Romeva crida a "desinstitucionalitzar la desmemòria, peti qui peti" en l'homenatge als afusellats del Camp de la Bota

Romeva crida a "desinstitucionalitzar la desmemòria, peti qui peti" en l'homenatge als afusellats del Camp de la Bota

Romeva crida a "desinstitucionalitzar la desmemòria, peti qui peti" en l'homenatge als afusellats del Camp de la Bota

Un nen diposita flors al Camp de la Bota per recordar els afusellats per la dictadura entre el 1939 i el 1980, el 27 de novembre de 2016 a Barcelona. (Horitzontal)

Un nen diposita flors al Camp de la Bota per recordar els afusellats per la dictadura entre el 1939 i el 1980, el 27 de novembre de 2016 a Barcelona. (Horitzontal)

ACN Barcelona.-El conseller d'Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha fet una crida a "desinstitucionalitzar la desmemòria" instaurada durant la Transició. "Ho farem peti qui peti perquè tenim un deure i un deute", ha avisat durant l'homenatge als 1.717 afusellats al Camp de la Bota entre el 1939 i el 1989. L'acte ha estat organitzat pel Memorial Democràtic de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de l'Associació Pro-Memòria als Immolats de Catalunya. El primer tinent d'alcalde de la capital catalana, Gerardo Pisarello, ha dit que el millor "antídot" contra la "llarga obra del franquisme" i l'auge de l'extrema-dreta és "recordar la dictadura i lluitar contra la seva impunitat".Aquest no és només un acte de record i homenatge", ha afirmat Pisarello, "sinó també de defensa dels valors que van inspirar la gent aquí afusellada". "Avui hem de parlar de la dictadura, més que mai, quan la llarga ombra del franquisme encara no ha desaparegut del tot i l'extrema dreta està creixent a Europa. El millor antídot per a fer-ho és defensar les veus de les víctimes", ha reblat.

L'acte ha comptat, entre d'altres personalitats, amb el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva; el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes; el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas; i el president de l'Associació Pro-Memòria als Immolats de Catalunya, Pere Fortuny. L'homenatge a les víctimes del franquisme s'ha celebrat al Monument Fraternitat i ha inclòs interpretacions musicals del Cant de la Senyera, l'Himne de Riego, El cant dels ocells i Els Segadors, i una ofrena floral. Ha estat organitzat per l'Ajuntament de Barcelona i el Memorial Democràtic amb la col·laboració de l'Associació Pro-Memòria als Immolats de Catalunya.El Monument Fraternitat, al Camp de la Bota, ha acollit l'homenatge a les 1.717 persones afusellades durant la Guerra Civil i el Franquisme en aquest punt limítrof entre Barcelona i Sant Adrià de Besós. S'han repartit clavells vermells en record de les víctimes i hi ha hagut ofrenes florals i actuacions musicals de l'Himne de Riego, El cant dels ocells i Els Segadors.L'acte ha comptat, entre d'altres personalitats, amb el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva; el primer tinent d'alcalde ed l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello; el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes; el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas; i el president de l'Associació Pro-Memòria als Immolats de Catalunya, Pere Fortuny. "No és venjança, és justícia"Fortuny ha assegurat que els familiars de les víctimes no busquen "venjança, però sí justícia" i ha criticat la "covardia política de la nova democràcia", que no ha entomat el procés de reparació jurídica. "Com podem aleshores oblidar o perdonar?", s'ha qüestionat. Contràriament, ha celebrat la iniciativa del Parlament per legislar l'anul·lació dels judicis franquistes. "Serà un goig infinit per a les víctimes. Tot i així, els nostres sentiments es quedaran marcats pels danys provocats per aquells que s'han negat a tancar ferides", ha constatat.Recordar el franquisme com a "antídot" a l'extrema-dretaPer la seva part, Pisarello ha apuntat que aquest no ha estat només un acte de record sinó també de de defensa de la dignitat de les víctimes i els seus anhels de justícia, fraternitat i llibertat, que perseguien un projecte de "radicalitat democràtica". El número dos del govern municipal de Barcelona ha assegurat que cal parlar i recordar la dictadura després d'anys de "silenci". Sobretot, ha ressaltat, per trencar la "llarga ombra del franquisme" i en un context d'auge de l'extrema-dreta arreu d'Europa. "El millor antídot serà defensar la veu de les víctimes", ha afegit."Desinstitucionalitzar la desmemòria"El titular d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals del Govern ha reconegut que l'acte d'homenatge "arriba tard" i, per això, ha demanat "contundència" a les administracions públiques i la societat civil a l'hora de condemnar "una de les pitjors xacres socials de la humanitat", més tenint en compte que "hi ha gent que vol negar-ho i reescriure-ho".Romeva ha recordat que el 92% dels afusellats van ser condemnats per consells de guerra que formaven part d'un sistema judicial "absolutament corrupte i fals que s'acarnissava amb les classes populars". El conseller ha considerat "execrable" que aquests fets segueixin sent "impunes". En el 80è aniversari de l'esclat de la Guerra Civil, Romeva ha dit que és "un bon moment per mirar-nos als ulls i el mirall" i a repensar "què s'ha fet i què no" per reparar les víctimes. "No és remoure el passat, com alguns diuen de manera interessada. El que volem és recuperar la dignitat, la qualitat d'un sistema democràtic que en aquests moments està absolutament pervertit, la densitat d'una convivència greument en perill per la manca de responsabilitat col·lectiva i institucional a l'hora d'afrontar l'herència del franquisme", ha expressat.En aquesta línia, ha asseverat que la Transició espanyola va "instaurar la desmemòria i ara cal desinstitucionalitzar la desmemòria". "És la nostra obligació. Tenim un deure i un deute", ha conclòs.