Rescatats sans i estalvis els 33 miners xilens després de 69 dies atrapats a 700 metres sota terra
Punt final al malson dels que ja es coneixen com "Els 33 d'Atacama". L'operació per rescatar els 33 miners que han passat 69 dies atrapats a 700 metres sota terra ha estat tot un èxit i molt més ràpida del que s'havia previst. De fet, en només 22 hores s'ha pogut treure de l'interior de la mina tots els homes. Luis Urzúa, l'últim miner que hi quedava, ha estat alliberat aquesta matinada. Urzúa, de 54 anys, era el cap de torn i l'home que es va convertir en el líder del grup. La gesta, a més, el convertirà en rècord Guiness, ja que és l'home que ha estat més temps sota terra. Ara, tot Xile treu pit: el rescat ha esdevingut un acte d'orgull nacional i un gran èxit. Es calcula que uns 1.000 milions de persones han vist el desenllaç en directe.
Dos mesos després de l'allau que els va aïllar, el primer miner alliberat i el més àgil del grup, Florencio Ávalos, de 31 anys, s'ha pogut retrobar amb la seva família. El primer amb qui s'ha abraçat és amb un dels seus dos fills, el petit Byron Alberto. També l'esperava la seva dona, Melissa. L'expectació ha estat màxima durant els 15 minuts aproximadament que ha durat el trajecte de la càpsula "Fénix II" des de l'interior de la mina fins que el primer miner era rescatat, un total de 700 metres de desnivell.
Minuts després de les sis de la matinada arribava a la superfície Mario Sepúlveda, de 39 anys i electricista de professió. El segon miner, eufòric, ha rebut l'abraçada de la seva dona. Després de repartir unes quantes pedres provinents de l'interior de la mina, s'ha abraçat amb el president xilè, Sebastián Piñera. Sepúlveda ha estat un dels miners que més ha intentat animar els seus companys durant el temps de captiveri. El seu bon humor i alegria l'ha mostrat a la superfície amb els companys que han seguit el rescat des de l'exterior.
Envoltat per la seva família, Mario ha agraït al govern i al país sencer l'atenció que els han donat i ha reconegut que no tot van ser flors i violes. "L'única cosa que els demano ara és que no ens tractin com a artistes o periodistes. Jo vull que em continuïn tractant com Mario, el miner".
Juan Illanes, de 52 anys, ha estat el tercer miner a recórrer els 700 metres que el separaven de la superfície. Emocionat, s'ha abraçat amb la seva dona, que l'esperava juntament amb el president de Xile i membres del grup de rescat. Durant els 69 dies que ha passat dins la mina, Illanes va animar els seus companys a seguir una determinada organització per poder sobreviure.
L'únic que no és xilè del grup de miners atrapats ha sortit en quart lloc. Es tracta de Carlos Mamani, un jove bolivià de 23 anys. La seva presència a l'interior de la mina ha servit per llimar recels entre Xile i Bolívia, països que mantenen una enemistat històrica. El rescat del miner bolivià ha permès obtenir la imatge del president xilè amb la bandera de Bolívia a les mans, fotografia impensable fa un temps.
En cinquè lloc ha sortit el miner més jove de tots els que han quedat atrapats. Té 19 anys, es diu Jimmy Sánchez i ha estat pare durant la reclusió. Sánchez és el primer del grup de miners considerats més dèbils. Seguidament han sortit Osmán Araya, de 30 anys, i José Ojeda, de 45, i que ha mostrat una bandera xilena. El vuitè ha estat Claudio Yáñez, de 34 anys. El més veterà del grup, Mario Gómez Heredia, ha sortit sense contratemps en novè lloc. Té 64 anys i és el que estava en pitjor estat de salut per afrontar el rescat. Després d'ell ha estat el torn d'Álex Vega Salazar, un mecànic de maquinària pesant de 31 anys que ha sortit amb aparent bon estat de salut. Jorge Galleguillos Orellana, 56 anys i operari, és l'onzè miner rescatat.
