Refugiats i homosexuals, doblement discriminats

El Dia Internacional contra l'Homofòbia recorda un col·lectiu poc conegut

RedaccióActualitzat

Aquest dijous, 17 de maig, es celebra el Dia contra l'Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia.

És una celebració bàsicament reivindicativa, perquè les persones amb sexualitats heterodoxes encara han de lluitar per poder viure-les de manera normal.

Hi ha col·lectius en els quals això s'agreuja, com, per exemple, els refugiats homosexuals o transsexuals. Molts fugen de països on l'homosexualitat està perseguida.

Interrogatori de sis hores

És el cas de George Reginald Freeman, de Sierra Leone. Van publicar el seu nom en un diari local, va començar a rebre amenaces de mort i va optar per marxar del país.

Ara viu refugiat a Barcelona, on ha fundat una ONG, Pride Equality International, que ajuda altres africans amb el mateix problema.

No ho ha tingut fàcil per obtenir l'asil: va haver de demostrar a la policia d'aquí que és gai, sotmetent-se a un interrogatori de sis hores amb preguntes que considera denigrants:

"Quin tipus de postura sexual t'agrada? Quina mena de sexe fas? És un qüestionari molt privat."

 

"Mr Gay Syria"

La problemàtica dels refugiats homosexuals o transsexuals és poc coneguda. Per divulgar-la Mahmud Hassino, refugiat sirià, va proposar a altres gais sirians refugiats a Istanbul de fer un concurs per optar a representar Síria al concurs internacional Mr Gay World.

El concurs es va gravar, i se'n va fer un documental, "Mr Gay Syria", que explica les dificultats que viuen a Turquia, país que rebutja l'homosexualitat.

 

La policia va dispersar les manifestacions que van fer i alguns apareixen al documental amb la cara tapada, per por.

A Síria Mahmud havia aconseguit ser respectat, però no tots els homosexuals i transsexuals ho havien aconseguit:

"A un company, la seva família el va agafar, el va lligar a un lavabo i s'hi van pixar a sobre i li van pegar, amb l'esperança que renunciés a la seva sexualitat."

 

La percepció del refugiat gai

Mahmud ha vingut a Sabadell a presentar el documental en unes jornades de les associacions Actua Vallès i Ca l'Enredus:


Amb el documental i amb el seu activisme vol trencar el doble estigma que arrosseguen els refugiats gais: "O ets miserable o no et percebo com a refugiat."

A Catalunya Mahmud ha coincidit amb SC Natzab, voluntària basca a Grècia, que ha tingut contacte amb casos extrems. Recorda el dia que hi va arribar una dona trans, com ella:

 "Durant el trajecte de fugida es va haver d'amagar en el seu 'soc home', per evitar agressions. El van reconèixer com a transsexual i al llarg d'aquell trànsit, fins arribar a Grècia, va patir moltes violacions, violacions físiques."

 

A Lesbos i Atenes, Natzab ha vist dolor i amenaces. La seva feina ha comportat ajudar-los a arribar al futur que somien, que no és tan ideal com s'esperen:

 "Els hem venut que això és un far de llibertat, però malgrat això quan arribin aquí s'adonaran que això és a nivell legal, que hi ha molt de cara al públic, però que pateixen la discriminació com a refugiats i a més per ser LGTBI."

Malaltia mental fins el 1990

L'OMS va considerar l'homosexualitat com a malaltia mental fins al 17 de maig de 1990. Des de fa 13 anys aquesta data es celebra a nivell mundial com el Dia Internacional contra l'Homofòbia.

Al llarg dels anys s'hi han afegit dues fòbies més: la transfòbia, contra els transsexuals, i la bifòbia, contra els bisexuals.
ARXIVAT A:
LGTBIQ+
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut