Ramaders i formatgers creen el segell Llet de Cabres Catalanes per garantir un preu just i una "màxima qualitat"
ACN Tona.-La llet de cabra i els seus derivats ja comencen a estar etiquetats amb el segell de Llet de Cabres Catalanes, un distintiu que avala que els productes que el porten estan elaborats amb llet certificada, garantint la màxima qualitat gràcies als estrictes controls de qualitat, amb paràmetres com l'alimentació que prenen les cabres o el seu benestar. Llet de Cabres Catalanes és una agrupació d'una quarantena de ramaders en col·laboració amb cinc formatgers que venen els productes elaborats amb la seva llet. La capacitat de producció dels associats se situa als 3.000.000 de litres anuals i engloba al voltant de 10.000 caps de bestiar distribuïts per tot Catalunya. Un dels membres del nou segell i gerent de Formatges Mas el Garet de Tona (Osona), Lluís Mauri, ha destacat a l'ACN que el segell no només distingeix la qualitat de la llet de cabra, sinó que també assegura l'estabilitat econòmica pel ramader.
Un dels beneficis que més destaquen els productors de llet de cabra és la millor digestibilitat que ofereix aquest producte davant altres alternatives existents, com la llet de vaca. Un dels membres del segell Llet de Cabres Catalanes i gerent de Formatges Mas el Garet, Lluís Mauri, ha explicat que, tot i que conté més greixos i més proteïnes, "aquests elements essencials són més petits i fa que es puguin digerir millor". Els ramaders i formatgers, davant el progressiu creixement del sector i la davalla d'altres productes similars com la llet de vaca, han decidit fer un pas endavant i apostar per oferir una llet de cabra "de proximitat, de màxima qualitat i garantir-ne la rendibilitat econòmica pels ramaders". El segell neix de la crisi del preu de la llet del 2010De fet, el segell Llet de Cabres Catalanes neix arran de la davallada del preu al mercat del 2010. A Europa, el mercat de la llet de cabra es concentrava a la península ibèrica dominat per tres grans empreses , però no a Catalunya, on fins llavors hi havia "un ramat per cada formatger", ha explicat Lluís Mauri. El 2010 una de les tres companyies en va absorbir una altra i, per tant, només en van quedar dues, una operació que va provocar la baixada del preu de la llet de cabra, "fins al punt que algunes formatgeries catalanes van optar per deixar de comprar la llet a Catalunya i comprar-la fora, perquè era molt més barata". La qual cosa va provocar que alguns ramats de Catalunya es quedessin sense poder vendre la llet, ja que a altres parts de l'estat espanyol, per exemple, s'estava venent per sota de preu de cost. Des del sector del cabrum català, aquesta situació es va viure com una amenaça que posava en alerta el futur. Per això, un grup de ramaders i productors es va unir "per donar sentit de proximitat, màxima qualitat i la garantia de pagar un preu just pel litre de llet", ha dit Mauri. Al principi eren vuit granges i ara ja en són més d'una quarantena. Cercant la qualitat màximaPel que fa als controls de qualitat, Mauri ha explicat que són molt exhaustius i tenen en compte aspectes sobretot de benestar animal, sanitat o higiene de la llet, entre d'altres. "Es tracta d'un conjunt de bones pràctiques en què el ramader ha de refrigerar molt bé la llet, ha de fer una neteja molt exhaustiva de tots els canals de munyida o proveir les cabres d'una bona alimentació, per exemple". De fet, per aquest ramader i formatger, "per poder elaborar un bon formatge primer s'ha de tenir una bona llet". Per això, per garantir uns formatges de qualitat, "primer hem de procurar una llet de molta qualitat". De manera transitòria, s'han establert tres nivells de certificació en funció del percentatge de llet certificada que utilitza cada formatgeria i el compromís en el projecte amb una, dues i tres estrelles a sota del logotip del distintiu. Símbol de proximitat i arrelament al territoriQuant als reptes de futur, l'agrupació Llet de Cabres Catalanes vol aconseguir que pràcticament totes les formatgeries catalanes treballin amb llet de cabres catalanes certificada. L'objectiu també és contribuir a l'arrelament dels ramats i les formatgeries al territori. Mauri ha assenyalat que l'economia d'un país es basa en el seu propi consum i, per això, "si tot el que produïm aquí ho consumim, es contribueix a la riquesa del país". L'objectiu últim seria poder "tancar el cercle". Des de l'agrupació estan convençuts que el sector del cabrum és un sector amb molt de futur al país i aposten per un creixement ordenat i sostenible que els converteixi en un sector estratègic i referent en l'alimentació. Mauri creu que serà "com una taca d'oli i ara que les grans formatgeries ja són dins el segell, a partir d'aquí ja s'hi aniran incorporat la resta, com més millor". L'exportació dels formatges i la llet, de moment, es deixa per més endavant. Tot i que hi ha formatgeries catalanes que ja han començat a exportar, Mauri opina que primer cal centrar-se en el consum local, "perquè el país encara importa molt formatge de fora".
