Restauren la mesquita Nou Cúpules, una de les més antigues i ben conservades de l'Afganistan

Al nord de l'Afganistan, els arqueòlegs treballen per desxifrar els secrets d'una de les mesquites més antigues del món, l'estructura de la qual encara es manté després de més de mil anys.

És la mesquita Nou Cúpules de Balkh, anomenada així pel nombre de cúpules que una vegada van coronar aquest edifici. Totes elles havien estat decorades amb incrustacions de ceràmiques de blau lapislàtzuli.

La datació per carboni feta a principis de 2017 suggereix que l'antiga estructura de la mesquita va ser construïda al segle VIII, poc després de l'esclat de l'islam a l'Àsia central.

"És un miracle que encara estigui dreta malgrat el temps i l'erosió", ha dit l'arquitecte italià Ugo Tonietti, de la Universitat de Florència, especialitzat en conservació del patrimoni.

La mesquita, molt degradada pel pas dels segles, en part a causa del clima àrid de la regió, és un dels edificis islàmics més ben conservats d'aquesta època i és "altament valuós i molt vulnerable".

El temps ha rentat el color de les seves columnes, però la mesquita va ser un espectacle enlluernador.

"Era una obra mestra. Cal imaginar-se el seu aspecte, completament decorada amb lapislàtzuli, algunes peces en vermell, tot cobert i pintat: era com un jardí de paradís a l'interior, amb un cel a dalt, les cúpules blanques i la decoració blava."

Les delicades fulles de vinya gravades als pilars s'assemblen a les de Samarra, ha dit Tonietti, referint-se a la poderosa capital islàmica del segle IX que va governar el califat Abbàssida que s'estenia des de l'actual Tunísia fins al Pakistan.

Però la mesquita de Balkh podria ser encara més antiga, ja que hi ha fonts històriques que suggereixen que podria haver estat construïda l'any 794.

En el camí de Genghis Khan

Noh Gonbad, el seu nom persa, va ser redescobert per casualitat.

A finals dels anys 60, un arqueòleg nord-americà que viatjava per la regió va demanar a la població local que el portés a una mesquita destruïda per l'emperador mongol Genghis Khan.

La gent de la zona el van portar a aquest solitari i semi enterrat temple a uns 20 quilòmetres a l'oest de Mazar-i-Sharif.

Un monument que planteja més preguntes que respostes

La mesquita va quedar oblidada fins que l'any 2006 va tornar a sorgir l'interès i van començar les excavacions. I així ho explica l'arqueòleg Sarmiento-Bendezu:

"Pensàvem al principi que era un monument aïllat, però vam anar veient que estava enganxat a altres estructures més antigues. A finals del segle VIII, el món budista estava vivint un moment turmentós a la regió. Sens dubte, la mesquita es va construir sobre les restes d'un monestir."

Al juliol, els arqueòlegs van descobrir la base dels pilars, a una profunditat d'1,5 metres, però les excavacions suggereixen restes encara més profundes.

"Aquesta és una finestra oberta a l'antiguitat, aquí podem trobar-ne les bases", ha dit Arash Boostani, arquitecte i enginyer iranià de la Universitat de Teheran, que va ser encarregat per l'Aga Khan Trust for Culture per treballar al lloc.

Especialista en la conservació dels monuments històrics, ha explicat que alguns dels dissenys florals de la mesquita són preislàmics i que han estat absorbits per la cultura local.

L'edifici, que ha estat protegit dels elements mitjançant un sostre metàl·lic, continua sent vulnerable perquè la seva estructura de maó i mosaic és susceptible a l'erosió.

Els terratrèmols, freqüents a la zona, també són un perill. Això ho saben els arqueòlegs que hi treballen.

El lloc sempre ha estat ocupat i segueix sent una zona de pelegrinatge. Les dones es reuneixen el divendres i ploren la tomba de Hadji Pyada, el pelegrí camperol, enterrat en aquest lloc al segle XV.

Si tot va bé, la mesquita de les Nou Cúpules pot convertir-se en una atracció turística i un lloc de culte, a la vegada.