Químics catalans miren a l'espai per facilitar la síntesi de nous fàrmacs

Les reaccions basades en els carbins simplificaran l'obtenció de medecines
Químics catalans miren a l'espai per facilitar la síntesi de nous fàrmacs

Químics catalans miren a l'espai per facilitar la síntesi de nous fàrmacs

Les reaccions basades en els carbins simplificaran l'obtenció de medecines
Xavier Duran Actualitzat
Els carbins són molt abundants a l'espai interestel·lar

Els carbins són molt abundants a l'espai interestel·lar

Una molècula molt abundant a l'espai interestel·lar pot ajudar a fabricar fàrmacs de manera més senzilla. O fins i tot a obtenir-ne de nous. Aquesta és la possibilitat que han obert investigadors catalans de l'Institut Català d'Investigació Química, amb seu a Tarragona. L'equip liderat per l'asturià Marcos García Suero acaba de publicar el treballa a la revista "Nature".

La recerca es basa en unes molècules molt senzilles anomenades carbins. Als anys 30 es van detectar a l'espai interestel·lar. Estan formades només per un àtom de carboni i un d'hidrogen. No hi pot haver molècula orgànica més senzilla, però com que són molt inestables busquen unir-se amb altres molècules. Per això són molt reactius.

La raó es basa en les característiques de l'àtom de carboni. Ve a ser com un ser amb quatre braços que necessita tenir-los tots units a altres àtoms. I si algun d'aquests braços no té cap acompanyant, s'uneix a un altre àtom de carboni que es trobi en situació semblant. Per això el carboni, unint-se a ell mateix i formant llargues cadenes, ha format milions de compostos diferents. Són els anomenats compostos orgànics, els que han permès el desenvolupament de la vida a la Terra.

El compost orgànic estable més senzill és el metà, que té un àtom de carboni i quatre d'hidrogen. En el cas dels carbins, com que només té un àtom d'hidrogen, el carboni busca amb avidesa omplir els altres tres espais buits. D'aquí prové la seva gran reactivitat.

Malgrat això, els carbins han estat poc explotats de cara a utilitzar-los en síntesi química. I potser ha estat precisament a causa de les dificultats per controlar aquesta alta reactivitat. I això és el que han aconseguit els químics de l'institut tarragoní. Utilitzant LEDs i catalitzadors que capturen la llum de forma eficient, han assolit el que resumeix així Suero:

"Hem aconseguit controlar com es generen equivalents directes i controlables dels carbins, una espècie inexplorada, nova i molt versàtil. Els carbins ens han permès desenvolupar un concepte sintètic inexplorat, amb un futur molt prometedor per al descobriment de fàrmacs o materials."

Els carbins poden solucionar un dels problemes que presenta la síntesi de fàrmacs: és molt difícil modificar una molècula ja acabada. Per obtenir-ne una de nova amb modificacions, sovint has de començar de nou. Ara, seria possible fer canvis que donin a un fàrmac noves propietats, més efectivitat o menys efectes secundaris.

La recerca està descrita en aquest vídeo en anglès amb subtítols en català:

 

 

De moment, els investigadors ja han utilitzat els carbins per modificar fàrmacs com el paclitaxel, un antitumoral, la duloxetina, utilitzat contra la depressió, i el més popular ibuprofèn.

l'ICIQ és un dels set centres que formen el Barcelona Institute of Science and Technology, que per la seva producció científica està situat entre els 25 millors d'Europa i els cent millor del món.

TEMES:
Ciència Salut