Repensant Àfrica (II)
Però Àfrica és també una terra de gratacels, universitats i cibercafès. El viatgers que la visitem des de fa tants anys hem comprovat un avenç important i com, discretament, el continent s'està dotant d'una model econòmic compatible amb la globalització. A Nairobi, a Botswana o a Ghana la borsa funciona i atreu inversors locals, una casta d'africans que creu en les possibilitats dels seus països i que té ganes de participar plenament en el comerç mundial. La imatge de continent corrupte i sense futur continua allunyant les inversions estrangeres, fet que, ens agradi o no, en aquest món d'economia globalitzada, es tradueix en atur, misèria i un accés limitat de la població a l'educació i als sistemes de salut. Els inversors obliden que Botswana té una de les taxes més elevades d'estalvi per càpita del món, només per sota d'alguns dracs asiàtics; que la borsa d'Accra va registrar el més fort creixement de guanys; que Uganda, el Senegal i Ruanda són països en plena expansió, i les seves economies creixen a ritme regular. A Mogadiscio, capital de Somàlia, país sense estat ni administració, les tarifes de telefonia mòbil són les més barates del continent i… miraculosament hi continua havent corrent elèctric. Imaginem-nos què seria de Somàlia si tingués un bon govern o senzillament qualsevol govern. A Libèria no hi ha infraestructures, la llum arriba per generadors, però el transport de mercaderies funciona i fins tot es compleixen els terminis. Una mica aquí, una mica allà, amb un pal i una espardenya, a través del continent, he comprovat l'existència d'un sector privat que treballa molt per trobar solucions africanes als problemes d'Àfrica.
Quan hi ha una crisis humanitària, generalment mostrem organitzacions nord-americanes o europees i ignorem les associacions d'ajuda cent per cent africanes. Als dossiers de les ONGs les imatges vacil·len entre els nens amb la panxa inflada i la boca plena de mosques i els nens que somriuen; una mena de foto "abans i després" de la caritat occidental. És dur dir-ho, però hi ha molts països africans que senzillament no necessiten en absolut una ajuda internacional. Però és clar, això no forma part de les nostres certeses culturals. Àfrica ens sembla massa estrangera, massa diferent, incomprensible. I, com que no la comprenem, no la tenim en compte.
És hora que els periodistes ens preocupem per canviar la imatge de l'humanitarisme, deixar de mostrar sempre un soldat blanc salvant una criatura negra desprotegida o la del metge francès o espanyol vacunant un poblat sencer del Sahel. És hora que ens preocupem per mostrar els propis africans dirigint les tasques de salvació o preocupant-se per la salut dels seus conciutadans. Només així deixarem de veure les poblacions africanes com subjectes passius i començarem a acceptar-les com a subjectes actius i protagonistes directes de la història, de la seva història.
Quan hi ha una crisis humanitària, generalment mostrem organitzacions nord-americanes o europees i ignorem les associacions d'ajuda cent per cent africanes. Als dossiers de les ONGs les imatges vacil·len entre els nens amb la panxa inflada i la boca plena de mosques i els nens que somriuen; una mena de foto "abans i després" de la caritat occidental. És dur dir-ho, però hi ha molts països africans que senzillament no necessiten en absolut una ajuda internacional. Però és clar, això no forma part de les nostres certeses culturals. Àfrica ens sembla massa estrangera, massa diferent, incomprensible. I, com que no la comprenem, no la tenim en compte.
És hora que els periodistes ens preocupem per canviar la imatge de l'humanitarisme, deixar de mostrar sempre un soldat blanc salvant una criatura negra desprotegida o la del metge francès o espanyol vacunant un poblat sencer del Sahel. És hora que ens preocupem per mostrar els propis africans dirigint les tasques de salvació o preocupant-se per la salut dels seus conciutadans. Només així deixarem de veure les poblacions africanes com subjectes passius i començarem a acceptar-les com a subjectes actius i protagonistes directes de la història, de la seva història.
