Restauren cinc caixes amb documents del XVIII i XIX i pergamins medievals de Besalú malmesos per filtracions d'aigua

Restauren cinc caixes amb documents del XVIII i XIX i pergamins medievals de Besalú malmesos per filtracions d'aigua

Restauren cinc caixes amb documents del XVIII i XIX i pergamins medievals de Besalú malmesos per filtracions d'aigua

Actualitzat
Primer pla d'uns pergamins de Besalú restaurats que observa la regidora de Cultura, Anna Madroñal, aquest 20 de febrer del 2018. (horitzontal)

Primer pla d'uns pergamins de Besalú restaurats que observa la regidora de Cultura, Anna Madroñal, aquest 20 de febrer del 2018. (horitzontal)

ACN Besalú.-Besalú tenia documentació històrica i pergamins medievals que estaven en molt mal estat per antigues filtracions d'aigua i la manca de condicions adequades. Des del Centre de Restauració De Béns Mobles que la Generalitat s'han restaurat, garantint-se així la seva preservació i des d'aquest mes ja es troben a l'arxiu municipal. Es tracta de cinc caixes amb quinze documents dels segles XVIII i XIX i alguns del XX (actes de ple, edictes o documents militars) així com cinc pergamins medievals, un del XII i la resta del XIV. La regidora de Cultura, Anna Madroñal, explica que era l'últim lot de documentació històrica que els quedava en mal estat i que calia restaurar per evitar que se seguissin degradant. "Tota informació històrica és de vital importància per saber més sobre el nostre passat", ha afirmat. L'actuació ha costat uns 2.600 euros. La meitat s'ha assumit amb un ajut de la Generat i la resta, el consistori.

Dos mesos i mig és el temps que la tècnica Berta Blasi ha necessitat per restaurar aquest conjunt de documents i pergamins de Besalú (Garrotxa). Ho ha fet des de les instal·lacions que la Generalitat té a Valldoreix (Vallès occidental), al Centre de Restauració De Béns Mobles. Es trobaven en molt mal estat, no només per les males condicions en què s'havien guardat durant segles sinó també per antigues filtracions d'aigua a la paret del costat de l'ajuntament. En el cas dels pergamins, estaven completament enganxats i era impossible obrir-los sense que s'engrunessin. El que s'ha fet ha estat desplegar-los en les condicions òptimes, omplir els forats o llacunes del paper i eliminar taques i fongs. Dels cinc pergamins, el més antic és un capbreu de Sant Quirze de Colera, probablement del segle XII (no té la data anotada) i la resta correspondrien al segle XIV. Aquests últims fan referència a compravendes, entre d'altres assumptes. La regidora de Cultura de Besalú, Anna Madroñal, explica en una entrevista a l'ACN que els pergamins estan plens d'abreviatures i que caldrà que un documentalista expert els analitzi a fons per saber-ne més detalls. Cinc caixes amb documents del segle XIX i XXEl gruix de l'actuació s'ha centrat en cinc caixes amb documents del segle XVIII, XIX i algun del XX. Concretament, hi ha expedients de secretaria (1791-1857); actes de ple de l'Ajuntament (1831-1858), edictes (1830-1890) i correspondència, com ara circulars (1824-1832), impost de delictes (1747-1840) i documents de comptabilitat (1860-1910). Entre els documents que han sorprès destaca l'aparició d'un cartell per penjar a l'Ajuntament on s'informava que la reina Isabel II estava embarassada.Els documents restaurats ja es troben a l'arxiu municipal del poble. Es guarden en armaris compactes en les condicions òptimes i els pergamins, en calaixos també adients per a la seva preservació. Joan Masmitjà, arxiver de Besalú, assenyala que és una documentació "molt interessant" que permetrà completar algunes de les llacunes que encara hi ha de la història d'aquesta vila medieval. "Durant la Guerra del Francès, per exemple, es va perdre molta documentació i també hi van haver saquejos", explica. Que ara aquests nous documents puguin ser consultats i estudiats és, segons Masmitjà, un fet molt positiu. L'arxiver recorda que molts d'aquests documents es van descobrir els anys 80 quan l'ajuntament va comprar l'edifici de l'actual arxiu, conegut com Can Cambó. La que va ser la casa pairal del polític Francesc Cambó (1876-1947) va ser un dels indrets on durant anys s'havien guardat. Ja llavors es va veure que els documents estaven en mal estat de conservació.