Reconstrueixen en 3D el cervell d'un "Ampelosaurus": 8 cm per a un cos de 15 m

Un equip d'investigadors ha aconseguit reconstruir en tres dimensions el cervell d'un exemplar d'"Ampelosaurus" trobat al jaciment de Lo Hueco, a Conca, el 2007, cosa que ha permès concloure que era un animal no gaire intel·ligent, lent i poc àgil.
Reconstrueixen en 3D el cervell d'un "Ampelosaurus": 8 cm per a un cos de 15 m
Madrid

Reconstrueixen en 3D el cervell d'un "Ampelosaurus": 8 cm per a un cos de 15 m

Un equip d'investigadors ha aconseguit reconstruir en tres dimensions el cervell d'un exemplar d'"Ampelosaurus" trobat al jaciment de Lo Hueco, a Conca, el 2007, cosa que ha permès concloure que era un animal no gaire intel·ligent, lent i poc àgil.
Redacció
Ampelosaurus (Foto: EFE)

Ampelosaurus (Foto: EFE)

Un equip d'investigadors ha aconseguit reconstruir en tres dimensions el cervell d'un exemplar d'"Ampelosaurus" trobat al jaciment de Lo Hueco, a Conca, el 2007. El cervell fa 8 centímetres, tot i que es tracta d'un animal que feia 15 metres de llargada. La proesa ha estat possible gràcies a les restes fossilitzades del crani de l'exemplar, que té uns 70 milions d'antiguitat, ja que pertany a l'època del Cretaci superior.

L'"Ampelosaurus" forma part del grup dels sauròpodes, de mida molt gran i que van arribar a colonitzar grans extensions del planeta durant el Mesozoic, fa entre 253 i 66 milions d'anys. La reconstrucció del cervell ha permès descobrir-ne la mida, molt petita malgrat que es tracta d'una espècie amb una evolució llarga. I és que "no eren uns animals gaire intel·ligents", admet un dels investigadors. També s'ha constatat que l'orella interna era petita, i es creu que no podien moure amb rapidesa ni els ulls ni el cap ni el coll. Era, de fet, un animal lent i poc àgil.

Els resultats d'aquesta reconstrucció contrasten amb una altra del 2012 d'un exemplar d'un altre sauròpode, l'"Spinophorosaurus nigeriensis", que va concloure que tenien una orella interna molt desenvolupada. Ara, caldrà seguir investigant per esbrinar a què es deu una divergència com aquesta en un mateix grup de dinosaures.

L'estudi el publica la revista científica "Plos One" i hi han participat investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals, la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat Nacional d'Educació a Distància i la Universitat d'Ohio, als Estats Units.