Raúl Castro arriba a Moscou 23 anys després per renovar l'aliança amb Rússia
Feia 23 anys que un avió d'un president de Cuba no aterrava a l'aeroport de Moscou. Però aquest cop, qui ha sortit de l'aparell no és Fidel Castro, sinó el seu germà Raúl, decidit a renovar les relacions amb el Kremlin, que la caiguda de la Unió Soviètica va deixar sota mínims. Castro s'estarà set dies a Rússia, on buscarà crèdits, tecnologia i petroli per alleugerir la greu crisi econòmica de l'illa. Moscou el rep amb els braços oberts, decidit a incrementar la seva influència a Llatinoamèrica.
El president de Cuba, Raúl Castro, ha arribat a Moscou per fer una llarga visita d'alta càrrega simbòlica perquè és la primera d'un cap de govern cubà després de la caiguda de la Unió Soviètica. Al novembre, el president rus, Dimitri Medvédev, va viatjar a l'Havana, en la primera visita d'un mandatari rus en vuit anys.
D'aquesta manera es reprenien els vincles entre Rússia i Cuba. Uns vincles que arrenquen amb la revolució cubana, que si bé inicialment havia de ser equidistant de Moscou i de Washington es va inclinar ràpidament cap als soviètics. Esdeveniments com la invasió frustrada de badia de Cochinos, el 1961, la crisi dels míssils un any després i l'embargament decretat pels Estats Units van ser alhora causa i conseqüència d'aquest apropament.
Ja el 1960, Cuba va firmar un acord segons el qual l'URSS es comprometia a adquirir anualment un milió de tones de sucre durant cinc anys consecutius a preus preferencials. Aquests acords renovats periòdicament van salvar l'economia de Cuba i li van permetre disposar d'un dels exèrcits més poderosos de la zona.
Però la caiguda de la Unió Soviètica el 1991 va paralitzar l'economia cubana. L'Havana va perdre els gairebé cinc mil milions de dòlars que Moscou li donava en forma d'ajuda o d'exportacions. El petroli barat es va acabar. Començava l'anomenat "Periodo especial", en què la gent intentava sobreviure sense tenir pràcticament res. Cuba ha trobat més aliats, però cap com l'amic soviètic.
D'aquesta manera es reprenien els vincles entre Rússia i Cuba. Uns vincles que arrenquen amb la revolució cubana, que si bé inicialment havia de ser equidistant de Moscou i de Washington es va inclinar ràpidament cap als soviètics. Esdeveniments com la invasió frustrada de badia de Cochinos, el 1961, la crisi dels míssils un any després i l'embargament decretat pels Estats Units van ser alhora causa i conseqüència d'aquest apropament.
Ja el 1960, Cuba va firmar un acord segons el qual l'URSS es comprometia a adquirir anualment un milió de tones de sucre durant cinc anys consecutius a preus preferencials. Aquests acords renovats periòdicament van salvar l'economia de Cuba i li van permetre disposar d'un dels exèrcits més poderosos de la zona.
Però la caiguda de la Unió Soviètica el 1991 va paralitzar l'economia cubana. L'Havana va perdre els gairebé cinc mil milions de dòlars que Moscou li donava en forma d'ajuda o d'exportacions. El petroli barat es va acabar. Començava l'anomenat "Periodo especial", en què la gent intentava sobreviure sense tenir pràcticament res. Cuba ha trobat més aliats, però cap com l'amic soviètic.