El dotzè ha estat Edison Peña, de 34 anys i un dels esportistes del grup. A la superfície, Peña ha abraçat la seva parella i ha saludat els presidents de Xile i de Bolívia. Carlos Barrios, de 27 anys i operari de la mina, ha estat el següent a sortir. El catorzè ha estat Víctor Zamora, mecànic de 33 anys. Conegut com el poeta per la seva afició a compondre versos, Zamora ha abraçat la seva dona i el seu fill, tots dos visiblement emocionats. Víctor Segovia, electricista de 48 anys, ha estat el quinzè. Després ha estat el torn de Daniel Herrera, de 27 anys, que en sortir a la superfície ha abraçat la seva mare i ha saludat les autoritats.
L'electricista Omar Reygadas, de 56 anys, ha estat el dissetè a ser rescatat. Un cop a l'exterior, Reygadas, vidu i amb cinc fills, s'ha agenollat a terra per agrair a Déu haver sobreviscut. És la tercera vegada que aquest miner, amb més de 30 anys d'experiència, es queda atrapat a l'interior d'una mina. Esteban Rojas, de 44 anys, ha estat el divuitè miner a ser rescatat, seguit de Pablo Rojas, de 45 anys i operari de la mina.
Dario Segovia, de 48 anys, ha estat el vintè a tornar a veure la llum. Després ha estat el torn de Yonni Barrios, de 50 anys. Els seus coneixements en primers auxilis han estat molt útils per informar els equips mèdics de l'estat dels miners mentre estaven atrapats. El vint-i-dosè ha estat Samuel Ávalos, de 43 anys, que ha abraçat emotivament la seva dona. Carlos Bugueño, de 27 anys, ha estat el vint-i-tresè miner rescatat, seguit de José Henríquez, perforador de 54 anys.
Cap a dos quarts de dotze de la nit de dimecres, hora catalana, ha arribat a la superfície el vint-i-cinquè rescatat, Renán Ávalos, germà del primer miner alliberat. El següent ha estat Claudio Acuña, de 44 anys, que s'ha abraçat immediatament amb la seva família. El vint-i-setè ha sortit fora de la mina ja dijous, hora catalana. És l'exfutbolista professional Franklin Lobos, de 53 anys. El president xilè l'ha felicitat i li ha dit que ha "guanyat el partit de la seva vida". L'ha seguit Richard Villarroel, de 23 anys, que ha ensenyat una bandera xilena quan ha arribat a l'exterior.
El vint-i-novè a trepitjar la superfície ha estat Juan Aguilar, que volia deixar la mina per passar més temps amb la seva família. I el número trenta que ha tornat a veure els seus familiars ha estat Raúl Bustos, enginyer, que ha vist la llum vint hores després que ho fes el primer dels rescatats. Pedro Cortez, de 24 anys, i Ariel Ticona, de 29, tots dos operaris de mina, han ocupat els números 31 i 32 de la llista.
I quan encara no feia 24 hores des de la sortida del primer miner, a les 02.55, hora d'aquí, s'ha repetit per trenta-tresena i última vegada l'escena d'abraçades amb familiars i autoritats. Ha estat quan ha sortit l'últim miner, Luis Urzúa, 54 anys, cap de torn i l'home que es va convertir en el líder del grup durant els 69 dies que han estat atrapats a la mina xilena de San José. Urzua, que té un passat marcat per la dictadura, ja que el seu pare i el seu padrastre van ser assassinats per la dictadura de Pinochet, només feia dos mesos que havia arribat a la mina. Durant l'atrapament, va racionalitzar el menjar, va organitzar torns entre els miners i va animar-los durant els dies en què estaven incomunicats fins que no van ser localitzats.
"Els 33 d'Atacama" han estat traslladats a un hospital de campanya per rebre una primera atenció mèdica i tenir una trobada una mica més íntima amb la família. Després, els han traslladat en helicòpter a l'Hospital de Copiapó per acabar de revisar-los la salut. Ara comença un procés, més o menys llarg, en què s'hauran d'adaptar novament a la vida quotidiana. Per tots plegats, han estat gairebé 70 dies reclosos a 700 metres sota terra, en un espai reduït de 50 metres quadrats, a 35 graus de temperatura i amb un 98% d'humitat. Unes condicions que els psicòlegs hauran d'avaluar si els deixaran seqüeles.
