Rajoy defensa el referèndum per a la unitat d'Espanya davant "l'escamoteig fraudulent de la sobirania"

El ple del Congrés ha debatut la proposició del PP per a un referèndum en defensa de la unitat d'Espanya davant de l'Estatut, presentada al costat de quatre milions de firmes i que ha estat rebutjada pels altres grups, que titllen la iniciativa de "lamentable" i "surrealista". En la defensa de la proposició, el líder popular, Mariano Rajoy, ha dit que és "raonable" voler saber l'opinió sobre l'Estatut "dels que són propietaris legítims de tot el país" perquè, segons diu, "molts espanyols pensen que estem davant un escamoteig fraudulent de la sobirania". El Congrés ha rebutjat la proposta.
Rajoy defensa el referèndum per a la unitat d'Espanya davant "l'escamoteig fraudulent de la sobirania"
Madrid

Rajoy defensa el referèndum per a la unitat d'Espanya davant "l'escamoteig fraudulent de la sobirania"

El ple del Congrés ha debatut la proposició del PP per a un referèndum en defensa de la unitat d'Espanya davant de l'Estatut, presentada al costat de quatre milions de firmes i que ha estat rebutjada pels altres grups, que titllen la iniciativa de "lamentable" i "surrealista". En la defensa de la proposició, el líder popular, Mariano Rajoy, ha dit que és "raonable" voler saber l'opinió sobre l'Estatut "dels que són propietaris legítims de tot el país" perquè, segons diu, "molts espanyols pensen que estem davant un escamoteig fraudulent de la sobirania". El Congrés ha rebutjat la proposta.

Mariano Rajoy també ha dit que els "espanyols veuen que proliferen presumptes nacions i realitats nacionals de nova planta" i "veuen que s'ha enderrocat alegrement el consens constitucional", per la qual cosa ha advertit que "la gent s'inquieta" perquè "percep que a Espanya, a més d'un canvi de Govern, hi ha modificacions que afecten la nació, la sobirania, la unitat i la igualtat dels espanyols, i que es busca preferentment la satisfacció dels nacionalistes".

El líder dels populars també ha destacat la importància que els espanyols "diguin si desitgen o no conservar la seva nació, la seva sobirania i la seva unitat en les mateixes condicions que estaven quan Zapatero va accedir al poder". En opinió de Rajoy hi ha la "convicció estesa" que aquestes "reformes, aquests experiments, no els reclama ningú que sigui numèricament significatiu" sinó que, ha dit, són "purs desitjos d'un governant desorientat" per satisfer els seus socis i que "pensa que pot canviar les estructures de l'Estat com qui canvia els mobles a la Moncloa".

Els arguments del cap de l'oposició han tornat a ser rebutjats per la resta de grups com han anat fent des que va començar la recollida de firmes. El PP va col·locar taules a totes les comunitats autònomes des del 31 de gener passat amb la finalitat de recollir firmes de suport a la seva idea de consultar en tot el territori si és "convenient" que "Espanya continuï sent una única nació en la qual tots els seus ciutadans siguin iguals en drets i obligacions, així com en l'accés a les prestacions públiques".

Els diferents portaveus parlamentaris han catalogat tant la proposta del PP com la seva presentació com a "inviable carreró sense sortida" (segons el socialista Diego López Garrido), "surrealista trampa" (Josep Sánchez Llibre, CiU), "lamentable espectacle" (Joan Tardà, d'ERC) o esquema que "frega el ridícul" (Joan Herrera, d'IU-ICV).

Segons la proposició no de llei, el projecte que serà sotmès el 18 de juny a referèndum a Catalunya (tal com preveu la Constitució per a les reformes estatutàries), atempta contra els "quatre pilars" de la convivència democràtica. Així, el text afirma que la reforma en primer lloc "qüestiona el principi que la sobirania recau en el conjunt del poble espanyol" i que "sent la sobirania una i indivisible, tan sols hi ha una nació possible: la nació espanyola".

En segon lloc, el PP defensa que "mitjançant una aparent reforma estatutària, s'oculta una reforma constitucional que atribueix a la Generalitat competències que són exclusives de l'Estat, i estableix una relació d'igual a igual entre l'Estat i aquesta comunitat autònoma".

A més, creuen que el projecte que va sortir de les Corts Generals el 10 de maig passat "trenca la igualtat de drets i obligacions entre tots els espanyols, fa de la llengua un factor de discriminació i imposa un model de finançament bilateral que fa impossible que tots els ciutadans accedeixin als mateixos serveis i prestacions públiques".

En quart lloc, el PP afirma que el projecte que ha provocat l'expulsió dels consellers d'ERC de la Generalitat per demanar el seu rebuig, "sotmet la llibertat dels espanyols i, en particular, la dels ciutadans de Catalunya a l'abusiu intervencionisme dels poders públics".