat i a la normativa lingüística del nostre país en matèria de llengua i de drets i deures".Crítiques de CiU, ERC i la Crida a la política lingüística municipalLa trobada de l'alcalde de Lleida amb Rafel Ribó arriba després que els grups municipals de CiU, ERC i la Crida-CUP a la Paeria demanessin empara al Síndic de Greuges davant una suposada "vulneració" del reglament lingüístic de la Paeria per part de l'equip de govern del PSC. Ribó va citar els representants dels tres grups de l'oposició l'1 de juny a Lleida, els quals van advertir el Síndic de la "involució" en l'ús preferent del català a la ciutat de Lleida que consideren s'està duent a terme de forma "encoberta" des de la Paeria fruit del pacte polític entre el PSC i C's. CiU, ERC i la Crida també van lliurar documents a Ribó per justificar les seves acusacions com ara la moció aprovada pel Ple municipal amb els vots del PSC, C's i el PP perquè la senyalització de trànsit incorpori el castellà; fotografies de senyals de trànsit bilingües o notificacions de l'Ajuntament de Lleida dirigides a ciutadans en castellà i català, entre altra documentació. CiU, ERC i la Crida-CUP han qualificat de fet "inaudit" la petició d'empara sol·licitada per Ros al Síndic en considerar-se atacat per la seva política lingüística al capdavant de la Paeria. Les tres formacions consideren que l'alcalde de Lleida "disposa de tots els recursos legals per prendre decisions en tot allò que faci referència al funcionament de l'Ajuntament de Lleida, com per exemple, en el cas de l'aplicació del Reglament d'usos lingüístics". Per CiU, ERC i la Crida, "en lloc de sol·licitar empara el que hauria de demostrar Ros, en tot cas, és que no té cap intenció de relegar l'ús públic de la llengua catalana, per tal d'evitar obrir escletxes fins ara inexistents en el sí de la societat lleidatana, de forma innecessària, en matèria lingüística". Aquest divendres ha arribat el torn de l'equip de govern municipal de defensar la política lingüista de la Paeria davant Rafael Ribó. Després d'escoltar ambdues parts i un cop analitzada tota la informació rebuda, el Síndic de Greuges confia emetre en unes setmanes una resolució en relació amb l'ús del català a l'Ajuntament de Lleida.