Resum meteorològic de l'any: un 2011 amb rècords i fenòmens excepcionals

Aquest 2011 ha sigut un any ric en dades climàtiques significatives, amb rècords de temperatura i fins i tot algun fenomen excepcional, com ara el Medicane, el cicló d'aspecte i funcionament molt similar al d'un huracà, que es va formar el novembre al Mediterrani. Podem catalogar l'any com càlid, amb precipitacions variables depenent de l'estació. Si no s'indica el contrari, totes les dades esmentades a continuació correponen a les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Trobareu els butlletins climàtics complets a la secció de climatologia de la pàgina web del servei.
Resum meteorològic de l'any: un 2011 amb rècords i fenòmens excepcionals
Barcelona

Resum meteorològic de l'any: un 2011 amb rècords i fenòmens excepcionals

Aquest 2011 ha sigut un any ric en dades climàtiques significatives, amb rècords de temperatura i fins i tot algun fenomen excepcional, com ara el Medicane, el cicló d'aspecte i funcionament molt similar al d'un huracà, que es va formar el novembre al Mediterrani. Podem catalogar l'any com càlid, amb precipitacions variables depenent de l'estació. Si no s'indica el contrari, totes les dades esmentades a continuació correponen a les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Trobareu els butlletins climàtics complets a la secció de climatologia de la pàgina web del servei.
Alberto Alcántara
Imatge de satèl·lit del cicló medicane, que va travessar el Mediterrani el novembre.

Imatge de satèl·lit del cicló medicane, que va travessar el Mediterrani el novembre.

Hivern de 2011: sec i càlid

En conjunt, l'hivern de l'any passat es pot qualificar de normal o càlid a gran part del territori. L'estació va començar el desembre del 2010 amb temperatures més aviat normals, igual que va passar el gener del 2011. Tot i això, destaquem l'episodi de fred siberià del 21 al 25 de gener. Les temperatures mínimes van superar la mínima extrema a totes les comarques. Algunes estacions del litoral sud van registrar la temperatura més baixa en més de 20 anys. Per contra, el febrer va ser càlid a la major part de Catalunya, amb temperatures mitjanes entre 0.5 i 3 graus per sobre de la mitjana climàtica. La persistència d'altes pressions durant els primers 12 dies del mes va mantenir la temperatura elevada fora dels indrets amb boira. Al mateix temps, va provocar un important episodi de contaminació a les zones més poblades de Catalunya.

Pel que fa a les pluges, va ser un hivern sec, fins i tot molt sec a gran part de la conca de l'Ebre, on les precipitacions van quedar per sota del 30% respecte a la mitjana climàtica. A la major part de Catalunya la precipitació va estar per sota del 90% de la mitjana climàtica. Els valors més importants de precipitació es van registrar a cotes elevades del Pallars Sobirà, on van arribar a gairebé els 260 mm.

També destacarem l'episodi de vent fort que va afectar Catalunya entre els dies 21 i 22 de febrer. En algunes estacions del Montsià, com Amposta, amb 127,4 km/h, es va superar el valor de la ventada del 24 de gener del 2009. Les ratxes màximes van arribar als 143 km/h a Portbou i a 130 al Perelló.

Primavera de 2011: una de les més càlides de les últimes dècades

La primavera va ser una de les més càlides de les últimes dècades, comparable a les del 2001 i 2006. El març va ser normal a gairebé tot Catalunya, però l'abril va ser el més càlid en més de 20 anys en algunes estacions de l'SMC. La temperatura mitjana mensual es va situar gairebé 4 graus per sobre de la mitjana climàtica. Segons els informes de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), aquest registre és equiparable al de l'abril de 1945. Entre els dies 7 i 10, una massa d'aire molt càlida es va situar sobre Catalunya. Es van assolir valors estiuencs a la majoria de comarques, amb màximes àmpliament superiors als 30º C a les comarques de Ponent, en algunes planes de l'interior i en punts del prelitoral. A més, en alguns punts interiors es van registrar amplituds tèrmiques molt elevades, de més de 28 graus. El mes de maig va ser càlid a tot el principat.

Pel que fa a les precipitacions, la primavera va ser plujosa a gairebé tot Catalunya. El mes de març va ser extraordinàriament plujós, amb uns totals mensuals molt per sobre de la mitjana climàtica. Es van registrar rècords històrics: va ser el març més plujós des del 1914 a l'Observatori Fabra de Barcelona, des del 1941 a Caldes de Montbui, i des del 1944 a Figueres. L'AEMET estima la precipitació mitjana del març en un 278% del valor normal. En canvi, abril va ser un mes sec en general. Maig va estar marcat per la irregularitat: va ser sec a gran part de Catalunya i plujós a una àmplia zona que va des del litoral central fins al Prepirineu oriental.

