Regions i ciutats del Mediterrani reclamen més pes i aposten per augmentar la cooperació

Els països del Mediterrani es reunien ara fa deu anys a Barcelona amb una llista d'objectius i bones intencions que, avui, amb prou feines s'han complert. Una dècada després, l'Euromed torna a trobar-se. Amb motiu d'aquesta cita hi ha reunions a totes bandes, amb polítics, ONG i altres organismes, per analitzar en què s'ha avançat i com s'ha de mirar el futur. Entre aquestes trobades hi ha les conferències de regions, ciutats i parlaments. Es reclama més presència de regions i ciutats en unes relacions que han de primar el treball conjunt.
Regions i ciutats del Mediterrani reclamen més pes i aposten per augmentar la cooperació
Barcelona

Regions i ciutats del Mediterrani reclamen més pes i aposten per augmentar la cooperació

Els països del Mediterrani es reunien ara fa deu anys a Barcelona amb una llista d'objectius i bones intencions que, avui, amb prou feines s'han complert. Una dècada després, l'Euromed torna a trobar-se. Amb motiu d'aquesta cita hi ha reunions a totes bandes, amb polítics, ONG i altres organismes, per analitzar en què s'ha avançat i com s'ha de mirar el futur. Entre aquestes trobades hi ha les conferències de regions, ciutats i parlaments. Es reclama més presència de regions i ciutats en unes relacions que han de primar el treball conjunt.
El Palau de Pedralbes ha acollit la primera conferència regional euromediterrània. Han parlat de temes com el bon govern, les millores socials o la descentralització, qüestions que estats com Algèria o Egipte encara veuen amb recel, però que des de les regions, seguint l'exemple europeu, comencen a reclamar.

En això de treballar junts nord i sud de la Mediterrània, però, hi tenen més experiència les ciutats, que des de fa temps es reuneixen i que també han fet en paral·lel la seva cimera al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Deu anys després de la Declaració de Barcelona, les ciutats han fet un balanç no gaire positiu del procés que es va engegar llavors. Segons els representants locals, es necessitarien 10.000 milions d'euros anuals per acabar amb el 50% del dèficit en infraestructures urbanes i serveis públics que pateixen les ciutats del nord d'Àfrica.

Els alcaldes, a proposta de Joan Clos, han acordat crear un fòrum de cooperació euromediterrani permanent. Aquesta iniciativa pretén ser un punt de trobada per buscar solucions pragmàtiques als problemes de les ciutats de la ribera sud del mediterrani, com la saturació provocada per l'alta immigració o la pobresa. L'alcalde de Torí s'ha ofert per acollir la primera edició d'aquest fòrum.

Regions i ciutats han signat una declaració conjunta en la qual demanen més pes d'aquestes administracions en les relacions entre països del nord i el sud de la Mediterrània, especialment els projectes de cooperació en el desenvolupament amb els països d'origen de la immigració i d'integració d'aquest col·lectiu a les poblacions d'acollida.

L'argument més potent que utilitzen és que la seva proximitat a la població els fa imprescindibles per al progrés econòmic i social que fa anys que es busca i també per la pau. Per això, reclamen que els estats els cedeixin més diners i més competències. Que es creï un banc d'inversions per al desenvolupament euromediterrani i un fòrum permanent de ciutats i regions, per reunir-se periòdicament.

La declaració la traslladarà als caps d'estat Javier Solana, que ha defensat el paper de regions i municipis en la defensa de la pau i el desenvolupament.

Els parlaments
Una altra de les trobades prèvies de la Cimera Euromediterrània ha estat la dels parlaments. Els presidents de 41 parlaments de països de l'àrea euromediterrània han debatut els problemes de la regió i la lluita antiterrorista i la immigració han centrat els debats.

Inaugurada pel príncep d'Astúries, ha comptat amb la presència de la vicepresidenta primera del govern en la clausura. María Teresa Fernández de la Vega ha destacat el paper dels parlaments com a epicentres de la política nacional. En aquest sentit ha posat l'hemicicle català i l'espanyol com a exemples del diàleg que s'ha de donar en un parlament. Ho ha fet en el context de la negociació de l'Estatut i ha destacat que aquest text serà possible gràcies a l'acord del Parlament català amb el nacional i a l'expressió de la voluntat majoritària de la ciutadania.

Ja en un context menys nacional, De la Vega ha apostat per la col·laboració com la clau de futur a la zona del Mediterrani. Després de la clausura, la vicepresidenta ha visitat l'hemicicle català.

Les nacions sense estat
També en el marc de les trobades internacionals, s'ha tancat la Primera Conferència Mediterrània de Nacions sense Estat. Representants de Palestina, el Kurdistan, Còrsega o els Països Catalans, entre d'altres, han intercanviat durant dos dies experiències i projectes tant de l'àmbit polític com de l'econòmic. En les conclusions de la trobada, els participants han tornat a reclamar als estats el reconeixement del dret d'autodeterminació dels pobles de les dues ribes del Mediterrani.

NOTÍCIES RELACIONADES