L'operació de rescat, que ha estat també impecable des d'un punt de vista tècnic i molt més ràpida del que s'havia previst en un principi, s'ha tancat definitivament quan, després dels 33 miners, els ha arribat el torn de tornar a la superfície als cinc membres de l'equip que havien baixat per ajudar els miners en tot aquest procés. L'arribada a la superfície de l'últim rescatador s'ha celebrat amb gran alegria, perquè confirmava l'èxit rotund de tot l'operatiu.
El feliç desenllaç de la desgràcia i la immensa expectació mediàtica que ha aixecat, amb 2.000 periodistes a l'operatiu "in situ" i 1.000 milions de persones que ho han seguit en directe als mitjans, han servit perquè tot un país traiés pit.
Minuts després de les sis de la matinada arribava a la superfície Mario Sepúlveda, de 39 anys i electricista de professió. El segon miner, eufòric, ha rebut l'abraçada de la seva dona. Després de repartir unes quantes pedres provinents de l'interior de la mina, s'ha abraçat amb el president xilè, Sebastián Piñera. Sepúlveda ha estat un dels miners que més ha intentat animar els seus companys durant el temps de captiveri. El seu bon humor i alegria l'ha mostrat a la superfície amb els companys que han seguit el rescat des de l'exterior.
Envoltat per la seva família, Mario ha agraït al govern i al país sencer l'atenció que els han donat i ha reconegut que no tot van ser flors i violes. "L'única cosa que els demano ara és que no ens tractin com a artistes o periodistes. Jo vull que em continuïn tractant com Mario, el miner".
Juan Illanes, de 52 anys, ha estat el tercer miner a recórrer els 700 metres que el separaven de la superfície. Emocionat, s'ha abraçat amb la seva dona, que l'esperava juntament amb el president de Xile i membres del grup de rescat. Durant els 69 dies que ha passat dins la mina, Illanes va animar els seus companys a seguir una determinada organització per poder sobreviure.
L'únic que no és xilè del grup de miners atrapats ha sortit en quart lloc. Es tracta de Carlos Mamani, un jove bolivià de 23 anys. La seva presència a l'interior de la mina ha servit per llimar recels entre Xile i Bolívia, països que mantenen una enemistat històrica. El rescat del miner bolivià ha permès obtenir la imatge del president xilè amb la bandera de Bolívia a les mans, fotografia impensable fa un temps.
En cinquè lloc ha sortit el miner més jove de tots els que han quedat atrapats. Té 19 anys, es diu Jimmy Sánchez i ha estat pare durant la reclusió. Sánchez és el primer del grup de miners considerats més dèbils. Seguidament han sortit Osmán Araya, de 30 anys, i José Ojeda, de 45, i que ha mostrat una bandera xilena. El vuitè ha estat Claudio Yáñez, de 34 anys. El més veterà del grup, Mario Gómez Heredia, ha sortit sense contratemps en novè lloc. Té 64 anys i és el que estava en pitjor estat de salut per afrontar el rescat. Després d'ell ha estat el torn d'Álex Vega Salazar, un mecànic de maquinària pesant de 31 anys que ha sortit amb aparent bon estat de salut. Jorge Galleguillos Orellana, 56 anys i operari, és l'onzè miner rescatat.
El dotzè ha estat Edison Peña, de 34 anys i un dels esportistes del grup. A la superfície, Peña ha abraçat la seva parella i ha saludat els presidents de Xile i de Bolívia. Carlos Barrios, de 27 anys i operari de la mina, ha estat el següent a sortir. El catorzè ha estat Víctor Zamora, mecànic de 33 anys. Conegut com el poeta per la seva afició a compondre versos, Zamora ha abraçat la seva dona i el seu fill, tots dos visiblement emocionats. Víctor Segovia, electricista de 48 anys, ha estat el quinzè. Després ha estat el torn de Daniel Herrera, de 27 anys, que en sortir a la superfície ha abraçat la seva mare i ha saludat les autoritats.
