Recuperen 20.000 peces arqueològiques del major espoli fet en jaciments a Catalunya

Els Mossos han recuperat 20.000 peces arqueològiques de jaciments espoliats de Catalunya i d'alt interès científic. Hi ha dues persones detingudes a les quals s'atribueix el saqueig a uns 200 jaciments arqueològics i paleontològics. Els especialistes asseguren que mai havien vist un espoli d'aquesta magnitud. 

Recuperem 393 conjunts arqueològics de jaciments espoliats a Catalunya que contenen 20.000 peces de gran valor científic https://t.co/FOgLneAnOO pic.twitter.com/mEfjIyiGTb

— Mossos (@mossos) 10 de enero de 2018

Les van trobar a casa de dos germans d'Amer, a qui van detenir el mes d'agost. Dos estudiosos de la prehistòria que tenien la casa plena de prestatgeries, amb capses, classificadors i àlbums, on les tenien inventariades, segons el lloc i la data d'extracció. També hi van trobar documentació dels punts saquejats i dels que tenien pendents d'excavar.

Tot aquest material el venien per internet. De fet, els van trobar algunes peces ja preparades per enviar. Els ingressos dels set primers mesos a partir d'una sola web els haurien reportat una mitjana de més de 1.000 euros mensuals. Almenys es coneixen quatre llocs web a internet on haurien venut o subhastat les peces espoliades. També s'han trobat falsificacions de destrals prehistòriques i de fòssils de tortuga.

Investigació

La investigació es va iniciar el 2016 quan els agents van detectar la venda de material arqueològic fals i objectes robats. Els detinguts tenien formació acadèmica que els va permetre participar en excavacions arqueològiques legals i van espoliar durant anys de manera sistemàtica i intensiva jaciments arqueològics i paleontològics del Pirineu, Osona, la Garrotxa, el Ripollès, l'Empordà i àrees de Barcelona i Tarragona. 

En el trasllat de les peces espoliades hi han participat sis agents dels mossos, dos arqueòlegs, un paleontòleg i dos tècnics d'una empresa especialitzada. El material es va traslladar durant 3 dies amb quatre furgonetes i s'ha analitzat i estudiat durant mesos a dependències del Departament de Cultura.

Alt valor científic 

Segons les investigacions, haurien actuat en 168 jaciments arqueològics i en 32 de paleontològics, alguns encara sense catalogar, fet que en cap cas no els situaria fora del marc de protecció que la llei els confereix. El material espoliat té un alt valor científic i els objectes recuperats el mes d'agost ja es van valorar en més de 30.000 euros. Pel que fa a la resta de la col·lecció, els investigats la valoren en més de 80.000 euros.

Els darrers anys haurien espoliat diversos jaciments arqueològics i paleontològics declarats béns culturals d'interès nacional arreu de Catalunya de forma sistemàtica i intensiva. Les comarques més afectades són el Pallars Jussà i l'Alt Urgell per la seva afectació paleontològica amb més d'una dotzena d'emplaçaments afectats. Hi ha altres casos en què a l'afectació paleontològica s'hi afegeix l'arqueològica, com el cas de la comarca de la Selva amb 33 jaciments, la Garrotxa amb 19, Osona amb 18 i el Gironès amb 10.

Danys als jaciments

Els tècnics hauran de dur a terme una feina que s'allargarà uns mesos per a l'estudi i valoració de les peces, a més de poder comprovar i avaluar sobre el terreny els danys causats als jaciments. La disposició de cada peça dins el jaciment, segons el nivell on se situa i el conjunt d'objectes, permeten als arqueòlegs entendre i explicar els esdeveniments que es van produir. Aquesta informació es perd definitivament amb els espolis i els autors només en treuen una mínima quantitat de diners, s'exposen a penes de presó i perjudiquen la comunitat científica i la societat en general.