Ronaldo lidera la contundent remuntada del Madrid davant un ambiciós Vila-real (4-2)
El Reial Madrid va salvar amb orgull, èpica i un portentós Cristiano Ronaldo la visita del Vila-real al Bernabéu (4-2) i continua enganxat al Barça al capdavant de la classificació. Els groguets, en una gran primera part, van tenir els blancs a les mans i prova d'això és que es van avançar en dues ocasions mitjançant Cani i Marco Ruben. Dues dianes de CR7, però, van permetre als blancs arribar amb opcions a la segona meitat, i a la represa no van perdonar. Els de Garrido van notar el desgast i van acabar cedint davant la pressió del locals i un gol de Ronaldo i un altre de Kaká en la culminació brillant d'un autèntic partidàs.
La figura de Ronaldo va emergir quan més complicat ho tenia el Reial Madrid i el portuguès tot sol va permetre al conjunt blanc tirar endavant la visita més complicada que ha conegut en Lliga el Bernabéu aquesta temporada.
Tots dos equips van oferir un espectacle majúscul en un partit trepidant que va deixar per a la memòria una primera meitat emocionant, amb gols i futbol vibrant. El Vila-real va dominar d'entrada amb una proposta ambiciosa que va posar de manifest, gràcies a la clarividència en el toc de Borja Valero, Bruno, Cani i Cazorla, la debilitat del mig del camp dels blancs. L'inici va ser obert, amb les dues esquadres intercanviant-se cops sense pietat, jugant a les àrees contràries i amb els atacs imposant-se a les defenses.
El primer de colpejar va ser el conjunt groguet. Quan es complia el minut set, una bona triangulació a la frontal de l'àrea blanca va acabar als peus de Cani, que amb un toc suau va creuar sobre la sortida de Casiller per fer el 0-1. La reacció madridista, però, va ser immediata. Una ràpida combinació entre Benzema, Özil i Ronaldo va permetre al portuguès empatar a plaer tot just dos minuts després de l'embestida dels de la Plana.
El duel, doncs, va continuar pels mateixos viaranys: constants anades i vingudes i un ritme elevadíssim de joc. La qualitat dels futbolistes de creació del Vila-real va anar imposant-se de mica en mica, marcant la pauta en tot moment. Va ser així, amb una altra jugada interior, com va arribar una assistència vertical de Bruno per a Marcos Ruben. L'argentí va picar genialment sobre Casillas i va enfonsar la parròquia blanca en el silenci i el desconcert.
El Vila-real va anar a més, castigant la defensa blanca amb Cazorla jugant entre línies i alimentant la davantera amb passades interiors. Molts cops, el fet de jugar al límit del fora de joc i la falta d'encert en els últims metres va evitar que els castellonencs traduïssin el seu domini amb més gols. El Vila-real va perdonar i, com acostuma a passar, ho va acabar pagant. Es complia el minut 45 i un oportú cop de cap de Ronaldo va donar vida a un Madrid que aconseguia arribar al descans amb un 2-2 que tenia gust de victòria.
Els de la Plana es fonen
La superioritat dels homes de Garrido al mig del camp va obligar Mourinho a donar entrada a Khedira per Lass al descans, i a modificar el dibuix tàctic habitual per un altre de més ambiciós amb Marcelo i Di Maria com a carrilers i Albiol, Carvalho i Ramos tancant al darrere. La jugada va canviar el guió totalment. A mesura que el Madrid s'assentava sobre el terreny de joc, el Vila-real perdia consistència i començava a notar el desgast físic del primer temps.
El Madrid va anar a més, va tirar de coratge i amb l'ajuda del Bernabéu va recuperar l'esperit èpic que sempre l'acompanya, per tancar el Vila-real al seu camp. Benzema, les arribades de Marcelo i Di María i Ronaldo van començar a crear perill i Diego López es va haver de multiplicar per evitar que els locals culminessin la remuntada. Mourinho va fer entrar Kaká i el Vila-real va començar a defensar-se a la desesperada.
En el minut 78, de nou Ronaldo, en una jugada polèmica i en la qual el Vila-real va reclamar fora de joc, va fer el 3-2 en aprofitar una pilota embolicada a l'interior de l'àrea visitant. Garrido va ser expulsat i els ànims van anar caldejant-se fins al punt que els groguets, tocats, es van perdre enmig del desconcert quan Kaká feia el definitiu 4-2 tres minuts més tard. CR7 cavalcava per l'esquerra i assistia perquè el brasiler marqués des de l'interior de la petita arribant des del darrere.
