Ricard Ferrer pinta escenes de Sant Martí a l'església de Vilaritg per recuperar l'esplendor d'un espai deteriorat

Ricard Ferrer pinta escenes de Sant Martí a l'església de Vilaritg per recuperar l'esplendor d'un espai deteriorat

Ricard Ferrer pinta escenes de Sant Martí a l'església de Vilaritg per recuperar l'esplendor d'un espai deteriorat

ACN Cistella.-Una iniciativa popular busca tornar l'esplendor a l'església romànica de Vilaritg, un espai que s'estava deteriorant pel pas del temps, després de tres anys de feina. L'artista Ricard Ferrer, especialista en pintura al fresc, ha estat l'encarregat de recrear escenes de la vida de Sant Martí (patró del poble), inspirant-se amb els treballs que Simoni Martini va fer a la Basílica d'Asís (Itàlia). L'obra pictòrica s'ha centrat només al presbiteri d'aquesta església del segle XII que pertany al municipi de Cistella (Alt Empordà) on fins avui les parets eren de color blanc i després de comprovar que no hi havia cap resta de pintura antiga. En un futur, es volen recuperar també els murals del segle XVIII i XIX que s'han preservar a altres punts del temple però que estan molt deteriorats i que es conserven de forma testimonial. L'actuació ha comptat amb el suport del Bisbat de Girona i l'Ajuntament de Cistella.

El projecte va començar a caminar quan Martí Amiel, veí del poble, va parlar amb Ricard Ferrer de la possibilitat de dur a terme l'obra en un espai emblemàtic pel municipi que any rere any es veia més deteriorat. Ferrer, expert en la tècnica de la pintura al fresc, va accedir a participar en el projecte, que va comptar també amb l'empenta de l'Ajuntament de Cistella i la col·laboració de la Diputació de Girona, la Generalitat i el Bisbat de Girona, que van veure amb bons ulls el que s'hi volia fer. Aquest dimarts s'ha donat a conèixer el resultat, amb la presència dels principals actors en tot aquest procés. Ricard Ferrer ha recordat que aquesta és una tècnica pictòrica poc utilitzada a Catalunya en què els pigments s'apliquen barrejats amb aigua sobre un morter fresc i humit de calç i sorra. En assecar-se l'hidròxid de calci de la calç apagada, es produeix la carbonatació que aglutina els pigments. Precisament, això obliga a utilitzar determinats colors. En aquest cas, l'artista ha apostar per un clar predomini del groc i també del gris, en detalls com ara els núvols. Ferrer ha admès haver-se "emmirallat" en la gran tradició europea i molt especialment amb els treballs que Simoni Martini va fer a la Basílica d'Asís (Itàlia). Tot i que també ha reconegut haver-se deixat portar durant el procés creatiu. "Aquest cop no he pintat tant detalladament i m'he deixat anar més, pintant més lliurament i com pintaven els barrocs amb pintades gruixudes i carregades de calç", ha afirmat l'artista. La vida de Sant Martí resumida en les pinturesLes escenes escollides són les més representatives d'aquest personatge. A la part central del presbiteri, hi ha el moment en què el sant ofereix la meitat de la seva capa a un pobre, que apareix mig despullat. El sant apareix representat amb el vestit de militar, com a soldat imperial que va ser en temps de Constantí i Julià, muntat en un cavall blanc i amb cuirassa i casc. En l'escena es veu com està a punt de tallar la peça de roba amb la seva espasa. Pel rector de Cistella-Vilaritg, Josep Claparols, aquest és un detall "clau" del cristianisme perquè s'ha escollit la representació de Sant Martí en aquest acte de caritat en comptes d'una escena "més majestuosa i opulenta" de quan va ser bisbe. També s'ha representat el moment del seu bateig després de deixar la seva vida familiar, l'intent de defugir de l'ordenació episcopal i la seva vida eremítica. Per altra banda, també hi ha dibuixats uns àngels, el Pare Etern, un camp de blat, la vinya, la Creu i la Columna, que són els símbols de l'Església i que es poden veure en l' arc que separa el presbiteri de la nau. També s'hi pot veure representada la Verge Maria. Finalment, a la clau de volta hi ha un Crist que duu la inscripció en llatí que vol dir "Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel".Ricard Ferrer (Blanes, 1946) és l'autor de frescos al Museu del Rellotge de Figueres, a la Parròquia de Santa Maria de Blanes i també del gran fresc del Centre Cultural dels Padrets de Blanes. El futur de les pintures que s'hi conservenAbans de dur a terme l'obra a l'església de Sant Martí de Vilaritg, es van analitzar les capes de les parets per assegurar-se que no hi havia pintures antigues a sota de la capa blanca que hi havia fins avui. I és que a altres punts d'aquest edifici romànic sí que s'han conservat pintures murals dels segles XVIII i XIX de temàtica religiosa figurativa amb diferents motius geomètrics i vegetals. Estan en molt mal estat i necessitarien ser restaurades. L'alcalde de Cistella, Enric Gironella, ha explicat que la intenció és poder-les recuperar en un futur si bé ha admès que no tenen calendari perquè són uns treballs costosos i que ara són temps complicats per trobar finançament. "La idea és poder seguir-hi treballant perquè queda molt per fer", ha afirmat tot destacant que aquesta primera part del presbiteri ha estat possible gràcies a la "bona voluntat" dels seus impulsors. El pròxim 13 de novembre, dos dies després de Sant Martí, s'obriran les portes de l'església que duu el nom del patró del poble per mostrar les pintures al públic durant una jornada festiva. Aquesta església només es pot visitar de forma oficial aquest dia assenyalat de l'any. No descarten, però, fer visites concertades si hi ha interessats.