Retrat de país

El professor Javier Elzo se sorprèn. I no s'està de dir-ho. No entén per què es dóna tanta importància a la dada que demostra un augment considerable de l'independentisme a Catalunya els darrers deu anys -s'ha multiplicat per tres-, ja que tan sols és una qüestió de les moltes que deixen retratat el país del 2010. I és que l'estudi d'ESADE i la Fundació Carulla, que ell ha coordinat, també explica l'alteració d'alguns valors tradicionals i la seva transformació en mirades diferents sobre realitats pròpies que fins ara es creien inalterables. I si es pensava així, era perquè es consideraven inherents a l'ADN català. El treball, per citar-ne un. Les noves generacions el relativitzen, mentre que l'oci, l'amistat i la solidaritat pugen punts o la religió els baixa. La paradoxa és que aquesta tendència arriba en plena crisi econòmica. I, és clar, contrasta amb el discurs oficial que ens diu que hem de treballar més i millor pel mateix sou. O sigui per menys diners. A Javier Elzo, sociòleg i bon retratista social, això és el que li interessa. El debat sobre la independència el té tan assumit per la seva condició de basc que exerceix que no deixa d'admirar la polseguera que aquí encara provoca una simple dada d'un ampli estudi. Especialment perquè la tendència sobiranista la considera més reactiva que no pas propositiva. Espanya empeny. I aquest no és un detall menor.