Refugiats, un negoci (legal) de 20.000 milions de dòlars

El "Sense ficció" explora aquest dimarts la introducció de l'economia de mercat en el sistema d'ajudes als refugiats
Refugiats, un negoci (legal) de 20.000 milions de dòlars

Refugiats, un negoci (legal) de 20.000 milions de dòlars

El "Sense ficció" explora aquest dimarts la introducció de l'economia de mercat en el sistema d'ajudes als refugiats
Albert Closas Actualitzat

Els refugiats són uns consumidors com qualsevol altre? Cada any es gasten 20.000 milions d'euros en el que s'anomena la "indústria humanitària". Res a veure amb les màfies ni els negocis que fan els qui mouen els refugiats i els prometen fer-los entrar als països de destinació. Estem parlant, per contra, dels negocis legals que es fan amb els diners que destinen als refugiats institucions com les Nacions Unides, la Unió Europea o els diferents governs o ONG d'Occident.

Són 20.000 milions d'euros per pagar els productes i serveis que han de garantir la subsistència dels refugiats acollits als camps: des del que costa edificar i mantenir un camp per a centenars i milers de refugiats fins al menjar que se'ls dona, els equipaments de subsistència i un llarg etcètera.

Administrar diners per ajudar els refugiats és una cosa que s'ha fet tota la vida, però la novetat dels darrers anys, concretament des del 2014, és la introducció de l'economia de mercat en el sistema d'ajuts als refugiats. Coincideix en el temps amb l'explosió de la crisi dels refugiats, arran de la guerra de Síria.

 

 

És per això que, en certa manera, els refugiats s'estan convertint en una nova indústria, un nou segment de mercat i, sobretot, de consumidors..., amb l'aval dels diners públics dels estats. I el món de l'empresa privada està cada cop més interessat en aquest nou col·lectiu de consumidors. L'ajut als refugiats s'està professionalitzant tant des del món privat que s'ha convertit ja en una professió, la del treballador humanitari.

I aquesta nova dinàmica es pot visualitzar en les primeres fires o salons del refugiat que ja s'han començat a organitzar en paral·lel a les cimeres que organitza les Nacions Unides, concretament l'ACNUR, l'Agència de l'ONU per als Refugiats. En la darrera, hi van participar-hi 600 expositors, que venien tot tipus de productes i serveis per cobrir totes les necessitats que puguin tenir.

 

Notícia relacionada: Com els 10 anys d'obres del mercat de Sant Antoni han propiciat l'arrelament de nouvinguts

 

S'hi podien veure immobiliàries amb maquetes de camps de refugiats que s'oferien a construir, claus en mà, per uns 9 milions de dòlars i amb una capacitat per a 1.000 persones. O la mateixa IKEA presentava la seva proposta de "contenidor/casa", de fàcil muntatge i preu reduït, que ha sorgit del seu departament de disseny en coordinació amb els mateixos càrrecs de responsabilitat social de la companyia.

Però també es podien trobar estands que venien petits pous o llums que s'alimenten amb energia solar i que el refugiat pot pagar a terminis. El llum, però, porta un xip que fa el seguiment dels pagaments. Si el refugiat deixa de pagar el que li toca, el llum deixa de funcionar. El cas d'aquest llum amb xip il·lustra una altra de les tendències. Moltes companyies entren en aquest mercat a experimentar i innovar amb noves solucions, que tenen uns consumidors amb uns ingressos mínims garantits i recurrents (els dels ajuts que els donen les agències internacionals) i a la vegada són un col·lectiu molt concret amb el qual experimentar abans de fer el salt als grans mercats mundials.

 

 

En el segon camp de refugiats més gran del món, a Jordània, a on n'hi ha 80.000 i es mouen dos milions de dòlars cada any, el menjar ja no el reparteixen funcionaris de les Nacions Unides amb racions i sacs com es feia tradicionalment. Ara, el menjar es ven en un modern supermercat que gestiona una empresa de Kuwait, i en el qual els refugiats compren lliurement els productes que volen, tant amb els seus propis estalvis com amb les assignacions fixes que reben de la FAO, de les Nacions Unides. Fins fa poc ho pagaven amb els cupons de la FAO.

Des de fa poc, però, el pagament es pot fer d'una manera molt més ràpida, senzilla i ultramoderna: una empresa nord-americana ha introduït un sistema d'identificació visual, un escàner que identifica el refugiat, i registra la seva factura sense necessitat de pagar en metàl·lic, amb targeta o amb els cupons de la FAO. És un sistema nou, molt pràctic, però que obre interrogants sobre la gestió de les dades personals, la privacitat i, en definitiva, el control per a tota vida que han d'acceptar aquests "refugiats/consumidors".

 

TEMES:
Migracions