L'electricista Omar Reygadas, de 56 anys, ha estat el dissetè a ser rescatat. Un cop a l'exterior, Reygadas, vidu i amb cinc fills, s'ha agenollat a terra per agrair a Déu haver sobreviscut. És la tercera vegada que aquest miner, amb més de 30 anys d'experiència, es queda atrapat a l'interior d'una mina. Esteban Rojas, de 44 anys, ha estat el divuitè miner a ser rescatat, seguit de Pablo Rojas, de 45 anys i operari de la mina.
Dario Segovia, de 48 anys, ha estat el vintè a tornar a veure la llum. Després ha estat el torn de Yonni Barrios, de 50 anys. Els seus coneixements en primers auxilis han estat molt útils per informar els equips mèdics de l'estat dels miners mentre estaven atrapats. El vint-i-dosè ha estat Samuel Ávalos, de 43 anys, que ha abraçat emotivament la seva dona. Carlos Bugueño, de 27 anys, ha estat el vint-i-tresè miner rescatat, seguit de José Henríquez, perforador de 54 anys.
Cap a dos quarts de dotze de la nit de dimecres, hora catalana, ha arribat a la superfície el vint-i-cinquè rescatat, Renán Ávalos, germà del primer miner alliberat. El següent ha estat Claudio Acuña, de 44 anys, que s'ha abraçat immediatament amb la seva família. El vint-i-setè ha sortit fora de la mina ja dijous, hora catalana. És l'exfutbolista professional Franklin Lobos, de 53 anys. El president xilè l'ha felicitat i li ha dit que ha "guanyat el partit de la seva vida". L'ha seguit Richard Villarroel, de 23 anys, que ha ensenyat una bandera xilena quan ha arribat a l'exterior.
El vint-i-novè a trepitjar la superfície ha estat Juan Aguilar, que volia deixar la mina per passar més temps amb la seva família. I el número trenta que ha tornat a veure els seus familiars ha estat Raúl Bustos, enginyer, que ha vist la llum vint hores després que ho fes el primer dels rescatats. Pedro Cortez, de 24 anys, i Ariel Ticona, de 29, tots dos operaris de mina, han ocupat els números 31 i 32 de la llista.
I quan encara no feia 24 hores des de la sortida del primer miner, a les 02.55, hora d'aquí, s'ha repetit per trenta-tresena i última vegada l'escena d'abraçades amb familiars i autoritats. Ha estat quan ha sortit l'últim miner, Luis Urzúa, 54 anys, cap de torn i l'home que es va convertir en el líder del grup durant els 69 dies que han estat atrapats a la mina xilena de San José. Urzua, que té un passat marcat per la dictadura, ja que el seu pare i el seu padrastre van ser assassinats per la dictadura de Pinochet, només feia dos mesos que havia arribat a la mina. Durant l'atrapament, va racionalitzar el menjar, va organitzar torns entre els miners i va animar-los durant els dies en què estaven incomunicats fins que no van ser localitzats.
"Els 33 d'Atacama" han estat traslladats a un hospital de campanya per rebre una primera atenció mèdica i tenir una trobada una mica més íntima amb la família. Després, els han traslladat en helicòpter a l'Hospital de Copiapó per acabar de revisar-los la salut. Ara comença un procés, més o menys llarg, en què s'hauran d'adaptar novament a la vida quotidiana. Per tots plegats, han estat gairebé 70 dies reclosos a 700 metres sota terra, en un espai reduït de 50 metres quadrats, a 35 graus de temperatura i amb un 98% d'humitat. Unes condicions que els psicòlegs hauran d'avaluar si els deixaran seqüeles.
L'operació de rescat, que ha estat també impecable des d'un punt de vista tècnic i molt més ràpida del que s'havia previst en un principi, s'ha tancat definitivament quan, després dels 33 miners, els ha arribat el torn de tornar a la superfície als cinc membres de l'equip que havien baixat per ajudar els miners en tot aquest procés. L'arribada a la superfície de l'últim rescatador s'ha celebrat amb gran alegria, perquè confirmava l'èxit rotund de tot l'operatiu.
El feliç desenllaç de la desgràcia i la immensa expectació mediàtica que ha aixecat, amb 2.000 periodistes a l'operatiu "in situ" i 1.000 milions de persones que ho han seguit en directe als mitjans, han servit perquè tot un país traiés pit.
