Roque Pascual i Albert Vilalta parlen sobre els nou mesos de calvari en captivitat
Albert Vilalta i Roque Pascual parlen de la por, les dificultats i les carències durant el segrest en unes noves imatges del moment de l'alliberament, encara al desert de Mali, a les quals TV3 ha tingut accés. Alleujats i emocionats parlen per telèfon amb membres del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol sobre els nou mesos que han estat en captivitat i que ells mateixos defineixen com una "salvatjada" i un "autèntic calvari".
Una setmana després del seu alliberament, TV3 ha fet públiques, en exclusiva, unes imatges que mostren els dos cooperants instants després d'haver estat posats en llibertat encara al desert de Mali. Amb barba i un aspecte molt diferent de l'habitual, Roque Pascual i Albert Vilalta relaten alguns dels moments més difícils dels nou mesos de captiveri a mans d'Al-Qaeda del Magreb Islàmic.
Al vídeo es veu com els segrestats parlen amb agents espanyols del Centre Nacional d'Intel·ligència, i expliquen detalls sobre el seu segrest i la manera com tant ell com el seu company, Roque Pascual, l'han viscut.
Nou mesos de "calvari"
Segons Vilalta, aguantar aquest segrest "ha estat una salvatjada" però afegeix que "a còpia de fe, d'il·lusió i de tenir confiança" ho han pogut superar. El cooperant català també assegura que "durant aquest calvari hi havia moments d'autèntica desesperació i moments de por", especialment quan van saber que l'ostatge francès Michel Germaneau havia estat assassinat a mans dels terroristes. "Gairebé no ens creiem que estiguem tornant", afegeix.
D'aquesta manera, els dos cooperants posen de manifest la duresa del seu segrest, que s'ha convertit en el més llarg de la història d'Al-Qaeda del Magreb Islàmic, amb pràcticament nou mesos de captiveri.
En la conversa, Vilalta pregunta si les seves respectives famílies coneixen l'alliberament i assegura que tenen moltes ganes de "tornar a fer qualsevol cosa de les que feien abans", com poder menjar asseguts o gaudir d'un lavabo. A preguntes del seu interlocutor també expliquen que han pogut seguir algun partit de futbol, com el de la Supercopa, en el campament dels seus captors.
En aquest punt, Vilalta passa el telèfon a Roque Pascual, que expressa el seu desig perquè s'acabi ja el segrest i, visiblement emocionat, dóna les gràcies al Centre Nacional d'Intel·ligència per tot el que han fet per alliberar-los.
Debat sobre el futur de la cooperació
El segrest dels cooperants catalans ha reobert el debat sobre com s'ha de fer l'ajuda als països del Tercer Món. Govern, i també els ajuntaments i les ONG, treballen ja en un document per millorar el model de cooperació: adaptar-lo a la realitat del segle XXI, que no impliqui riscos per als cooperants i, sobretot, que sigui al més eficaç possible per a la gent que rep l'ajuda. De moment, gira sobre dos eixos: professionalitzar la cooperació, i treballar amb la gent i els recursos del territori.
Les ONGs extremen les mesures de seguretat
Precisament per evitar que es repeteixi un segrest d'aquestes característiques, han obligat les ONG espanyoles que treballen a Mali, Burkina Faso i el Níger a extremar les mesures de seguretat. Fins i tot algunes, com ara Intervida o Intermón Oxfam, han fet tornar durant aquests dies alguns dels seus cooperants establerts a la zona. Després d'haver rebut l'alerta dels governs nord-americà, francès i espanyol sobre la reactivació de grups terroristes a la frontera de Mali, aquestes dues ONG han decidit revisar els protocols de seguretat i estan reorganitzant la seva estructura sobre el terreny. En concret, han traslladat el seu personal d'origen occidental a zones de menys risc i han deixat a la frontera cooperants africans, perquè no són un objectiu preferent dels terroristes.
Al vídeo es veu com els segrestats parlen amb agents espanyols del Centre Nacional d'Intel·ligència, i expliquen detalls sobre el seu segrest i la manera com tant ell com el seu company, Roque Pascual, l'han viscut.
Nou mesos de "calvari"
Segons Vilalta, aguantar aquest segrest "ha estat una salvatjada" però afegeix que "a còpia de fe, d'il·lusió i de tenir confiança" ho han pogut superar. El cooperant català també assegura que "durant aquest calvari hi havia moments d'autèntica desesperació i moments de por", especialment quan van saber que l'ostatge francès Michel Germaneau havia estat assassinat a mans dels terroristes. "Gairebé no ens creiem que estiguem tornant", afegeix.
D'aquesta manera, els dos cooperants posen de manifest la duresa del seu segrest, que s'ha convertit en el més llarg de la història d'Al-Qaeda del Magreb Islàmic, amb pràcticament nou mesos de captiveri.
En la conversa, Vilalta pregunta si les seves respectives famílies coneixen l'alliberament i assegura que tenen moltes ganes de "tornar a fer qualsevol cosa de les que feien abans", com poder menjar asseguts o gaudir d'un lavabo. A preguntes del seu interlocutor també expliquen que han pogut seguir algun partit de futbol, com el de la Supercopa, en el campament dels seus captors.
En aquest punt, Vilalta passa el telèfon a Roque Pascual, que expressa el seu desig perquè s'acabi ja el segrest i, visiblement emocionat, dóna les gràcies al Centre Nacional d'Intel·ligència per tot el que han fet per alliberar-los.
Debat sobre el futur de la cooperació
El segrest dels cooperants catalans ha reobert el debat sobre com s'ha de fer l'ajuda als països del Tercer Món. Govern, i també els ajuntaments i les ONG, treballen ja en un document per millorar el model de cooperació: adaptar-lo a la realitat del segle XXI, que no impliqui riscos per als cooperants i, sobretot, que sigui al més eficaç possible per a la gent que rep l'ajuda. De moment, gira sobre dos eixos: professionalitzar la cooperació, i treballar amb la gent i els recursos del territori.
Les ONGs extremen les mesures de seguretat
Precisament per evitar que es repeteixi un segrest d'aquestes característiques, han obligat les ONG espanyoles que treballen a Mali, Burkina Faso i el Níger a extremar les mesures de seguretat. Fins i tot algunes, com ara Intervida o Intermón Oxfam, han fet tornar durant aquests dies alguns dels seus cooperants establerts a la zona. Després d'haver rebut l'alerta dels governs nord-americà, francès i espanyol sobre la reactivació de grups terroristes a la frontera de Mali, aquestes dues ONG han decidit revisar els protocols de seguretat i estan reorganitzant la seva estructura sobre el terreny. En concret, han traslladat el seu personal d'origen occidental a zones de menys risc i han deixat a la frontera cooperants africans, perquè no són un objectiu preferent dels terroristes.
