Rainier va transformar Mònaco en un paradís turístic, immobiliari, bancari i també fiscal

Mònaco, també conegut com la "Roca", per la seva accidentada geografia, atrau molts pel seu règim fiscal. Dels 32.000 habitants del Principat, només 6.000 tenen la nacionalitat monegasca. Hi ha uns 10.000 francesos i uns 6.500 italians. El motiu és que els residents de Mònaco no paguen impostos sobre la renda ni taxes locals. Les successions estan gravades amb un tipus del 0 al 16% i es poden deduir gran part dels guanys de l'impost de societats, si s'imputen com a remuneracions dels administradors. Per aquest motiu, es va incloure Mònaco, l'any 2000, en la llista negra de "paradisos fiscals no cooperatius" de l'OCDE, l'Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic. A més de ser denunciat en diverses ocasions pels seus països veïns. Si se l'ha de recordar per alguna cosa, Rainier se'l pot tenir present com el "Constructor", un sobrenom que li ve de l'espectacular desenvolupament que va impulsar al Principat i que suposa un 8% del treball i la riquesa del país. Durant el seu regnat, Mònaco ha guanyat terreny al mar i ha crescut en una cinquena part del seu territori. En el terreny més popular, Rainier va dur el Principat a moltes portades de la premsa rosa. La seva boda, el 1956, amb l'actriu Grace Kelly va donar un toc de glamour a Mònaco. La vida privada de la família Grimaldi, tot i que Rainier se n'ha aprofitat ben poc, ha estat un conte de prínceps i princeses molt recurrent per a la premsa del cor. I en algunes ocasions, fins i tot, Rainier n'ha estat la víctima involuntària.