Relat curt: "El viatge de la patufa Martineta"

Relat curt col·lectiu dels alumnes de 5è i 6è de primària del CEIP Aurora de Sant Boi de Lluçanès.
Relat curt: "El viatge de la patufa Martineta"
Conte col·lectiu 5è i 6è

Relat curt: "El viatge de la patufa Martineta"

Relat curt col·lectiu dels alumnes de 5è i 6è de primària del CEIP Aurora de Sant Boi de Lluçanès.
"Fa molts anys molt lluny d'aquí, hi havia la patufa Martineta. Vivia al bell mig de la selva de l'Amazones, allò era impressionant, gegantí, grandiós.

Hi havia un munt d'animals i moltes plantes que mai havia vist ningú. I un dia... la patufa Martineta mentre caminava per la selva va relliscar i va començar a rodolar per un pendent molt fort i ple de males herbes. Quan va arribar a baix estava molt marejada i no sabia on era i cap a on quedava casa seva.

Va sentir uns sorolls ben estranys, semblaven veus que deien: "Vine, vine, córrer, vine amb nosaltres". La patufa Martineta molt espantada s'hi va acostar i... al mig de la boira va veure una casa abandonada, molt petita. De cop va sortir una vella que semblava molt amable però no ho era perquè era una bruixa. I li va dir que es quedés a dormir.

Aquella nit hi havia lluna plena. Es va despertar la patufeta Martineta i va veure que la bruixa estava fent un encanteri. La patufa la va començar a perseguir per tota la casa. Quan es va fer de dia la bruixa sota el reflex del sol es va convertir en una pedra per tota la vida. La patufa Martineta se'n va anar a buscar casa seva. Mentre tornava cap a casa es va trobar una festa d'uns micos, ni havia molts, no sabia com passar i va decidir escalar la muntanya.

Quant va arribar a dalt de tot va veure que estava envoltada de micos. No sabia què fer, es començava a preocupar perquè no trobava la solució. Després va veure una porta vella i atrotinada. Estava molt espantada perquè la va veure al mig del bosc, així de cop i volta... S'hi anava acostant a poc a poc. La va obrir i va pensar que era casa seva.

Hi va entrar i va trobar fotos seves i de la seva família. Després va dir: "És casa meva!!!" Es va fer una infusió i se'n va anar a dormir. I des d'aquell dia va viure molt feliç i no es va tornar a ficar en embolics".