Amb el 4-2 ja no hi va haver temps per a més tot i que el Vila-real va buscar reduir les diferències sense sort. A la fi, no va servir de res, ja que el Madrid continua imbatut a casa a la caça permanent del FC Barcelona.
Tots dos equips van oferir un espectacle majúscul en un partit trepidant que va deixar per a la memòria una primera meitat emocionant, amb gols i futbol vibrant. El Vila-real va dominar d'entrada amb una proposta ambiciosa que va posar de manifest, gràcies a la clarividència en el toc de Borja Valero, Bruno, Cani i Cazorla, la debilitat del mig del camp dels blancs. L'inici va ser obert, amb les dues esquadres intercanviant-se cops sense pietat, jugant a les àrees contràries i amb els atacs imposant-se a les defenses.
El primer de colpejar va ser el conjunt groguet. Quan es complia el minut set, una bona triangulació a la frontal de l'àrea blanca va acabar als peus de Cani, que amb un toc suau va creuar sobre la sortida de Casiller per fer el 0-1. La reacció madridista, però, va ser immediata. Una ràpida combinació entre Benzema, Özil i Ronaldo va permetre al portuguès empatar a plaer tot just dos minuts després de l'embestida dels de la Plana.
El duel, doncs, va continuar pels mateixos viaranys: constants anades i vingudes i un ritme elevadíssim de joc. La qualitat dels futbolistes de creació del Vila-real va anar imposant-se de mica en mica, marcant la pauta en tot moment. Va ser així, amb una altra jugada interior, com va arribar una assistència vertical de Bruno per a Marcos Ruben. L'argentí va picar genialment sobre Casillas i va enfonsar la parròquia blanca en el silenci i el desconcert.
El Vila-real va anar a més, castigant la defensa blanca amb Cazorla jugant entre línies i alimentant la davantera amb passades interiors. Molts cops, el fet de jugar al límit del fora de joc i la falta d'encert en els últims metres va evitar que els castellonencs traduïssin el seu domini amb més gols. El Vila-real va perdonar i, com acostuma a passar, ho va acabar pagant. Es complia el minut 45 i un oportú cop de cap de Ronaldo va donar vida a un Madrid que aconseguia arribar al descans amb un 2-2 que tenia gust de victòria.
Els de la Plana es fonen
La superioritat dels homes de Garrido al mig del camp va obligar Mourinho a donar entrada a Khedira per Lass al descans, i a modificar el dibuix tàctic habitual per un altre de més ambiciós amb Marcelo i Di Maria com a carrilers i Albiol, Carvalho i Ramos tancant al darrere. La jugada va canviar el guió totalment. A mesura que el Madrid s'assentava sobre el terreny de joc, el Vila-real perdia consistència i començava a notar el desgast físic del primer temps.
El Madrid va anar a més, va tirar de coratge i amb l'ajuda del Bernabéu va recuperar l'esperit èpic que sempre l'acompanya, per tancar el Vila-real al seu camp. Benzema, les arribades de Marcelo i Di María i Ronaldo van començar a crear perill i Diego López es va haver de multiplicar per evitar que els locals culminessin la remuntada. Mourinho va fer entrar Kaká i el Vila-real va començar a defensar-se a la desesperada.
En el minut 78, de nou Ronaldo, en una jugada polèmica i en la qual el Vila-real va reclamar fora de joc, va fer el 3-2 en aprofitar una pilota embolicada a l'interior de l'àrea visitant. Garrido va ser expulsat i els ànims van anar caldejant-se fins al punt que els groguets, tocats, es van perdre enmig del desconcert quan Kaká feia el definitiu 4-2 tres minuts més tard. CR7 cavalcava per l'esquerra i assistia perquè el brasiler marqués des de l'interior de la petita arribant des del darrere.
Amb el 4-2 ja no hi va haver temps per a més tot i que el Vila-real va buscar reduir les diferències sense sort. A la fi, no va servir de res, ja que el Madrid continua imbatut a casa a la caça permanent del FC Barcelona.