Estiu del 2011: un juliol fred i un agost molt sec

Des del punt de vista tèrmic, l'estiu va ser normal a la major part del territori, tret del litoral nord, part del Pirineu occidental i nord del Ripollès, on es pot qualificar de fred. El juny va ser normal, tot i que va arribar la primera calorada important de l'estiu entre els dies 25 i 29. Les màximes de l'episodi van superar els 38º C en alguns punts de les comarques de ponent. El juliol es va destacar per la persistència de temperatures lleugerament més baixes de les habituals, degut a una dorsal anticiclònica situada a l'Atlàntic. Si bé no va haver-hi cap episodi rècord, va ser un dels juliols més freds des del 1997. Finalment, l'agost va ser càlid a gran part de Catalunya, tot i que les desviacions tèrmiques es van mantenir dins la normalitat climàtica. Entre els dies 16 i 22, gairebé un 90% de les estacions van registrar la temperatura més alta de tot l'estiu. A Lleida – la Bordeta i Lladurs es va superar la màxima registrada en més de 10 anys de dades. En alguns sectors interiors, l'episodi es pot considerar una onada de calor.

Quant a la pluviometria, l'estiu va ser sec, exceptuant el litoral i prelitoral central i algunes zones del Prepirineu oriental, on va ser plujós o molt plujós, amb precipitacions de més del 190% per sobre de la mitjana. El mes de juny va ser molt irregular, amb màxims per a un mes de juny al litoral i prelitoral central i nord o la Catalunya Central, mentre que en punts de ponent i sud de Catalunya la precipitació va estar per sota de la mitjana climàtica. El tret més destacat va ser el comportament invers dels mesos de juliol i agost del que és climàticament habitual, és a dir, un juliol plujós i un agost molt sec. De fet, és l'agost en què la falta de precipitacions ha afectat més extensió geogràfica de l'última dècada. L'AEMET xifra el dèficit de precipitació del mes en un 73%. Les quantitats més minses van caure en zones del Segrià i del Delta de l'Ebre, com ara els 10 mm a l'Aldea, quantitat que representa tan sols un 11% de la mitjana climàtica.

Tardor del 2011: rècords de calor i cicló al Mediterrani

El setembre i l'octubre solen ser els mesos més plujosos de l'any, especialment al litoral, però aquest any el setembre va ser el més sec des de l'any 2007. El predomini de les borrasques atlàntiques va provocar l'acumulació de quantitats més destacades al nord del principat. Alhora, la circulació de borrasques atlàntiques va afavorir unes temperatures superiors a la mitjana climàtica per l'època durant la major part del mes. Cal retrocedir fins a l'any 1987 per trobar un setembre més càlid. Hi va haver, però, un una fredorada que va afectar Catalunya els dies 18 i 19, que va provocar la presència de neu a cotes altes del Pirineu.

L'octubre va estar marcat pel domini d'altes pressions durant la primera quinzena. Les masses d'aire molt càlid que acompanyaven les situacions anticiclòniques van provocar dues calorades remarcables. En alguns observatoris es van superar màximes històriques d'octubre, com per exemple els 32,4º C a l'Observatori Fabra de Barcelona, amb dades des del 1913. Segons l'AEMET, va ser l'octubre més càlid des del 2006. La baixada de temperatura i les precipitacions van arribar la segona part del mes: finalment, l' octubre va ser plujós o molt plujós a molts punts de l'est de Catalunya, tot el contrari de les terres de l'Ebre, on va ser un mes molt sec.

Novembre també va ser el més càlid des del 2006 a gran part del país, i fins i tot molt càlid a gran part del Prepirineu, l'altiplà central, la Catalunya central i punts de la comarca del Segrià. En termes de precipitació, va ser molt plujós. Les dades registrades el converteixen en un mes climàticament similar al del 1983. Les pluges generalitzades van ser degudes a tres pertorbacions molt actives. Excepcional va ser el pas d'un front molt actiu i la posterior formació d'un cicló mediterrani o medicane, situació que va afectar Catalunya entre els dies 1 i 8. Cal remarcar que la NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) va categoritzar per primera vegada com a tempesta tropical un cicló d'aquest tipus.